Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
20 DE DESEMBRE DE 2005, DIA DE LA DEFUNCIÓ DE MON PARE (A.C.S.)
Als pocs dies de l’any nou, l’any 2006, obria aquest bloc que segueix fins avui per ell. Sé que és difícil que us faça veure que, per a mi, escriure o penjar un vídeo o un article en el meu bloc és una manera de no oblidar-me’n cap dia. Almenys aqueixa fou la intenció. I fins avui.
Us deixe amb un poema de Maria Josep Escrivà, dedicat al seu pare, també en un moment en què es recuperava d’una malaltia:
ELS ANYS SERENS
S’asseu damunt d’un tronc de taronger
a reposar el pes del compromís
amb els seus dies. Tragina la sort
d’alenar l’aire, el cansament que encara
la vida li reserva. Però enllà
de la finestra aquell esforç em cou
al pit, com si la seua cicatriu
hagués obert un cràter al cor meu.
Com si aturar-se fóra abandonar,
s’encara cautelós al munt de llenya
i en fa petits fragments, d’antigues gestes.
Endreça cada soca per al foc
i amb dits d’escorça tendra s’inicia
en el camí dels anys serens, mon pare.
En el silenci de la seua treva,
brolla de sobte un cant d’ocell. Esclata
abril com una rosa, i ell l’escolta
amb un calfred de por i de grandesa,
per primera vegada lluny de l’home
que fou, abans d’un primer rossinyol
ressuscitat.
Flors a casa, Edicions 62, Barcelona, 2008.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!