Ahir, 10 de maig, ma mare féu 88 anys. En aquell llunyà 1926, la meua iaia donà a llum una bonica xiqueta a qui li posaren el nom de Carmen (ja se sap… què passava en aquell temps amb els noms, tots castellanitzats). Fou inscrita al dia següent al Jutjat de Pau del poble, i
Per motius que no vénen al cas, us dic que aquest bloc el tindré “inactiu” durant uns dies. Només puga tornaré a la tasca quasi diària.
Avui, diumenge, l’Església celebra la festivitat de la Mare de Déu de Montserrat, i a Roma canonitzen Joan Pau II i Joan XXIII. Aquests dos fets que esdevenen el mateix dia és un motiu d’alegria per als catòlics. En aquest enllaç podreu trobar un boníssim article sobre Joan XXIII. Us deixe també l’himne a la
(Bisbat de Lleida) Aquest divendres 18 d’abril ha mort Ramon Malla Call, bisbe emèrit de Lleida, als 91 anys. La missa exequial es celebrarà dilluns dia 21 d’abril, a les 11.00h i des de les 17.00h d’aquest dissabte les seves despulles restaran a la capella del Santíssim de la Catedral de Lleida. Ramon Malla Call,
Un xiquet de quatre anys ha creuat sols el desert de la frontera entre Síria i Jordània, segons fonts d’ACNUR. Què podem dir davant d’aquest fet? I en són molts els que han hagut de fugir de les seues llars a causa de la guerra. Els menors són les primeres víctimes, indefenses- Els seus noms
D’El Púlpito Laico: El corazón humano está hecho para el trigo, no para la cizaña; nadie, en su sano juicio, duda que la felicidad está en la bondad y el amor. Hoy celebramos el día del amor fraterno y de la institución de la eucaristía. Del amor fraterno porque si no se da el
Com ja sabreu, avui, 1r d’abril fa setanta-cinc anys que el dictador firmava el comunitat de la fi de la Guerra Civil (colp d’Estat, no cal oblidar-ho!). Comunicat que signava a Burgos i que, segons els vencedors, duia la pau i tranquil.litat de nou a aquest territori. Solament vull fer-me ressò del fet per tal
Avui amb un Kyrie, de la Missa Luba:
Com a bon filòleg i sacerdot, des d’ací vull manifestar el meu condol a la seua família i al clergat gironí per tan lamentable pèrdua. A.C.S. (Jordi Llisterri- CR) No deu ser casual que fos el primer capellà que es va ordenar al bisbat de Girona després de la convocatòria de Vaticà II, el 1959.
Em faig ressò del que diu el full ARAGUAIA: El bisbe Pere ha declarat com a testimoni davant els investigadors que treballen per a la CNV (Comissió Nacional de la Veritat), comissió encarregada d’aclarir els crims i l’acció de la dictadura al Brasil (anys 1964-1985). Ell en va ser víctima. Va viure a la seua
Dimecres podíem llegir a Levante que un terç dels pensionistes valencians viu per davall del llindar de la pobresa. el 50,3% dels jubilats rep una prestació igual o inferior al salari nñinim interprofessional (645,3€). Les pensions dels valencians són deu vegades (punts) inferiors a la mitjaja de l’estat. Tot un èxit del PP i del
Encara que no sóc ningú per tal de donar consells sobre les “votaes” europees, espere que aquesta vegada sí sone la flauta. I d’una vegada, comencem a dir-los als PPPSOE que ja estem tips de les seues polítiques que, solament, duen pobresa i patiment. Dissabte llegíem a Levante-EMV que un terç dels valencians viu de
Encara que una miqueta tard, us en faig cinc cèntims de l’assistència diumenge passat als actes del FÒRUM d’enguany. Ens haguérem d’alçar matinet ja que la conferència-col.loqui de la Gna. Teresa Forcades no la volíem perdre per res del món. En arribar, poguérem saludar amigues i amics ja fixos del Fòrum. I com que jo
La protecció de la vida i de la dignitat de les persones i garantir que aquestes puguin emigrar a altres països per trobar feina haurien de ser les prioritats de les polítiques europees de fronteres, d’immigració i d’asil. Aquestes són les reivindicacions de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants en resposta a l’episodi de
Aquest matí (octubre de 2009) m’he trobat de casualitat amb una xicoteta nota a Levante-EMV en què deia que la pòlio dels 50 atacà les xiquetes i xiquets més humils, perquè el franquisme s’havia “reservat” les vacunes per als seus. No m’ho podia creure, però. I ara m’ha vingut al cap de nou, i he