Acabàvem l’apunt de la setmana passada, sobre el transport públic de Marsella, amb una enigmàtica referència. Es tracta de l’antic funicular que existí a la ciutat i que durant 75 anys prestà servei tot facilitant l’accés a la basílica de Notre-Dame de la Garde. Més aviat era un ascensor i amb aquest nom fou conegut
Fa dues setmanes parlàvem del tràgic accident del funicular lisboeta da Glória i comentàvem que la capital portuguesa té tres funiculars o elevadores (da Glória, da Bica i do Lavra). Així m’ho va fer saber la suposadament fidedigna IA. Però no. L’amic (de moment virtual, a Facebook) Joan Alberich m’informa que n’hi ha un quart,
En el moment de la redacció d’aquest apunt, el primer després d’un petit parèntesi estiuenc, la xifra de morts a l’accident de l’Elevador da Glória de Lisboa puja a 16. Novament hem de lamentar una desgràcia que té com a protagonista un transport sobre vies, en aquest cas molt popular, de gran valor patrimonial (declarat
Es pot considerar el troleibús un transport de cable? Sí i no. És discutible, però l’acceptarem com a un pop animal de companyia per tal de fer-li un forat en aquest bloc. Tot ve a tomb per la imminent publicació del llibre Los trolebuses en España y Portugal a l’editorial MAF, obra de Joan Alberich,
Un noticiós incident del passat 15 de març ha posat de fugaç actualitat el telefèric del Teide. Recordem els fets: una avaria va deixar atrapades 60 persones a les cabines del telefèric durant dues hores. Altres 200 van quedar aïllades a l’estació superior (La Rambleta), a més de 3.500 metres d’altitud, que van haver d’anar
El visitant de Rio, si aquests dies s’afarta de rècords i medalles, té altres atractius molt més interessants per passar el temps en aquella ciutat brasilera. Per exemple, pujar al Pâo d’Açúcar, la característica muntanya que presideix l’entrada a la badia de Guanabara. Sembla que el seu curiós nom prové del conreu de la canya
La mort de mossèn Ballarín ha tornat a l’actualitat, ni que sigui de refiló i per unes poques hores dues instal·lacions de transport per cable per accedir al santuari de Queralt, on el peculiar capellà culer dels puros va estar-hi destinat (desterrat, segons algunes llengües viperines) molts anys. Es tracta del funicular construït l’any 1966,
Carles Salmerón i Bosch: Enciclopèdia dels transports d’Europa. Vol. 1: Els funiculars i els telefèrics. Terminus. Barcelona, 1994 (2a. edició). Carles Salmerón (Barcelona, 1956) és historiador especialitzat en ferrocarrils. Porta publicades més de trenta obres sobre el metropolità de Barcelona, els tramvies de l’estat espanyol i d’Europa i sobre diversos carrilets del nostre país. L’obra