és el títol d’un altre dels llibres que vaig adquirir a la recent estada a Montserrat, i que acabe de llegir. L’autor és
Hans Urs von Balthasar, nascut a Lucerna l’any 1905, i mort a Basilea l’any 1988. EsStudià filologia germànica i filosofia a Viena, Berlín i Zuric. Fou membre de la Companyia de Jesús des del 1929. I foren determinants en la seua formació
Erich Przywara, Karl Barth i Henri de Lubac.
Fou consagrat cardenal com a reconeixement a la seua tasca teològica pocs dies abans de morir pel papa Joan Pau II.
El llibre conté uns :
- Advertiments preliminars
- Primer advertiment (de fa 50 anys)
- Segon advertiment
- Introducció
- I dotze capítols:
- L’acte de la contemplació (primera part)
- La necessitat de la contemplació
- La possibilitat de la contemplació
- La mediació de l’Església
- La realitat de la contemplació
- L’objecte de la contemplació (segona part)
- El Verb es fa carn
- Vida trinitària
- Paraula i canviament
- La Paraula, judici i salvació
- Abast de la contemplació (tercera part)
- Existència i essència
- Carn i Esperit
- Cel i Terra
- Creu i Resurrecció
No cal dir que la pregària és un diàleg entre Déu l’ànima, i en aquesta conversa parlem la llengua de Déu. És un diàleg, no un monòleg de l’ésser humà davant Déu. No és una paraula solitària.
Ell (Déu) ha començat primer a parlar; i només perquè ell s’ha exterioritzat, l’home pot interioritzxar-se vers Déu. I això és la pregària contemplativa.