VIA A VIA

Demà hi ha eleccions municipals. De totes les opcions que es presenten a Barcelona, sens dubte la que més convé que s’alci amb la victòria és la que encapçala Xavier Trias. És una opinió personal, naturalment. Raons, moltes. La ciutat que em va veure néixer va a la deriva i demanda que es posi una mica d’ordre i serietat després de vuit anys de gestió deficient, experiments urbanístics psicotròpics o flagrants incompliments en matèria d’habitatge. És hora que un “senyor de Barcelona” substitueixi l’actual peixatera de la plaça Sant Jaume, amb perdó de les peixateres. De manera que si es donés la circumstància d’estar empadronat a la ciutat comtal, votaria la papereta encapçalada per l’ex-conseller de Sanitat.

Però… Hi ha un però important. No tot és tan senzill ni rodó a la vida. Hi ha una qüestió puntual que em farà consolar-me si perd, si guanyen altres opcions. Trias s’ha mostrat públicament renuent a la connexió tramviària per la Diagonal, malgrat que les obres ja estan avançades. Si arriba a governar la seva opció (Junts, sutilment camuflada per tal d’obrir més el ventall de possibles electors), no sabem quin serà el seu capteniment sobre la qüestió. Paralitzarà les obres? Les continuarà amb retards o amb desgana? O farà el cor fort i les completarà amb agilitat tal i com el sentit comú exigeix?

Barcelona sempre ha aspirat a ser una ciutat moderna, dinàmica, culta, europea… De fet ho ha estat en períodes ben decisius de la seva història. Vull creure que aquesta és l’aspiració del senyor Trias; vaja, n’estic convençut. Tenir un mitjà de transport com el tramvia recorrent el centre, com passa a moltes ciutats, faria que s’apropés més a l’ideal europeu. Veure’l passar per la Diagonal (a uns mançana d’on vaig néixer, i d’on els vaig veure desaparèixer un infaust 18 de març de 1971) fora, a més, el cumpliment d’un vell (i bell) desig personal. D’aquí el meu cor dividit. Aviat sortirem de dubtes.

[Imatge: Vilaweb, foto Adiva Koenigsberg]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!