és el títol d’un altre dels llibres que vaig adquirir a la recent estada a Montserrat, i que acabe de llegir. L’autor és Hans Urs von Balthasar, nascut a Lucerna l’any 1905, i mort a Basilea l’any 1988. EsStudià filologia germànica i filosofia a Viena, Berlín i Zuric. Fou membre de la Companyia de Jesús
Com sé que ha estat un dia difícil per a totes i tots els que ens sentim i som valencians vull deixar-vos aquest tema que ens va a ajudar a eixir d’aquesta dictadura:
Davant la realitat i el colp d’Estat que patim les valencianes i valencians, com li va dir fa uns dies, Enric Morera al president del govern valencià (sic), ja que d’ací poquet van a tancar la “nostra” -i mira que m’ha costat escriure que és “meua” també- televisió (RTVV SAU), demane que se’m lleve el
Dilluns encetava unes xicotetes vacances a les terres de Catalunya. L’indret on havia de fer nit dues vegades era Caldes de Montbui. Hi vaig arribar a l’hora de dinar. Vaig aparcar el cotxe al pàrging del balneari Termes Victòria i vaig anar al menjador ja que eren les 14h30 passades. Allí vaig fer el dinar
Ahir, en assabentar-me de la notícia, el primer que vaig dir (perquè m’eixia de dins i sabia que podia no ser polñiticament correcte) fou açò (a twitter): “No vull que tanque NOU. Però ja m’haguera agradat escoltar comunicats com el de hui i més valentia per part de moltes i molts treballadors.” Sé que no
Les empreses multinacionals s’anomenen així perquè operen en molts països a la vegada, però realment pertanyen a uns pocs països poderosos, que s’apoderen de la riquesa dels països on intervenen. Països en desenvolupament és el nom que reben els països envestits pel desenvolupament d’altres més poderosos. Segons l’ONU, aquests països en etern procés de desenvolupament,
és el títol de llibre que acabe de llegir. Haig de confessar que un llibre dens, com és aquest, de 311 pàgines no es pot resumir en un apunt. i també haig de reconéixer que abans de llegir-lo pensava que la independència de Catalunya era un espejismo. Dsprés de llegir-lo. no solament ja no pense
Ahir poguérem assistir, com ja fa algun any, a l’Eucaristia per la Pàtria, la Pau i la Justícia al Monestir de Santa Maria del Puig. Només aplegar, ja que ens sobrava temps, férem una xicoteta passejada pels voltants, i després saludàrem molts coneguts, sobretot, n’August Monzon (que presidí l’Eucaristia, mossén Vicent Micó (de la comunitat
El proper diumenge 27 d’octubre, a les 12.30 hores, a l’església del Monestir de Santa Maria del Puig, hem organitzat la MISSA PER LA PÀTRIA, LA PAU I LA JUSTÍCIA Ens hi tornarem a aplegar, si a Déu plau, per donar gràcies pels béns rebuts i demanar per la pau i la justícia al nostre
Avui l’Església celebra la festivitat de Sant Antoni M. Claret. A més de ser un sant català, fou el fundador del Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria (o Claretians), en un col.legi dels quals (Xàtiva) vaig passar tres cursos del meu batxillerat, aquell que tenia batxillerat elemental, superior i PREU, transformat el curs en
Ahir, dilluns, cap a les 10:30h deixava aquest món ma tia Pepita, dona del meu oncle Enrique, germà de ma mare, que havia faltat el passat 12 de juliol. Des que faltà mon oncle, ma tia no es trobava ja massa bé. De fet, tota la família pensàvem que qui primer hauria mort era ma
La verdad que condena, no es verdad. La verdad sólo libera. La verdad que somete, no es verdad. La verdad sólo desata las cadenas. La verdad que excluye, no es verdad. La verdad sólo reúne. La verdad que se pone por encima, no es verdad. La verdad sólo sirve. La verdad que desconoce la verdad
Llibre editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest llibret (són unes 65 pàgines) conté la traducció al castellà, després del text original, el vaig comprar en la meua recent estada al Monestir. I no l’havia pogut llegir fins ara. I aquests dies, aprofitant la beatificació dels 20 màrtirs de l’Abadia Benedictina, ho he fet.
(Jordi Llisterri –CR) Un grup de laics cristians vinculats a la política, el pensament i la comunicació, i entre ells diversos assessors d’organismes de la Sant Seu, han dit prou. I aquesta setmana han fet arribar una carta a la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola denunciant “l’escàndol“ i la “intoxicació mediàtica” de la cadena
Gràcies a la xarxa vaig poder seguir en directe la Missa, presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, monsenyor Sebastià Taltavull, de l’ordenació de diaques i preveres dissabte passat a la vesprada. A part de considerar l’Abadia de Montserrat com un lloc un poquet ja meu (amb el permís de la Comunitat de Monjos), ja que,