VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

16 d'abril de 2022
2 comentaris

Al mar, al mar (i 2)

Parlàvem la setmana passada del trenet entre Reus i Salou i del seu letàrgic final el 1975, víctima d’enemics diversos. Abans de donar-se per vençuda, una part de la sempre dinàmica societat civil reusenca intentà que la línia sobrevisqués obviant els inconvenients econòmics i territorials que acabarien per provocar la seva mort. La proposta sorgí de la Secció de Ciències Morals i Polítiques del Centre de Lectura, amb el regidor Tomàs Barberà i l’arquitecte Josep Maria Gomis al front. La solució? El tren vertebrat ideat per l’enginyer Alejandro Goicoechea. Ja coneixem l’experiment del curt trajecte al passeig marítim de Las Palmas de Gran Canaria (1974-1975), però també n’hi hagué un altre a Santa Cruz de Campezo (Euskadi) el 1970. Els noticiaris de l’època destaquen les seves novetats (rodadura neumàtica (esquerra), absència de locomotora, estètica innovadora i expectativa d’altes velocitats). Al respecte, el mateix Goicoechea augurava un desplaçament entre Madrid i el Mediterrani (sense concretar…) en unes dues hores.

Els promotors de la en un primer moment estravagant idea comptaren ben aviat amb la complicitat de l’alcalde de l’època, Llevat Briansó. Dit i fet: se’n van anar a Madrid a parlar amb Goicoechea per plantejar-li la possibilitat d’implementar el seu revolucionari invent al Camp de Tarragona. L’enginyer, un inventor “dels d’abans”, per al qual res resultava impossible, acollí amb satisfacció la proposta i es comprometé a fer una conferència a Reus, que efectivament es dugué a terme al Centre de Lectura, en una sala plena a vessar de gent. Goicoechea fou presentat pel llavors rector de la Politècnica de Catalunya, Gabriel Ferraté, un altre visionari que, en el seu cas, reeixiria en el seu projecte d’universitat a distància completament digital (l’actual UOC).

El tren vertebrat no anà a més. Es va dir dels seus defensors que, en el fons i volent-ho o no, feien el joc als més interessats en que la supressió del carrilet, que ja estava sentenciat, passés més inadvertida i una manera d’aconseguir-ho fou enlluernar la
societat de l’època amb un projecte engrescador i futurista. Al final, ni carrilet, ni tren vertebrat: una trista línia d’autobusos i, com sempre, infinits automòbils amunt i avall per l’autovia que enllaça Reus amb Salou, amb gent delerosa d’anar al mar, com els Manel, però també de divertir-se a Port Aventura o de comprar al Tomb de Ravals reusenc.

De l’enyorat carrilet ens queden, casi mig segle després, dos records: a Reus, una locomotora al barri del Carrilet (dalt), i a Salou, una altra locomotora amb vagó exposats al
costat de l’antiga estació (dreta).

[Informacions extretes de: Josep Maria Martí Martí: Periodisme radiofònic i transició política a Reus; imatges: monuments.iec.cat, foto Manuel Roldán Pérez, historiasdeltren.blogspot.com i foto de l’autor]

 

  1. Hola,

    En realitat se’n conserva una tercera locomotora als jardins d’una urbanització privada a Cambrils, un cotxe a la seu de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus, un altre al Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú i altre cotxe més en altres localitzacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!