El Cid o Jaume I? dimecres, 08 febrer de 2012 El 2011 es compliren 50 anys de la pel·lícula El Cid, una producció italoamericana, dirigida per Anthony Mann. Nascut a Vivar el 1043 i mort a València, el 1099, El Cid ha estat una figura llegendària de la Reconquesta espanyola. Acompanyat per la seua tropa,
Contra la bajada salarial y el incremento de jornada en la función pública Francisco J. Bastida, Catedrático de Derecho Constitucional Con el funcionariado está sucediendo lo mismo que con la crisis económica. Las víctimas son presentadas como culpables y los auténticos culpables se valen de su poder para desviar responsabilidades, metiéndoles mano al bolsillo y
Com que compartesc el 100% del que diu el text de l’amic Jordi Bort, us el deixa a continuació: El passat juliol, l´arquebisbe Carlos Osoro ens recordava que l´Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial té unes profundes arrels cristianes. L´arquebisbe deia: «Si Valencia pierde sus raíces, pierde su identidad y su historia».
Josep Miquel Bausset Tradicionalment, el diumenge més pròxim al 20 de febrer (aniversari de la mort de Pompeu Fabra), una entitat excursionista organitza a Montserrat la Renovació de la Flama de la Llengua. Enguany i per primera vegada, serà un grup valencià qui organitzarà aquest acte. Concretament, serà el Centre Excursionista de Castelló, qui portarà
“Ai de qui fa guanys il·lícits». Aquestes paraules del profeta Habacuc (2:9) mostren d´una manera ben clara l´esperit bíblic que condemna el frau, la mentida i la corrupció! Des de sempre, però ara encara més, han proliferat els casos de despotisme, que han tacat la credibilitat democràtica del polítics: Gürtel, Pretòria, Boadilla del Monte, Palma
“ARTÍCULO DE ARTURO PÉREZ REVERTE” Arturo Pérez Reverte CUIDADO… con lo que se avecina… es más gordo de lo que os imagináis… un gobierno Europeo impuesto por los Neocon, “Los Illuminatis” que irá quitando a corto plazo a los políticos demócratas y manipulando las elecciones… y colocando tecnócratas, nos queda poco. Los Indignados tienen más
Avui, festivitat de Sant Blai bisbe, us deixe l’article escrit per l’amic i monjo de Montserrat, P. Josep Miquel Bausset, narural de l’Alcúdia (País Valencià). Josep Miquel Bausset Sant Blai, que va nàixer a Sebaste ( l’actual Turquia) a la segona meitat del segle III, va ser metge, bisbe i màrtir. Mogut pel
Els nostres omnigovernants, elegits democràticament i en massa, han volgut que l’Educació siga un dels àmbits més castigats per la crisi. Retalls de sou al professorat, reducció de línies, eternització dels barracons, saturació d’aules… L’objectiu és clar: aprofiten la confusió per desmotivar els ensenyants i carregar-se el sistema educatiu actual. Aquesta estratègia suïcida ha mobilitzat
Diumenge passat, el cardenal Tarancón, l’home que més va contribuir a fer possible la transició a la democràcia, va retornar feliçment a ser notícia d’actualitat. Un reportatge de dues pàgines, a El País, el rescatava de l’oblit. Res més oportú ni més beneficiós que aquest rescat, que ens permet saldar el deute que tenim pendent, i
Us duc al meu bloc aquest article (sobretot) per tal de deixar constància que, segons uns amics del Cardenal, moltes de les coses que s’hi diuen no són certes. Tots volen ser més que el Cardenal. A cada u el que és seu. Bona vesprada. EL CARDENAL DE LA TRANSICIÓN La rabia de
Bausset 25/01/2012 Sant Antoni Abat, pare de monjos, és un dels sants que suscita més devoció entre els cristians valencians. Prova d’això, és la gran quantitat d’ermites dedicades a aquest sant, per no parlar de les fogueres i les santantonades d’El Forcall o de Cinctorres, la Matxà de Vilanova d’Alcolea, les Barraques i el Maig de
Francesc de P. Burguera ho pot dir més alt però no més clar: “Quan vingué la transició, i en arribar a les eleccions constituents, que al País Valencià van guanyar l´esquerra, en la ciutat de València la dreta es va treure de la màniga un enemic al qual teniem que enfrontar-nos
Reproduesc l’article de l’amic i company d’estudis, Manel Rodríguez-Castelló, director de l’IES Ferrer i Guàrdia de Benimaclet: Quan jo era xicotet a l’escola ens deien una frase que a mi m’esfereïa: ‘Quien siembra vientos recoge tempestades’. L’aplicaven a tort i a dret sempre que volien ‘explicar’, amb punyent exemplaritat, tota mena de desgràcies: una carabassa,
L’enriquiment d’alguns banquers i alts directius d’empresa ha escandalitzat darrerament. I el que és més bo, ha estat qualificat d’il·legítim. Sobta perquè ningú semblava fins ara qüestionar la legitimitat de guanyar sous molt elevats. Tot això ja es veu que és molt confús perquè trepitja el terreny de la moral. Una categoria a la qual
JOSEP MIQUEL BAUSSET Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer”, diu un refrany valencià en referència al sant abat, un dels sants més populars de la nostra terra. La prova d’això està en la multitud de festes i d’ermites dedicades a aquest sant monjo, que es honorat amb les