Els grills hi són i l’aire corre i al poble fa de bon estar. Esta nit hem estat xerrant amb en Toni sobre la feina i altres històries que mos ronden pel cap. I ara torno a estar davant de l’ordinador, escrivint, fent una mica de recés del dia. Faig uns dies de vacances, però
Fa mesos que m’entretinc mirant algunes entrevistes al YouTube a l’eminent doctor Manuel Sans Segarra, el qual respecto moltíssim com a metge cardiòleg i cirurgià, professor a la facultat de Medicina de la UB i ara conferenciant sobre les anomenades ‘experiències properes a la mort’. El seu testimoni, en base a la seua valuosíssima experiència
Tal dia com avui de 1431 moria a Barcelona Felip de Malla, qui fou el 17è President de la Generalitat. D’això en fa 593 anys.
I I ara què farem? Anirem al casalot, saltarem el mur i mos enfilarem amb l’escala fins al primer pis. Quina aventura! Jugarem a cartes asseguts en aquelles cadires polsoses i aquella taula tant vella. La tarda passarà de llarg i arribarà una lluna colgant a l’alçada del far verd. Qui sap si tornarem a
Ja no enyoro, ja no prefereixo els dies dels estius dels noranta, sinó les matines que fan els mariners així que s’acaba l’agost i deixen la veda de pesca de banda. Ah, la mar enfurismada que du el Llevant. I la mar crespada, que es mou com l’espai-temps. La ciència sempre s’anticipa a la imaginació.
Sento el fred d’aquest cerç del capvespre i la quietud del moll. Ancorat al passeig, m’abelleix la presència agradable del sol il•luminant el rellotge de missa. La rutina és un vaixell varat i la seua ombra així que gira el migdia. Han desempescat, han posat gel, la llotja espera. Allò que passa pels seus verals
A vore, el ‘dóna’ de donar no porta accent? Com estem, ara? Què mos hem de fer la pell entre natros, també per aquí? N’hi ha prou, manos…
Ja sabeu que no tinc secrets, però evidentment hi ha coses que les conto fent redols sobre la meua experiència. Esta nit li contava a Toni. Esta nit: la joia de descobrir que Toni és un cristià de pedra picada, intel•ligent i honest. M’explicà Toni la seua experiència com a catequista (també catequista meu) i
A vore, reis, que vos tinc abandonats, que ahir gairebé no vaig dir res. Ai, pareix mentida que tingue tanta son i tant poc ànim damunt meu. Què no vos he dit que estic excavant a la necròpolis paleocristiana de Tarraco i que fins dilluns no cal que tornem? Pos sí. I ara he sortit
Un dels grups amb més personalitat i genials de l’era del rock català, allò tant fantàstic que mos va passar els nascuts als 80’s, van ser els Bars. Aquells estius, de poble en poble, tots mig acabats explosionant el capital familiar, tot allò que podíem arroplegar dels tiets, padrins i pares, ja no tornaran. Los
I Jugant a cartes vistes, al casalot, vam sentir una certa por. No volíem esdevenir ànimes, no volíem que hom descobrís el nostre amagatall, tampoc volíem que les presències de la nostra ment, de nit, mentres dormíem, comencessin a passejar pels racons i pel jardí. Vas dir: ‘Esta font fa respecte’. Totes les fonts abandonades
I Allò que sents és allò que ets. Res hi ha res més potent que coneixe’t i això depèn del temps i de la consciència. Cal coratge per adonar-te que ets tant vulnerable a la por que series capaç de negar-ho tot malgrat l’evidència. Jesús també ensenya això, en el relat de la Passió. Però
Diumenge és un capvespre després del migdia. La bugada dels llençols i les coixineres als terrats i la salabror de les roques en el passeig arran del mar. Diumenge és una brisa lenta sobre l’anar i venir dels records mandrosos. Una conversa, una anècdota, un amor. A l’estiu és, potser, diferent. Hi venen els turistes
Ser cristià o sentir-se cristià és una qüestió d’actes i de fe. Jo he conegut de prop a no poques persones que no estan disposades a viure en el camí de la fe tot i ser conscients o intuïr que fóra el millor per elles. Són persones que sovint tenen una pobra resiliència, una manifesta
El fet d’escriure és esperançador. Poques coses nodreixen tant la ment com llegir, escriure i enraonar. Avui ma filla Aran em parlava del seu futur com a alumne. L’Aran treu una notes força per damunt de la mitjana i és normal que tingue inquietuds. Jo, com a pare, li recomano que estudie allò que li