L’escena. Escena domèstica amb dos nois. Rentadora i planxa. Un d’ells té una cita i ha d’anar “com un pinzell” amb una camisa impoluta rentada amb el producte anunciat. El missatge. La veritat es que costa una mica d’entendre. El que anuncien és un líquid espès i verd-blavòs, però no he parat a pensar si
S’acosta la commemoració dels fets de Stonnewell. Aquests són alguns dels actes programats al Camp de Tarragona per la Comissió Unitària 28 de Juny: 26 de juny: 19:30h Debat sobre polítiques per l’alliberament sexual des dels municipis amb partits i associacions (Plaça de la Font – Tarragona). Organitza: Brot Bord. 27 de juny: 18h Col·locació
No és un barbarisme. El DIEC accepta sereno per a designar aquells vigilants nocturns que em penso que han passat a millor vida. Jo, almenys, no conec cap població que els conservi. El nom li ve de que, antigament, el nostre personatge rondava els carrers mentre informava al veïnat, que se suposava que dormia, de l’hora
Ha mort l’escriptor osonenc Emili Teixidor. A la seva memòria, transcric un dels articles que publicava cada dues setmanes a la darrera plana del Presència dominical. En aquella ocasió parlava d’optimisme. De plena actualitat i més necessari que mai, doncs. Festes El 15 d’agost deu ser la festa major de mig Catalunya. Les festes més
Sortia avui d’una fruiteria, després d’haver-hi comprat una bossa de pomes, quan el venedor, de la caixa estant, se m’ha posat a cridar tot entusiasmat: – no quiere apio, para la señora? — mentre amb la mà agitava una d’aquestes hortalisses per al caldo No, gràcies, li dic. La pregunta amagava un to masclista francament
Cèntric carrer que uneix les dues Rambles, la Nova i la Vella. El seu nom prové de l’antic convent jesuïta de Sant Agustí, del qual només en resta l’església del mateix nom, un magnífic edifici renaixentista (dels pocs que hi ha a Catalunya, segons afirma l’actual responsable del temple) situat a la Rambla Vella cantonada
Demà farà vint-i-cinc anys de l’atemptat d’ETA a la refineria de Tarragona. El grup armat, amb aquella manera tan peculiar (i inútil) que tenia de lluitar pels drets nacionals bascos, va col·locar un artefacte al rack d’Enpetrol situat a l’autovia de Salou i tocant a la Universitat Laboral. Les cròniques de l’època parlen de flamarades de 150
Jacques Henri Lartigue (1894-1986) fou un fotògraf francès que, a pesar de fer servir una càmara des de ben jove no va gaudir del reconeixement internacional fins passats els seixanta anys, quan la revista Life va publicar la seva obra i aconseguí exposar al MOMA. Potser no és massa conegut pel gran públic, però es tracta
L’escena. Una noia surt al carrer i s’hi passeja tota nua, cantant les excel·lències del producte, una cera per depilar-se. Ho fa entre la completa indiferència de les persones amb qui es creua o asseguts en terrasses, la majoria homes. Són gais, cecs o simplement estan curats d’espants? El missatge. La cosa va de que la