VIA LLIURE

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

2 de juliol de 2022
0 comentaris

Aniversari en l’oblit

Dilluns passat, dia 27, va fer cent cinquanta anys del primer tramvia de Barcelona. Com oportunament van recordar-nos algunes persones o entitats filotramviaires, l’aniversari va passar completament desaparcebut per als principals interessats, l’Ajuntament de la ciutat, Transports Municipals de Barcelona i el TRAM. Se suposa que aquestes tres institucions haurien d’haver estat les primeres en organitzar alguna moguda, per modesta que fos, posant en valor l’antic tramvia barceloní, com a mitjà de transport popular i element de la vida quotidiana de la gent (esquerra), i també el tramvia actual, com a solució de futur davant dels reptes de mobilitat i ambientals que té plantejada la ciutat i la seva àrea metropolitana. Tant donats com són, en casos anàlegs, a l’organització de tota mena d’esdeveniments i campanyes publicitàries, amb generosa destinació de recursos públics, i  aquest aniversari rodó ha transcorregut enmig d’un esgarrifós silenci institucional. Vull pensar que no és un exercici de coherència amb la desídia amb què l’Ajuntament està tractant el Tramvia Blau, des de fa alguns anys en situació  d'”excedència”. Els entranyables vehicles del Tibidabo eren fins fa poc l’única mostra d’aquest mitjà de transport tradicional nascut fa 150 anys i lamentablement desaparegut el 1971. Si les autoritats municipals s’estan fent el longuis amb el Tramvia Blau, en contrapartida han mostrat un notable interès per donar impuls a la unió per la Diagonal dels dos TRAM moderns, superant resistències o oposicions procedents dels més variats sectors econòmics o socials. Per tant, tampoc és una “tramviafòbia” el que ha portat la senyora Colau & friends a passar olímpicament d’un aniversari que, crec jo, l’hagués beneficiat de cara a la ciutadania que, recordem-ho, s’acostarà a les urnes en un no-res. Per què, doncs, aquest mirar cap a una altra banda? Serà culpa de les pròpies entitats defensores del transport públic o dels entusiastes de l’històric mitjà de transport (m’incloc), que no hem sabut apretar quan tocava? Potser com a lobby hem fallat entre tots.

El tramvia barceloní no es mereix aquest oblit. De fet, li devem moltes coses, començant per una reparació simbòlica per com el van tractar en el seu moment els energúmens que van decidir la seva retirada, prèvia campanya periodística tractant-lo de nosa circulatòria i de ferralla ambulant, com a mínim (a dalt, últim model en circulació). També estaria bé com a compensació per tants maltractes en el passat que es comencés a treballar seriosament en el futur Museu del Transport, en el qual el tramvia tindria un inqüestionable protagonisme. Si es posessin les piles aviat (tinguem fe), podríem considerar la seva inauguració com una mena de celebració, amb retard, de la petita festa que es mereixia dilluns passat el record d’un dels més entranyables símbols urbans de Barcelona.

[Imatges: Facebook/Terminus CET, elnacional.cat, Viquipèdia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!