Un jove s’incorpora a la direcció de la campanya electoral d’un presidenciable nord-americà. Aviat comprovarà fins on arriba el joc brut a la política. Enganys, xantatges, traïcions… i, com aquell concurs de quan érem nens, fins aquí puc llegir. El director i actor George Clooney, que ja ens va sorprendre agradablement a Bona nit i
Una de les poquíssimes pel·lícules que ha aconseguit emocionar-me (parlo de fer-me un nus a la gola) quan l’he vista al cinema és Sostiene Pereira, recordada sobretot per l’esplèndid treball d’un veterà Marcello Mastroianni. Com se sap, narra la història d’un obscur periodista portuguès que, proper a jubilar-se, assisteix a l’ascens del feixisme al seu país
Cèntric carrer dedicat a la ciutat llunyana de Màrius Torres. Comença a la plaça Corsini, ocupada des de fa anys pel mercat provisional, esdevingut gairebé definitiu perquè les obres de remodelació del mercat de veritat duen camí de fer la competència a les de la Sagrada Família. Ja a l’inici de la via, al costat
[Avui és el Dia internacional de la poesia; aquí en teniu una i m’agradaria dedicar-la a Jaume Bonet, en la seva lluita contra el lingüicidi que tots estem patint] La Balenguera misteriosa com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavila, teixint la
El 1973, coincidint amb el bimil·lenari de l’estada de l’emperador August a Tarragona, les forces vives de la ciutat van idear un happening certament original per l’època. Van pensar en Salvador Dalí perquè pintés el quadre del bimil·lenari, el van convidar, el van passejar pels carrers més cèntrics de la capital, va ser afalagat per autoritats, periodistes
L’escena. Els protagonistes de l’anunci fan servir unes màquines que renten i aixuguen alhora la roba, de manera que com que no saben què fer amb les pinces d’estendre, les llencen pel balcó. El missatge. Oblida’t d’aquest admínicul tan antiquat i aposta per la tecnologia d’última generació. Per què em posa nerviós? Totes les famílies de totes
La canallesca ens informa que l’Encyclopaedia Britannica deixa de publicar-se en paper dos-cents cinquanta anys després de la primera edició, per passar a fer-ho exclusivament de manera digital. Signes dels temps. També la Gran Enciclopèdia Catalana va donar aquest pas fa alguns anys. Els avantatges són prou evidents: possibilita la introducció de continguts multimèdia (sons
Àmplia avinguda que prolonga la Rambla Nova des de la plaça Imperial Tarraco cap a ponent. Es tracta d’una via bastant grisa perquè tot són edificis oficials o oficiosos, sense vida bona part de la setmana: la seu del Diari de Tarragona (també conegut com el “tebeo”), l’Institut d’FP Vidal i Barraquer, la Parròquia de
Darrera conferència de Joan B. Culla al CaixaFòrum de Tarragona. El professor, amb l’ajuda de les pastilles Juanola, ha parlat de Conrad Adenauer, aquell polític alemany no excessivament conegut que va dedicar a la cosa pública seixanta anys de la seva llarga vida. Primer com a exitós alcalde de Colònia, aquella meravellosa ciutat renana, i després
Quan jo era petit, a casa entraven, entre altres publicacions, dues de ben dispars: el TBO i La Vanguardia. A totes dues hi col·laborava el dibuixant Joaquim Muntañola, que avui s’ha mort, a prop d’esdevenir centenari. A la revista infantil per antonomàsia va crear el personatge Josetxu el Vasco, forçut i bonàs. Al diari del