Aquesta crisi és una crida per tal que l’Església es deixe contrastar pel seu entorn i ho faça sense por… Saber escoltar el que passa en el món, el que el “carrer” li diu, saber ser, com ens demana el Papa, una Església “capaç d’eixir d’ella mateixa” per tal de trobar-se amb aqueix “Esperit que bufa on vol” i que té moltes formes d’avisar-nos si anem o no pel camí correcte. I si eixim al carrer, si anem a les “fronteres” (que és on el Papa ens demana que estem) i ho fem amb la suficient amplada de cor, podrem contemplar un paisatge desolador: atur, hipoteques, parelles que s’afonen, ancians que veuen destrossat el poc futur perquè han d’ajudar els seus fills o temen no poder fer front a la sanitat digna, un món amenaçat per la coneguda com la “Llei Montoro” (i rebatejada per la Plataforma Rural com a Llei d’Espoli del Món Rural”) en la qual no compten els pobles xicotets, joves disposats a acollir-se a qualsevol ocupació amb tal que siga ocupació… (servisquen aquests punts suspensius perquè, per damunt d’estadístiques i frases escrites, cada u pose el rostre concret que li arribe al cor en aquest instant).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!