Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
10 de novembre de 2013
0 comentaris
Per Caldes de Montbui
Dilluns encetava unes xicotetes vacances a les terres de Catalunya. L’indret on havia de fer nit dues vegades era Caldes de Montbui. Hi vaig arribar a l’hora de dinar. Vaig aparcar el cotxe al pàrging del balneari Termes Victòria i vaig anar al menjador ja que eren les 14h30 passades. Allí vaig fer el dinar corresponent i després vaig descarregar la maleta, algun llibre, etc. I a les 16h00 vaig baixar a les instal.lacions del balneari per tal de veure casar els horaris dels diversos tractaments amb la visita al Monestir de Montserrat. Així aqueixa tarda vaig tenir dos tractament dels cinc que m’entraven en el paquet RELAX, cosa que em permeté encara fer aqueixa mateixa vesprada la visita cultural a Caldes. Les fotografies les he penjades al facebook. Vaig poder veure el nucli hictòric de la ciutat i el que més em va impressionar fou la Font del Lleó ja que l’aigua ix a uns 74ºC. Vaig poder veure l’església de Santa Maria, molt digna, quasi al moment d’iniciar l’Eucaristia concelebrada per tres capellans.
Passejant pel poble vaig tenir la sorpresa de trobar-me amb l’Escola Pia de Caldes, centre que feia l’any passat els 100 anys al servei de l’educació de les xiquetes i xiquets de la ciutat. Després d’aquesta aprofitada i fructuosa passejada vaig tornar a l’hotel. Allí encara vaig poder llegir un poquet mentre es feia l’hora de baixar a sopar. Vaig sopar i em vaig retirar. El dia havia estat “cansat” sobretot pels quilòmetres que havia fet.
Al dia següent, al matí, tenia la resta dels cinc tractaments. I també vaig poder visitar el Museu Thermàlia. Allí vaig admirar obres de Manolo Hugué. I fer tot un recorregut pel que havia estat fins avui la SPA (Salut Per l’Aigua). Després ja quasi es va fer l’hora de dinar. Diní i descansí fins l’hora de marxar al Monestir de Montserrat.
Al Monestir vaig poder veure per tercera vegada el Museu totalment reformat i millorat. Em va impressionar moltíssim la col.lecció d’icones exposada (i que no havia vist encara). Vaig entrar a la Basílica a fer la visita a la Patrona de Catalunya (La Mare de Déu de Montserrat). Mentre feia cua per passar per davant de la imatge de la Mare de Déu, em va cridar l’atenció dos xavalets (d’uns vintena d’anys) que, amb cascos de moto, van fer cua, van besar la imatge i fins i tot vaig veure que romanien una estona pregant. Estic convençut que si els veig en un altre lloc mai haguera pensat que actuaren així (i no és prejudici).
Quan ja estava a punt d’abandonar la Basílica vaig parlar amb un monjo (a qui no vaig preguntar-ne el nom) pel monjo Josep Miquel Bausset (per si de cas encara es trobava a Montserrat), i com era evident, em va dir que tota la setmana s’estaria amb la família ja que, com també sabia, son pare, Josep Lluís Bausset feia dijous 100 anys.
De tornada a Caldes (sempre per carreteres secundàries em duia el GPS… i sort en vaig tenir) ja no vaig fer cap visita més aqueixa vesprada. I açò foren els dos primers dies d’estada per terres de Catalunya.
PS: Haig de dir que aquesta vegada he hagut d’anar solet perquè qui m’havia d’acopanyar li va eixir una feina uns dies abans i hagué de renunciar al viatge.
PD: Aquest apunt no sé què passà que no isqué quan tocava (l’estiu de 2010)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!