Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

16 de desembre de 2013
0 comentaris

Eucaristia i Comunió (text de Gerardo Villar traduït en aquest bloc)

En aquests moments sembla que estem en l’Església en una bassa d’oli. Tots il.lusionats amb el nou papa Francesc. Però mentre hi ha esdeveniments que paga la pena comentar-los i potser fer un gir en la nostra pràctica eclesial.

Sabem que el dia de les festes d’Arnedo, el president de govern de la Rioja, en Pedro Sanz (PP) negà la salutació, com ve fent diversos anys, al prevere perquè no duu sotana, perquè es clava en política… i perquè no el coneixia.

Després el president es posà en primera fila i el sacerdot se n’anà a la sacristia perquè va pensar que no podia compartir l’eucaristia amb algú que li negava la salutació. Recordà allò de l’Evangeli: “si quan vas a fer la teua ofrena, te’n recordes allí que el teu germà té res contra tu, deixa la teua ofrena i vés-te’n primer a reconciliar-t’hi”.

Veig dos aspectes; primer que ens afecta a tots els cristians: celebrar l’eucaristia ens exigeix prèviament estar en pau amb tots, reconciliar-nos-hi abans.

El segon aspecte és que veig barrejada la política i la religió. l’eucaristia és la celebració dels cristians del lliurament en la mort i resurrecció de Jesús, el seu lliurament total, partir-se i repartir-se.

En una celebració d’aquest estil no veig sentit a presidències, a no ser el prevere. Els altres llocs han de ser ocupats indistintament pels fidels. I si hi ha algun privilegi, crec que aquest ha de ser per als pobres i els pecadors. No hi entren les categories humanes ni polítiques.

Ja sé que és quelcom que es fa quasi en totes les parròquies, però, no seria bon moment per tal de plantejar-s’ho? Si els polítics volen participar en l’eucaristia, ho poden fer i molt bé en un banc qualsevol però no com a presidents. I molt menys si ho fan separant-se segons el color del partit. Jesús ens convida a compartir tots plegats, a escoltar la seua paraula, a celebrar la seua Presència i el seu lliurament i a donar-nos la pau i combregar en el seu lliurament.

Potser seguim barreges d’una cristiandat. El moment és difícil i apassionant. Moltíssimes persones no participen en la celebració de l’eucaristia a no ser en actes oficials. Crec que deu ser bo anar vivint l’eucaristia no com a part d’un programa de festes (en algun poble l’ajuntament invita a missa als membres de l’ajuntament i algun prevere), sinó com a celebració de la fe de Jesús mort i ressuscitat. Eucaristia, moment de reconciliació des de Jesús. 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.