En realitat el ferrocarril no és, ni molt menys, el protagonista o l’escenari central d’aquesta pel·lícula, però em ve de gust incloure-la en aquesta secció perquè ¿a qui no li agrada Ningú no és perfecte? ¿A qui pot fer nosa parlar-ne? Com és prou conegut, es tracta d’una de les comèdies més reeixides i divertides
La setmana passada, parlant de les locomotores Loren, dèiem que una d’elles s’exposa al Museo Ferroviario Pablo Neruda. A primer cop d’ull pot sorprendre que un museu d’aquestes característiques dugui el nom d’aquell presitigiós literat xilè. Jo també em vaig sorprendre, però l’explicació és ben simple. Neruda, que en realitat es deia Ricardo Eliécer Neftalí
Ahir divendres la gran actriu Sofia Loren va complir noranta anys molt ben portats (a l’esquerra, baixant d’un tren i saludant a l’estació del Norte de Madrid). Tanti auguri! Parlant de maggioratas, fa algun temps vaig dedicar un apunt a les Lollo, unes locomotores batejades així en honor de la Gina Lollobrigida. És possible que hagin
Dimecres van ser notícia les manifestacions de l’Onze de Setembre. Aquest any se’n convocaren cinc de forma descentralitzada i la de cada ciutat estaven específicament dedicada a reivindicar millores en un sector concret i que justificarien la consecució d’una Catalunya independent (a Lleida, pagesia, a Barcelona, habitatge, etc.). A la de Tarragona se li assignà
En aquesta secció cinematogràfica no podia faltar una pel·lícula que es titulés, senzillament, El tren. Es tracta d’un film de John Frankenheimer del 1964 protagonitzat per Burt Lancaster i Paul Scofield. L’argument ens situa durant la II Guerra Mundial; en vigílies de l’alliberament de París (del qual ara fa 80 anys), un militar alemany decideix
El 2016 vaig publicar en aquest bloc dos apunts sobre les inscripcions al Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO: aquí i aquí. De llavors ençà, la llista es va actualitzar el 2021 amb la incorporació del Ferrocarril Transiraní, una monumental infraestructura les obres de la qual fa gairebé cent anys que s’iniciaren. La
Fa alguns dies Vilaweb ens obsequiava amb un reportatge sobre modelisme ferroviari. Concretament sobre la coneguda botiga Rocafort Modelisme, situada primer en aquest carrer de Barcelona (encara la recordo) i des del 2002 ben a prop, a la Gran Via. No en deuen quedar gaires de botigues dedicades als trens i altres mitjans de locomoció
Retitulada en castellà Los apuros de un pequeño tren, es tracta d’una pel·lícula britànica del 1953 dirigida per Charles Chrichton (conegut sobretot per Un peix anomenat Wanda). Tracta dels habitants d’una fictícia població, Titfield, que dona títol al film, que veuen amb disgust com la línia de tren que la connecta amb la capital està en
La conservació i museïtzació del patrimoni ferroviari ha tornat ha ser de plena actualitat fa uns dies amb la presentació, ja de manera oficial, de la Coordinadora Pro Museu del Transport de Barcelona. Un aprofundiment personal en la qüestió, a mig camí entre l’interès i el neguit, em porta a documentar-me sobre la destinació no
La ciutat xilena d’Arica és la terminal de dos ferrocarrils internacionals, amb destinació a les veïnes Bolívia i Perú. Vegem-ne alguns detalls. El ferrocarril Arica-La Paz fou inaugurat el 1913 i construït en base a un tractat entre Xile i Bolívia del 1904. Per a Bolívia sempre ha estat de vital interès una connexió amb
La Quinta Normal és el nom que rep el parc més gran (35 HA) de Santiago de Xile, condicionat al segle XIX inspirant-se en el Bois de Boulogne de París. Aprofitant la seva extensió, que permetia instal·lar còmodament nombroses locomotores, el 1984 s’hi inaugurà el Museo Ferroviario de Santiago. Se n’exposen setze, fabricades en diversos
Un breu apunt per unir-me a la commemoració del 175è aniversari del ferrocarril entre Barcelona i Mataró. No va ser el primer de l’estat espanyol ja que, com bé se sap, el va precedir el cubà de L’Havana-Bejucal (1837), però sí que va ser el primer dels Països Catalans. Tardava una hora en fer el
L’estat espanyol ha aconseguit d’Europa l’exempció de l’obligació de reintroduir els peatges d’autopista a canvi del compromís d’intensificar les inversions en transport ferroviari de mercaderies. Ens n’hem d’alegrar? No gaire, per no dir gens. El debat sobre la necessitat de peatges a les principals vies asfaltades d’un país és joc de poques taules: sí, són
Notícia de darrera hora. Accident ferroviari a l’Índia deixa gairebé 300 morts i 900 ferits quan un tren en marxa ha xocat contra altres dos a Kharagpur. Instintivament, la primera imatge que ens ve al cap, en assabentar-nos d’una tragèdia d’aquest tipus, és la dels ferrocarrils de països índics (Índia, Pakistan, Bangladesh…) atapeïts de viatgers
“Una incidència a la línia X de Regionals ocasiona retards de X hores”, “Indignació entre els usuaris de Rodalies per les pèssimes condicions del servei”, “El govern espanyol es compromet a invertir X milions per al manteniment de la xarxa”… És igual quan llegiu aquests titulars als mitjans, sempre són d’actualitat. Remenant retalls de diaris