La notícia ferroviària peninsular d’aquest mes de febrer ha estat, sens dubte, el nyap en la compra de nous trens destinats a les línies de via estreta d’Astúries i Cantàbria. La posada en servei dels nous combois s’endarrerirà fins al 2026. El motiu, conegut per tots, és ben simple i sembla un acudit del TBO: els
Ja fa dues setmanes de l’accident de ferrocarril a Ohio (Estats Units), sense danys personals (en principi) però sí mediambientals de consideració. El comboi descarrilà en una zona poblada i alguns dels seus cent cinquanta vagons, que aviat és dit, deixaren anar substàncies químiques contaminants. No n’hem sabut massa més detalls. Incomprensiblement, la notícia no
Dilluns passat sabíem de la mort de Josep Maria Espinàs. El prolífic escriptor, autor de més d’onze mil articles periodístics i de casi tantes obres com anys tenia en el moment del decés, fou també l’autor del text d’una obra divulgativa editada per Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu títol, Els noms de les
Remenant papers, m’apareixen dos retalls d’El Temps, un del 1993 (trenta anys de res) i l’altre del 1998. Són dos articles del periodista Xavier Duran i tracten ambdós de la relació entre literatura i ferrocarril. Hi destaca com l’aparició d’aquest revolucionari mitjà de transport al segle XIX suscità reaccions contraposades en coneguts escriptors de l’època.