Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir poguérem assistir, com ja fa algun any, a l’Eucaristia per la Pàtria, la Pau i la Justícia al Monestir de Santa Maria del Puig. Només aplegar, ja que ens sobrava temps, férem una xicoteta passejada pels voltants, i després saludàrem molts coneguts, sobretot, n’August Monzon (que presidí l’Eucaristia, mossén Vicent Micó (de la comunitat de Turballos i que ens féu l’homilia), mossén Alexandre Alapont, a qui ja tenia ganes de poder saludar personalment (ja que, a més de ser natural de l’Alcúdia i la seua trajectòria com a missioner a Zimbabwe, està molt lligat a la família Bausset-Verdú), i en Jordi Miquel, capellà que féu de diaca en la celebració.
També ens acompanyaren durant la celebració dos membres de l’Església germana Episcopaliana de València, un dels quals, després vaig saber que era de Navarra o Euskadi i parlava (perquè ens adreçà unes paraules d’agraïment) un perfecte valencià, cosa que ja desitjaríem moltes i molts que passara en l’anomenada Església valenciana (que, de valenciana, tret d’excepcions molt vàlides, solament té el nom).

L’homilia de mossén Vicent versà sobre l’enuncia Crist parla valencià. I per què? Molt senzill, la seua llengua fou l’arameu, i en arameu s’escriviren els primers textos sagrats. Si Crist (o Jesús) haguera volgut col.locar-se al costat del poder hauria fet servir l’hebreu, i no ho féu mai. I els primers textos sagrats també haurien estat escrits en hebreu. I com deia mossén Vicent, fa cinquanta anys (el Concili Vaticà II  durà de l’any 1962 al 1965) que únicament celebra en la llengua del poble, casaments, misses, batejos, etc. I encara avui estem esperant que els bisbes de les seus valencianes facen un acte de fermesa i impulsem allò que, en un país normal, no caldria ni dir: usar la llengua del poble a l’Església. 

PD: Més tard, després de la Santa Missa, i del pa beneït que ens oferiren a l’eixida del temple, férem cap a trobar-nos amb unes amistats i dinar.