Però tot açò té una cosa en comú , tots ells, a més del crit de dolor, necessiten que algú els diga que el futur té sentit, que el que els passant no és fruit de la fatalitat d’un destí del qual no podem escapar, necessiten d’algú que els ajude a veure que les coses
Existeix una dita, utilitzada per tal d’expressar que algú “clava la pota” cada vegada que diu quelcom, que resa quelcom així com que “cada vegada que parla, apuja el pa”… Potser a algú dels possibles lectors d’aquest text li ha vingut aquesta expressió al cap quan escoltava alguns pronunciaments oficials de l’Església (d’aquesta Església que
Ací us deixe el 1r dia de l’any 2014 l’entrevista que Avelino Seco li féu al bisbe emèrit Pere Casaldàlga. La podreu trobar ací: http://www.periodistadigital.com/religion/america/2013/10/07/pedro-casaldaliga-religion-iglesia-profeta-amazonia-comunidades-base-francisco-esperanza-colegialidad-corresponsabilidad-mujer.shtml Destaque solament dues afirmacions de l’entrevista: “És fàcil dur Jesús al pit, el difícil es tenir pit, coratge per tal de seguir Jesús”“Resulta dramàtic i ridícul que es vulga argumentar amb
Us penge el vídeo de l’homilia de diumenge passat, Festivitat de la Sagrada Família, dictada pel P. Emili Solano, monjo de Montserrat. A part de penjar-la pel contingut, ho faig per tal que aquelles i aquells que no heu escoltat cap persona parlant el LAPAO (ja sabeu la teoria del govern d’Aragó) ho feu. Pels
Madrid ha passat a ser una de les diverses parts del món per al papa. Ací teniu el fragment d’ahir, traduït a la nostra llengua, en què clarament ho diu:“Dirigeixo una salutació especial als fidels que s’han connectat amb nosaltres des de Natzaret, a la Basílica de l’Anunciació, a on ha viatjat el secretari general
Ser subjecte ètic -que és el mateix que ser persona autènticament humana- és ser compassiu. Es tracta de deixar-se trastocar per la compassió sentida en les entranyes, es tracta de sentir i obrar com el samarità de la paràbola. Se li diu -col.loquialment, però equivocada- el “bon” samarità, però el text bíblic no el qualifica
Moltes vegades hem escoltat allò d’ajudar el proïsme”, entenent que el proïsme és el necessitat a qui li cal el meu socors, el destinatari de la meua ajuda. Però resulta que és just a l’inrevés. Proïsme és qui, mogut a compassió, s’aproxima al necessitat per tal de trobar-se amb la seua situació i fer-se càrrec
Amb la imatge de la felicitació del Seminari del Poble de Déu us vull desitjar un SANT NADAL
féu vuit anys que ens deixà. Hui vull que siga un dia per a un somriure… amb els millors desitjos:
Avui fa vuit anys que, més o menys cap a les 12:25h, ens deixava mon pare. Havia tingut un ICTUS feia quasi set anys, però la pèrdua fou encara, si cap, més notòria. Ens havíem acostumat la família a veure’l assegut en la seua cadira de braços, a xarrar amb ell en els moments de
En aquests moments sembla que estem en l’Església en una bassa d’oli. Tots il.lusionats amb el nou papa Francesc. Però mentre hi ha esdeveniments que paga la pena comentar-los i potser fer un gir en la nostra pràctica eclesial. Sabem que el dia de les festes d’Arnedo, el president de govern de la Rioja, en
Assabentat per una breu necrològica de Sebastià Roca, de la Pobla de Vallbona, de la defunció del G. Juan Bautista Iglesias, de la Cartoixa Porta Coeli, de Serra al PV, volem fer-nos-en ressò. En primer lloc, perquè fa uns quants anys fórem rebuts (molt amablement per un membre d’aquesta Cartoixa) per tal de poder visitar-la,
Cançons de la Catalunya mil.lenària, Capella Reial de Catalunya, Jordi Savall, Octubre 2004. Amb aquesta cançó dedicada a la Mare de Déu vull desitjar felicitats a totes les anomenades Immaculada, Conxa, Concepció, etc.
Segons em fa saber la publicació ARAGUAIA amb el bisbe Casaldàliga, del mes de novembre, el papa Francesc, en els sis mesos de pontificat, l’ha anomenat explícitament dues vegades. I és que tots dos tenen una forma comuna de ser i de fer església: SOBRIS, AUSTERS i PROFÈTICS. El passat mes d’agost, en iniciar el
Aquestes persones han estat els que ens han privat de RTVV SAU al poble valencià: