VIA A VIA

Com que abans d’ahir va ser 29 de febrer, el peculiar dia dels anys de traspàs, m’ho faig venir bé per parlar del 29 a seques, és a dir de la línia de tramvia de circumval·lació de Barcelona. Encara ara, i esperem que per molts anys, s’usa l’expressió “donar més voltes que el vint-i-nou”, com qui diu “un molí” o “una sínia”, fent referència a la línia 29, amb un itinerari que discorria per les rondes, els actuals passeigs de Lluís Companys i de Colom i el Paral·lel, és a dir, el primitiu perímetre de les muralles barcelonines (a la dreta). Un primer tram fou inaugurat el 28 de febrer de 1877 (ja fa, doncs, 147 anys) i el 1893, amb l’enderroc de les fortificacions que donaren pas al passeig Colom, es completà la línia, fins esdevenir un circuit tancat (no sé si l’anglicisme loop s’hi escauria) on els tramvies circulaven indistintament en els dos sentits, sense un punt d’origen i final evident (naturalment, el tenia), de manera que l’usuari podia escollir a la parada quin sentit li convenia més. La 29 també té una fita destacada a la història del tramvia de Barcelona, ja que fou la primera línia electrificada (1899). Identificada primer amb un banderí blau o verd i un cercle blanc, que va fer que fossin coneguts com “formatges”, cap al 1912 li fou adjudicat el número 29, origen de la popular expressió que rememorem. El 1962 varià el seu recorregut fent-lo passar per la Gran Via, plaça Tetuan (a dalt) i Passeig de Sant Joan, ja que se suprimiren les vies a les rondes Universitat i de Sant Pere. El 1967 els tramvies serien subsituïts per autobusos, que al seu torn desapareixerien poc temps després. Ens queda únicament una expressió popular. Mai menys.

[Imatges 1 i 3 i informació extretes del bloc de Ricard Fernández Valentí eltranvia48.blogspot.com; imatge 2: X/Twitter, @historiesdebcn]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!