Avui em plau viatjar en l’espai i en el temps, sense fer-ho coincidir amb cap esdeveniment o aniversari, simplement perquè sí. Ens traslladarem a finals del segle XIX per pujar al Kaiserwagen de Wuppertal, un històric vehicle que vaig descobrir l’altre dia, com no, a internet. El Kaiserwagen (és a dir, ‘vagó imperial’) forma part
Avui és 4 de juliol i fa 250 anys que els Estats Units són independents. I avui també fa 198 anys que s’inicià la construcció de la que seria primera línia ferroviària de viatgers d’aquella potència americana. Impulsada per la Baltimore & Ohio Railroad, companyia creada el 1827, la línia començà a operar com a
La inventiva de la gent no té límits. Acabo d’assabentar-me de l’expressió “fer la gran Vivaldi” i del seu significat. Sí, té alguna cosa a veure amb el gran músic italià, l’autor de “Les Quatre Estacions” (a la dreta), i ho explico. Confio que tothom sap què és el cruising, però per si queda algun
L’enèsima rebaixa d’ERC per aprovar-li els pressupostos al president Illa consisteix en pactar un “tren orbital”, a inaugurar el 2040. Encara que aquest bloc no és pròpiament polític, no puc deixar de fer-hi algunes consideracions. Per començar, aquesta proposta fa dècades que està sobre una taula, ja no sé si tècnica, política o pressupostària (una
Els resultats de les eleccions al País de Gal·les han donat com a guanyador, i per tant la possibilitat d’encapçalar el proper govern, a l’independentista Plaid Cymru, cosa que celebro. Fa molts anys vaig estar dos o tres dies en aquesta nació celta. No en sabia gran cosa ni tampoc m’havia molestat gaire en documentar-me
[El passat 11 d’abril, el campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú va acollir l’acte inaugural del projecte dedicat a la confecció del Pla Ferroviari de la futura República Catalana] Enginyers i acadèmics adverteixen que els ferrocarrils a Catalunya necessiten un “salt estructural” Enginyers i acadèmics experts en el sistema ferroviari català van
Bones notícies! Reprodueixo la notícia que va publicar La Provincia el passat 7 d’abril: El proyecto del tren de Gran Canaria, que discurre entre la capital y San Bartolomé de Tirajana, ha recibido la declaración de impacto ambiental (DIA) favorable por parte del Órgano del Cabildo Insular, después de tres años de trámites. El documento
Ahir va ser el Dia Mundial de la Poesia. Amb vint-i-quatre hores de retard, heus-ne aquí una: Hi havia un tren hi havia que anava a peu cada dia al migdia a Cardedeu empassant-se la via com un fideu. Miquel Desclot: “Cançó del tren de Cardedeu”. [Imatge: poesia.cat]
Compartiment número 6 (Hytti nro 6) és una coproducció finlandès-rus-estoni-alemanya del 2021, dirigida per Juho Kuosmanen i basada en la novel·la homònima de Rosa Liksom. Tracta de Laura, una jove finlandesa que fa amistat amb Liokha, un miner rus, durant un trajecte ferroviari entre Moscou i Murmansk. La jove es dirigeix a l’illa d’un llac
Enllestida la lectura de Memòries d’un vagó de ferrocarril. Història sentimental del corredor mediterráni, del professor valencià Antoni Martí Monterde. El llibre l’havia demanat a l’amic invisible per Nadal, i va arribar. El títol pot prestar-se a alguna confusió. Són efectivament unes memòries, però de l’autor, no d’un vagó, i llegint l’obra en cap moment
La societat civil catalana comença de nou a moure’s per donar resposta a la crisi ferroviària, pas previ a un nou embat independentista. A la convocatòria de dues manifestacions (que podrien ser una de sola, perquè en essència la motivació és la mateixa) s’hi ha sumat una iniciativa d’Alhora, el partit impulsat per Jordi Graupera.
Andalusia torna a ser notícia en aquest bloc tres dies després, però mentre que dissabte parlàvem del cinquentenari de la companyia de transports de la capital, amb títol alegre (Visca Sevilla i olé), aquests dies tots hem de lamentar el tràgic accident de dos trens d’alta velocitat a la localitat d’Adamuz. En el moment de
Navegar per internet és un pou de sorpreses. De tot arreu sorgeixen informacions inesperades, dades desconegudes i indrets sorprenents. Acabo d’assabentar-me de l’existència del que podríem qualificar, si acceptem un pop com a animal de companyia, del segon metro de la història, que ja no seria el de Chicago després del de Londres. Resulta que
Sol davant del perill és l’emblemàtica pel·lícula (1952) de Fred Zinnemann, protagonitzada per Gary Cooper i Grace Kelly. No estarà de més portar-la a aquest bloc precisament avui. Aquesta matinada hi haurà el sempre molest canvi d’hora d’estiu a hivern. Els rellotges són els protagonistes del moment, i també ho són a la pel·lícula de
No ha tingut el ressò que calia, i si no arriba a ser per una oportuna piulada del sempre indispensable Joan Carles Salmeron, m’hagués passat per alt a mi i a aquest bloc. El 25 de setembre passat va fer dos-cents anys exactes de la inauguració del primer ferrocarril de vapor (a la dreta, gravat).