Constitueixen un subgènere en els formats de programa de televisió. Em refereixo als reportatges sobre ferrocarrils del món. L’esquema és sempre el mateix: un periodista s’embarca a la descoberta d’un país o d’un continent usant el ferrocarril com a mitjà absolut de desplaçament, tant pot ser un tren normal i corrent, de servei regular, com
Diumenge passat, l’apunt “Último viaje; muchas gracias por viajar” tancava Treneando, el bloc del bilbaí Mikel Iturralde (dreta). Amb encomiable constància, i des del desembre de 2008, Iturralde ha publicat cada dia, sense excepció, una notícia relacionada directament amb els ferrocarrils i els transports urbans (“Todo sobre el mundo del tren”, resa l’encapçalament del bloc).
He tornat a recórrer, com he fet altres estius, un tram de la Via Verda de la Terra Alta. Com se sap, forma part d’una adaptació de l’antic traçat ferroviari denominat de la Val de Zafán, que unia la Pobla d’Híxer (Aragó) amb Tortosa, part d’un projecte vuitcentista (1880) que pretenia fer arribar al tren
És possible visionar una pel·lícula on la trama transcorri, pràcticament en la seva totalitat, dins d’un tren? I tant! Per exemple, The commuter (estrenada en castellà com El pasajero), un film del 2018 de producció nord-americana però amb segell català, ja que el seu director és l’isclenc Jaume Collet-Serra. La (molta) acció transcorre en el que aquí