Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

10 de febrer de 2012
5 comentaris

Església valenciana?, per l’amic Jordi Bort (Levante-EMV)

     Com que compartesc el 100% del que diu el text de l’amic Jordi Bort, us el deixa a continuació:

 El passat juliol, l´arquebisbe Carlos Osoro ens recordava que l´Europa sorgida de la Segona Guerra Mundial té unes profundes arrels cristianes. L´arquebisbe deia: «Si Valencia pierde sus raíces, pierde su identidad y su historia». En llegir eixes paraules, em vaig quedar de pedra! Amb aquestes declaracions, a què juga D. Carlos Osoro? No és la nostra llengua l´arrel principal que dóna identitat a la nostra història i al nostre País? I què n´ha fet de la llengua l´Església Valenciana? No és el clergat valencià (amb honroses excepcions!) el qui està arraconant les nostres arrels i per tant, la identitat i la història del Poble Valencià? I el 9 de gener a Levante-EMV Osoro deia que la fe està unida a la cultura valenciana!


Vam ser molts els qui ens alegràrem del nomenament de l´arquebisbe Osoro com a pastor de l´Església de València i les seues paraules en valencià en l´Eucaristia d´entrada al bisbat. I vam ser molts, els qui veiérem amb alegria el seu gest de proximitat i d´amistat amb el bisbe Rafael Sanus, que havia estat arraconat per l´arquebisbe García Gasco. Pensàvem que finalment, després de la nefasta etapa de García Gasco, D. Carlos Osoro apostava per arrelar l´Església Valenciana a la nostra cultura. Però una volta més tot ha quedat en fum de traca! Les parròquies valencianes i els seus rectors continuen menyspreant la llengua de Sant Vicent Ferrer. I la Pentecosta continua sense arribar a Manises i a Xàtiva, a Sagunt i a Dénia, com no arriba tampoc a Borriana, Benidorm, Elx o la Vall d´Uixó.
L´estiu passat, el bisbat de Sogorb-Castelló, en la seua pàgina web, portava una «Carta de verano» del bisbe Casimiro López en la qual donava la benvinguda als turistes que visitaven les comarques d´aquesta diòcesi. Una carta en castellà (com no podia ser d´altra manera!) i en versió al francès, anglès i alemany! Ni una paraula en valencià, ni cap traducció de la carta al valencià! Per no parlar de les misses a les nostres parròquies, la major part d´elles en castellà. O els butlletins o Hojas Parroquiales, totes en castellà. O les pàgines web dels bisbats de Castelló, València i Alacant, íntegrament en castellà! A la diòcesi de Sogorb-Castelló, que és on visc, la web del bisbat presenta unes banderetes (entre elles una senyereta) on se suposa que clicant damunt d´elles apareixerà el text en la llengua de les banderetes. Res de res! Tot és un engany! 
No haurien de començar els nostres bisbes a recuperar la nostra llengua, que és l´eix vertebrador de la identitat dels valencians? Quan un missal ferial i festiu en valencià? Quan la catequesi i la litúrgia en valencià, com ha demanat reiteradament l´Acadèmia Valenciana de la Llengua? Quan entrarà la nostra llengua als bisbats valencians, als seminaris i a la Facultat de Teologia? O és que «las raices» del poble valencià i de l´església valenciana són el castellà? El cardenal Gianfranco Ravasi, en el seu llibre Qüestions de fe, diu: «L´opció per la inculturació no és una tàctica missionera, ni una estratègia pastoral. L´opció per la inculturació és estructural en la mateixa fe cristiana». A vore si els nostres bisbes (que estan tan atents al que diu Roma) fan cas del cardenal Ravasi!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Li informo (pot ser ja ho sabrà) que els germans testimonis de Jehova el gener d’aquest any han començat a editar “La Torre de Guaita” en català. Ara per ara és trimestral. Ja fa temps, però, que editen llibres en català, així com també la pàgina web. I fa anys que estàn preparant una edició en català de la Bíblia. Els germans mormons, aqui a Barcelona, també editen quelcom en la nostra llengua. I no cal dir dels protestants de totes denominacions: ells van traduïr a les llengües vernacules (inclòs el català i el caló) les Sagrades Escriptures, en uns temps que l’Esgésia catòlica apostòlica i romana (mal anomenada “Església Valenciana” o “Catalana”) feia tot el possible perque la Bíblia fos inaccesible als suposats creients.
    Atentament, i feliç dissabte.
  2. Ja va sent hora que els valencian siguem valencians i oblidar-nos d’aquests forasters malaguanyats. Les nostres arrels cristianes estan per sobre d’aquest catòlics anticristians. Les nostres arrels cristianes les trobarem en Llull, Vicent Ferrer, March, sant Francesc… homes que es feien entendre i parlaven la nostra llengua, sabien enraonar. 
    Quan siguem valencians, aleshores recuperarem el nostre vertader temple..     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.