Dilluns passat, dia 27, va fer cent cinquanta anys del primer tramvia de Barcelona. Com oportunament van recordar-nos algunes persones o entitats filotramviaires, l’aniversari va passar completament desaparcebut per als principals interessats, l’Ajuntament de la ciutat, Transports Municipals de Barcelona i el TRAM. Se suposa que aquestes tres institucions haurien d’haver estat les primeres en
La pel·lícula d’avui és una obra menor o menys coneguda del gran Luis Buñuel (dreta), una producció mexicana de 1954. La sinopsi de l’obra gira al voltant de dos tramviaires, de renoms “El Caireles” i “El Tarrajas”, que s’assabenten que el vehicle en el qual fa mitja vida que treballen, el tramvia 155 de la
La forta ventada d’aquests dies fou la causant que aparegués al meu balcó un cedé d’aquells que es pengen per espantar els coloms. Es devia desprendre d’alguna altra casa i va venir a parar a la meva. La peculiaritat és que duia escrit amb retolador “Índia 2013”. Sens dubte contenia un reportatge fotogràfic d’un viatge
El 2018 no està sent un bon any per al tramvia a Barcelona. A l’enèsima paralització del projecte d’unió entre el Trambaix i el Trambesòs per la Diagonal (una imposició del PDECAT per aprovar el pressupost municipal) ens arriba la preocupant notícia del tancament provisional del Tramvia Blau. Dic “preocupant” no pel tancament en si
Fa pocs dies El Punt Avui publicava un article d’opinió de Josep Maria Pascual entorn a una suposada relació sentimental entre la vedet Carmen de Lirio, recentment traspassada, i el governador civil de Barcelona de l’època més grisa de la postguerra Eduardo Baeza Alegría. Pascual, malgrat el poc espai de què disposa, pot parlar de
Marina Tavares Dias: História do Eléctrico da Carris.- Quimera.- s.l., 2005. Com ja anuncia el títol, es tracta d’una complerta història, tant pel text bilingüe portuguès-anglès com per les il·lustracions, dels tramvies de Lisboa (els entrenyables eléctricos). Abarca des de la prehistòria del mitjà de transport més característic de la capital portuguesa fins al final
Acabo la sèrie sobre contratemps personals al transport públic. Avui ens situem a València, als anys noranta. Per entendre bé el que va passar necessitarem un plànol de la xarxa. Vaig decidir pujar per primera vegada al flamant tramvia, batejat com línia 4, el primer reinstaurant a l’estat espanyol. El vaig prendre, segurament al Pont de Fusta
Albert González Masip: Els tramvies de Barcelona. Història i explotació. Rafael Dalmau, editor, col·lecció Camí Ral, 10-11. Barcelona, 1997-1998. Dos volums: “Dels orígens a 1929” i “De 1929 ençà”. Albert González és un estudiós del transport urbà que es doctorà en Geografia amb una tesi sobre la xarxa de tramvies de Barcelona, que és l’objecte
B.A. Schenk-M.R. Van den Toorn: Trams 2005.- Uitgeverij de Alk bv.- Alkmaar, 2004. Es tracta d’una guia holandesa de tramvies europeus. Ben editada, es descriu en 240 planes il·lustrades, la presència d’aquest mitjà de transport a cada ciutat. El primer, el d’Amsterdam; l’últim, el de la poc coneguda ciutat eslovaca de Kosice. Enmig, el de Barcelona
Avui fa cinquanta anys de la gran nevada del 62 a Barcelona. L’esdeveniment va afectar, i molt, el transport públic de l’època. Heus aquí un testimoni gràfic: un tramvia de la línia 28 circulant en una plaça de Catalunya completament blanca. [Imatge: foto Ferran Tolosa; www.tv3.cat]
El diari La Vanguardia d’ahir, en la seva acreditada secció de necrològiques, ens informava de la mort de Manuel de Foronda y de Sentmenat, marquès de Foronda entre d’altres títols nobiliaris. No era un senyor molt conegut però el seu avi Mariano sí, almenys entre els que tenim una certa afecció per la història del transport