Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Josep Miquel Bausset

Sant Blai, que va nàixer a Sebaste ( l’actual Turquia) a la segona meitat del segle III, va ser metge, bisbe i màrtir. Mogut pel desig de Déu, sovint es retirava a una cova per pregar. En morir el bisbe de Sebaste, Blai fou elegit nou bisbe per l’aclamació dels preveres i dels cristians de la ciutat. Cal dir que en els primers temps del cristianisme, els bisbes els elegia el poble amb tota naturalitat, ja que coneixien aquell home que, per la seua bondat i la seua santedat, havia de guiar el poble de Déu. Per això, Sant Hipòlit (en referència a l’elecció dels bisbes) deia: “Que s’ordene com a bisbe, aquell que siguent irreprensible, haja estat elegit per tot el poble”. I el bisbe Sant Cebrià escrivia: “Que no s’impose al poble un bisbe no desitjat”.
Malgrat que el 313 Constantí, emperador d’Occident i Licini, emperador d’Orient signaren l’Edicte de Milà que acabava amb les persecucions dels cristians, la veritat és que a l’Orient no va ser així. Licini, aviat va decretar una nova persecució i el bisbe Blai fou detingut. Les actes del martiri conten l’episodi més conegut de Sant Blai: aquella dona que va suplicar al sant bisbe pel seu fill únic que agonitzava, perquè menjant peix, una espina se li havia entravessat a la gola. Blai imposà les mans sobre el xiquet mentre pregava, i l’infant, traient l’espina, es va recuperar. D’aquest episodi ve la devoció a Sant Blai, com a protector i advocat dels mals de gola. 
Davant la negativa de Blai d’adorar els déus pagans, fou decapitat als afores de Sebaste, el 3 de febrer de 316. Acabada la persecució, el sepulcre del sant màrtir (sobre el que s’edificà un temple) es convertí en lloc de pregària per als cristians. 
La pràctica totalitat de les representacions artístiques de Sant Blai, ens el mostren amb la mà protegint la gola i revestit amb ornaments pontificals, amb la mitra i el bàcul. Sant Blai és per als nostres pobles, sobretot un símbol de la fe que es manté a tantes i tantes viles de la nostre terra, plena d’ermites dedicades a aquest sant. Són molts els pobles valencians que celebren la festa de Sant Blai, com Pedreguer i Potries, amb el seu porrat, Alpuente, Borriana i les calderes i la font del vi, Sax, La Pobla del Duc i Bocairent, Xella, Gestalgar, Jalance o el barri de Russafa, a València. I són també moltes les ermites dedicades a aquest sant bisbe, com a Ràfol de Salem, Requena o Set Aigües.
A l’Esglesia llatina, la festa de Sant Blai se celebra cada any el 3 de febrer, tot i que l’Església Oriental fa memòria del nostre sant l’11 del mateix mes. Una de les tradicions més populars de Sant Blai es realitza amb dos ciris, que col·locats en forma de creu es passen pel cap i la gola dels fidels. També sol beneir-se el pa i la sal, que es reparteix als qui participen a la festa.
La presència de Sant Blai a les nostres viles, ens recorda els nostres orígens cristians i la fe d’un poble que s’ha mantingut fidel als seus avantpassats. La festa de Sant Blai, fa present el testimoniatge d’aquest sant bisbe que va donar la vida per Jesucrist i la fe que s’ha transmès de generació en generació entre els cristians valencians. A més, la presència d’aquest bisbe i màrtir sant, ens és un exemple de fidelitat, de generositat i de donació, en un món que només valora la superficialitat i la caducitat de les coses.