Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Actualitat

Eclipsi parcial de lluna

Publicat el 17 d'agost de 2008 per rginer

Seguint les indicacions del nostre amic Enric Marco, a les 21:16 hores vaig començar a mirar al cel per la finestra oberta del meu balconet. No podia veure res. La lluna era encara fora de la meva visió, però per la finestra de la cuina, sí vaig començar a veure-la. L’edifici del costat no em va permetre seguir tot l’eclipsi, però a les onze de la nit, vaig seure tranquil-lament al balconet i l’eclipsi va ser extraordinari, exultant.

Davant meu. En silenci. Sense núvols. Més tard la lluna plena va tornar a brillar i la seva llum ha estat il.luminant el passadís, el racó de l’ordinador, els apunts, els llibres i el menjador. Un goig.
Amb la meva càmera no puc fer fotografíes. No té aquesta capacitat. Però en una web on moltíssima gent del món penja les seves fotografíes ( i jo també ) per aprendre, per compartir-les, he trobat aquesta d’un xicot turc, feta amb la seva càmera. L’eclipsi de lluna vist desde Istanbul.

Un acudit

A Birmània són molt crítics, irònics, i de tot fan un acudit. De fet en la seva cultura teatral el sarcasme, la ironía i la crítica envers els governants de torn és el fil conductor dels seus espectacles. A la premsa escrita, editada fóra del país per raons òbvies, els acudits i comics són constants.

Aquest ens toca de plè a tots nosaltres els usuaris d’internet. Per les últimes noticies, ja sabeu que els periodistes i tothom en general, ténen prohibit, parcialment, conectar-se a segons quines webs d’ Internet i amb sorpresa per part meva ( ingènua) el COI hi està d’acord.
CHINA’S FIRE-WALL 
És el títol d’aquest dibuix.
 – La Muralla de Foc de Xina –
Publicat avui al diari The Irrawaddy.

Un petit poble anomenat Fucking

Som ja en període de vacances i una mica relaxats sí que estem. Els amics van enviant correus amb informacions diverses i sobretot per riure. I aquí en tenim una. Fucking és un poblet austríac prop de Salzburg. El nom per els seus habitants no té cap interès, però els anglesos s’han interessat moltíssim per anar a aquest poble i fer-se una fotografía. Amb el seu humor britànic, de vegades barroer, escampen els seus acudits i les fotografíes per la xarxa.

Els habitants de Fucking són ” Fuckers” ?  Com es diuen les mares ? Què els ensenyen a la ‘Fucking High School’ ? Us ajuden prou bé al ‘ Fucking Hospital’ ? Si el teu amic arriba d’una altra poble, no es convertirà en el seu ‘Fucking friend’ ?
L’alcalde ja està una mica fart dels visitants britànics. Així com els alemanys visiten la casa on va nèixer Mozart a Salzburg; els americans les muntanyes de la pel.licula The Sound of Music de la família Von Trapp; els japonesos el poble on va nèixer Hitler; els britànics només volen visitar Fucking per fer-se la foto, demanar postals i inventar-se acudits. De moment, els habitants de Fucking, han deixat de vendre les postals …
La fotografía també té el seu toc d’humor. Sota el nom del poble hi ha el senyal de tràfic d’atenció als nens, i es pot llegir: ‘Si us plau, no aneu massa ràpid …..’
Cal traduïr ????? En l’arxiu trobareu un petit mapa de la zona, per si algún blocaire passa per aquest poble durant les seves vacances. Per cert, és molt bonic i els entorns alpins una meravella.

Per molts anys senyor Mandela

Avui, Nelson Mandela, compleix 90 anys. La meva felicitació més sincera i agraïr tota la seva lluïta per aconseguir la llibertat del seu poble i la seva coherència. És una persona admirada arreu del món. Ha estat i és una persona on s’hauríen d’emmirallar molta gent, per la seva actitud pacífica i intel.ligent per aconseguir guanyar la justícia i la llibertat per milions de persones.

Per molts anys !

Jesús Tuson : Es jubila

Publicat el 6 de juliol de 2008 per rginer

Llegint el suplement ‘Presència’ m’assabento de la jubilació del professor de lingüistica a la Universitat de Barcelona Jesús Tuson, nascut a València, l’any 1939. M’afanyaré a cercar ‘ Això és (i no és)’, el seu últim llibre sobre les metàfores. L’entrevista és molt i molt interessant i a la pregunta – I si tothom ja sap el castellà per què hem de capficar-nos a salvar el català? – La seva resposta :

– Un poble és alguna cosa més que una història, que uns costums o que unes maneres de vestir. És també una llengua, el vehicle amb el qual ha expressat la seva cultura. El bilingüisme pot ser un parany. N’hi ha que diuen que si tothom coneix el castellà per què no ens oblidem de potenciar la llengua coneguda només per un setanta o vuitanta per cent de la gent ? Jo penso al contrari, penso que el que s’ha de potenciar són les llengües pròpies. Si admetéssim la lògica dels que defensen el castellà perquè ja el sabem tots, acabariem admetent la llengua única. I no serà així, en el món que vé, triomfarà la gent que domini tres o quatre o més llengües, triomfaran els poliglots-
– El món on anem anant, ser monolingüe miitant serà un problema. Actituds com la de pensar que la llengua que un parla és la més important o la més fàcil tenen cada vegada menys sentit. Parlar dues o tres llengües facilita molt més que se n’aprengui una altra-
Jo tampoc hi estic d’acord i és cert que el bilingüisme és un parany i molt perillós; no ens hem d’oblidar del català, mai. Tenim un tresor en el nostre pais; els escriptors i poetes; la literatura; la música; artesans; arquitectes; dissenyadors; enginyers; científics; pagesos; ramaders; pescadors; obrers; advocats; els costums; la cultura popular i tanta més gent … i  la llengua en les seves diferents variants. Només cal viure en català cada dia, en els diferents ambients en els que vivim, sense fer sorolls, amb normalitat i utilitzar altres llengües per fer-nos entendre, si és absolutament necessari , per un desconeixement del català del nostre interlocutor.

Matí d’hospital: Música i dret de llibertat.

Publicat el 4 de juliol de 2008 per rginer

Aquest matí, mentres era a la sala de l’hospital, llegia El Punt. Entre d’altres temes, m’he assebentat que en Guillemino li agrada la música de Birmània i la coneix. En l’entrevista, molt interessant, manifesta : ‘ M’agrada que la meva música generi imatges en el cap de qui l’escolta’. És cert i a mí també m’agrada i el millor de tot és que em produeix aquesta sensació. Músiques que em generen imatges de Halong, Hà Nôi, el delta del Mekong, Uluru, Kakadju, Tasmània, bosc, Pirineus, Montseny, Illes, mar, flors, cafè, platja del Moro,  persones …. no acabaria mai. Guillemino també es pregunta ‘quines imatges podràn generar la música del meu últim disc  Les minves de gener? Ja li faré saber.

L’altra article que m’ha generat una emprenyamenta molt i molt gran ha estat en la última pàgina – la columna d’Imma Merino.

L’autocar que va marxar de la Plaça Catalunya de Girona cap a Madrid amb vint personers disposades a fer costat a Jaume Roura i Enric Stern, va ser escoltat per un cotxe ‘espía’, i abans d’arribar a Madrid, la Policía Nacional va parar-lo per fer-li un registre.

A qui buscàven ? O què buscàven ? On són els drets que garanteixen les nostres llibertats ? Fins i tot van agafar les documentacions i van fer una llista. Això és diu ‘criminalitzar’. És el mateix,  pel fet si jo demanés avui un visat per Birmània: ves a saber quan me’l donaríen, perque es miren totes les sol.licituds ‘amb lupa’ i si tens sort i te’l autoritzen, aleshores sempre tindràs un escolta al darrera, si han trobat que he estat escrivint en contra el general genocida i la Junta.
És el vell mètode dels dictadors, o dels controladors, o del poder, sigui quin sigui.
Recordo un viatge amb el tren de les nacions, prohibit, i a la sortida del tunel del Montblanc, els ‘carabinieri’ ens van fer baixar dels autocars i ens van demanar la documentació. Ja teníen el llistat de les persones que ens trobaríem a Aosta i posteriorment a Ginebra. Més d’un no el van deixar entrar a Itàlia.
Proposo una visita a Madrid, amb autocar, molts,  deu, vint, cinquanta o més, marxant de diversos punts del país i en diferents dates, i en arribar, anar tots junts, pacíficament, sense violències de cap mena, sense banderes, amb samarretes ben llampants,  no sé, a la Plaza de Colón, com a punt de trobada, i manifestar el desig de poder moure’ns sense problemes per fer de ‘guiri’ a la capital del Estado español, que evidentment no és el meu.
Aung San Suu Kyi empresonada a Rangoon a casa seva, i la bandera del partit NLD, on també hi és una estelada ben gran i visible.
Música de Birmània i promoure la llibertat. 

Margaret Atwood – Premio Príncipe de Asturias

Publicat el 25 de juny de 2008 per rginer

Coincidència o no, a Montserrat Abelló li atorguen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i avui a Margaret Atwood, gran escriptora canadenca, guanya el Premi Príncipe de Asturias de las Letras.

En una entrevista va dir: ‘ La poesia es nodreix de la malenconia del cervell i si no fas res per evitar-ho, de sobte et trobes caminant lentament dins un tunel sense sortida. Jo he salvat aquesta situació i ara m’he tornat en ambidextra; també escric novel.les.’ 

Montserrat Abelló ha fet unes traduccions dels seus poemes meravelloses en el seu llibre ‘Altres Veus’. Desconec si també ha traduït novel.les.
Un poema de Margaret Atwood, ‘ Variation of the word sleep’ // ‘Variacions sobre la paraula dormir ‘ //, permeute-me reproduïr una petita part:
I would like to be the air
that inhabits you for a moment
only. I would like to be that unnoticed 
& that necessary.
M’agradaria trobar-me dins l’aire
que hi ha dins teu un moment
tan sols. M’agradaria passar tan desapercebuda,
i ser tan necessària.
Enhorabona a Margaret Atwood i a Montserrat Abelló, novament.
Ja és fosc a Oô, anem doncs a dormir.

Montserrat Abelló – Enhorabona

Publicat el 17 de juny de 2008 per rginer

M’he assebentat ara tot just fa uns minuts que na Montserrat Abelló ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Merescut, absolutament i que ens alegra la nit d’avui i per sempre.

També m’ha costat trobar el llibre de la seva obra poètica, però finalment ho he aconseguit.
En la pàgina, abans de començar a llegir  els poemes de ‘ Vida diària’ em trobo amb aquestes paraules :
– fes teu aquest desig i endinsa’t al cor de les paraules ‘
Enhorabona !
La fotografia correspòn a un racó qualsevol d’un carrer el dia de Sant Jordi.
 

Irlanda : NO.

Publicat el 13 de juny de 2008 per rginer

Estic contenta. A Irlanda, en unes votacions lliures, el poble ha dit NO.

Aquí i als altres països d’aquesta Europa que fa passes enrera molt i molt alarmants, els Parlaments van votar sí; els representants del poble, diuen.
No estic bé en aquest món globalitzat ni en aquesta Europa que ens colla constantment.
Aquest NO, dóna aire fresc. El SI dels parlaments ha fracassat. Bon vent i barca nova …. i som-hi, a tornar a treballar i continuar, i millorar, amb l’Europa social que ens dignifica.
Un cel blau, un vol plàcid. És el solitari NO que ha donat una bona bufetada a qui pertoca. 

Avui – Sant Jordi

Publicat el 23 d'abril de 2008 per rginer

Les roses són per a tots els blocaires; les podeu collir, encara són fresques. Són d’un raconet petit dins un continent molt gran.

– ¿ Qué faig ? Només i encontinent allò que es presenta com a evident, satisfactori i possible d’executar sense cap violència o càlcul. L’ordre, el rigor, consisteix a no deixar corrompre l’energia de cada instant. Mai no fer res a desgrat, de  mala gana. Les coses fetes així, no solament s’han de tornar a fer, s’ha de pagar un delme per haver-ho fet. –
El Canvi – Miquel Bauçà
He tornat a transgredir … què hi farem !
Què esperem a no corrompre l’energia de cada un dels nostres instants ?
Bon dia de Sant Jordi desde Salses a Guardamar, passant per les Illes del Mediterrani.

Patir de fam

Publicat el 21 d'abril de 2008 per rginer

El món està convuls. Les declaracions de la representant de les Nacions Unides i en Jean Ziegler, observador de la comisió ‘ Tothom té el dret d’alimentar-se’ han anunciat per enéssima vegada que molts països pobres podríen patir fam per l’alça dels preus de l’arròs o del blat; fa tremolar. És indecent que es compri blat o arròs per combustibles ‘sostenibles’ per garantir el benestar dels països rics sense pensar que hi ha mil.lions de gent al món que depenen de l’arròs o del blat per poder subsistir, és a dir, viure, senzillament. Considero que es tracta d’un fet criminal.

Alguns països, principals exportadors d’arròs, el Viêt Nam per exemple,  han anunciat que després d’assegurar-se l’arròs per la seva pròpia població, l’excedent entrarà al mercat. Filipines és el país del món que més quantitat d’arròs importa; és la base de la seva alimentació, però he llegit que actualment la Presidenta Gloria Arroyo està disposada a pagar el doble del que va pagar ara fa un mes. Què faran, em pregunto,Bangla Desh, o Somalia, o Moçambique i tants i tants països pobres?Thailàndia és l’exportador número ú del món i és un misteri. També escriuen els entesos que l’excés de població és un factor fonamental en aquets augments de preus ¿¿¿????
Jo no entenc gaire, més ben dit, res, d’economía mundial ni globalitzadora, però aquest fet de la pujada de preus per la demanda, no per menjar, ens al contrari per un benefici per obtenir luxes i riqueses, és vergonyós i aberrant.

També hi ha el tema de les patents; quantes multinacionals ténen patents registrades de llavors ? On s’ha vist que es pugui patentar llavors i deixar en la misèria a països del món que pateixen i moren de fam ? Perque aquestes llavors, m’imagino, costen molts diners com també les patents dels medicaments. Per això quan llegeixo que països com Índia o Brasil transgredeixen les lleis de les patents i ells mateixos fabriquen medicaments per lluitar contra la malària, per exemple, els aplaudeixo, però amb moltes ganes.

Els països del sudest asiàtic ténen aquesta cultura; que foten doncs aquestes multinacionals suscrivint acords i patentant unes llavors ?  Per millorar la seva qualitat, això diuen. Què els han d’ensenyar a la gent que al llarg de la història han cultivat blat o arròs perque és el fruit que els dóna la terra per viure ?
Llegeixo als diaris de Hà Nôi que avui molts camperols els han comprat o expropiat les terres on conreàven l’arròs,  perque l’urbanisme pugui crèixer en condicions, i ara ténen més diners que mai haguéssin pogut somiar. Però, segueixo llegint, i aquests camperols no saben què fer-ne dels diners i han perdut la seva felicitat, i ho declaren obertament. Ells voldríen continuar treballant la seva terra, el seu petit conreu, no necessiten de luxes; ja els ténen.
Definitivament, vivim en un període ben convuls i amb  molta pobresa per moltíssima gent i molta més riquesa per uns quants.
La fotografia és un camp d’arròs, al nord de Hà Nôi, prop de Lao Cai. Els camperols, propietaris d’aquesta terra en un 80% ( el 20% és del Govern ) poden viure sense luxes, tranquil.lament i venen l’arròs al preu que marca el mercat internacional.
No sabríen fer res més, ni ho volen. És evident que també n’hi han que prefereixen viure a les grans ciutats, però encara està molt arrrelat aquest sentiment d’amor per la seva terra i els seus conreus.
Els temps ens ho dirà.

He trobat El Canvi -Miquel Bauçà

Publicat el 14 d'abril de 2008 per rginer

Desde el retorn del viatge curt i intens a Mallorca, he intentat trobar un exemplar del llibre ‘El Canvi’ de’n Miquel Bauçà ( Felanitx 1940-Barcelona 2004 ) i que vaig descobrir a la tauleta de nit de na X.

Té raó; no hi és en cap llibreria; no s’ha fet cap nova reedició i aquest matí després d’entrar i sortir de diversos establiments, l’he trobat ! L’únic exemplar que teníen i és el de la primera, i supos, única edició, juny 1998.
Estic molt i molt contenta i com ja em pensava que no el podria comprar, he trobat l’últim que s’ha publicat:  ‘ Certituds immediates’ primera edició, setembre de 2007.

Li puc fer una pregunta ?

Publicat el 13 d'abril de 2008 per rginer
De vegades, moltes, les respostes poden tenir conseqüencies, injustes, intolerants, i més d’una vegada haguéssis volgut tallar-te la llengua. Però, precisament, quan es tracta de la teva llengua, del teu país, la llengua s’ha de triplicar i multiplicar amb força.

El proper dia 17 de juny, Artur Quintana ha de presentar-se davant el jutge a Fraga per una querella interposada en la seva contra per una associació clarament intolerant i feixista que intenta fer desaparèixer la llengua catalana de la Franja.

….i continúem. He copiat el correu que vaig rebre i també podreu clicar en la pàgina web per trobar la informació concreta.
L’altre dia vaig contestar una de les tantes trucades telèfoniques d’una empresa de marketing que volia conèixer la meva opinió de la situació en que es troba la meva Ciutat. Una de les preguntes finals molt curiosa; és vostè d’esquerres, centre-esquerra, centre-dreta o dreta ? Li vaig contestar: anarquista. No tinc aquesta resposta ; doncs ja la pot incloure.
Una altra pregunta, si més no encara més ximple: La llengua habitual quina és ?
No és la habitual , és la meva, la meva llengua mare, no en tinc cap altra i quan m’haig de fer entendre amb altres persones de llengües diferents, doncs les utilitzo.
I la pregunta de sempre: Com es sent vostè; només catalana, catalana-espanyola, espanyola. Senyoreta: Catalana, i prou. La pregunta és absurda.
Reprodueixo el final del poema de’n Joan Maragall, que sempre m’ha agradat :
– On ets Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora ?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills ?
Has desaprès d’entendre an els teus fills ?
Adéu Espanya !
Ja és invisible desde fa molt de temps.
La fotografia correspòn al Parc Nacional dels Pirineus, no gaire lluny de l’Aragó.
Llegiu l’informe de’n Artur Quintana, que el proper 17 d’abril ha de presentar-se al jutjat de Fraga.

En una entrevista del diari La Comarca [Alcanyís] del 29-7-2005 a Artur Quintana davant la pregunta de l’entrevistador/ra R.P.B. Hace unos días la FACAO emitió un comunicado en el que decía que el catalán no es una lengua propia de Aragón ¿Qué es entonces? Artur Quintana va respondre: Lo he leído y eso es como decir en Alemania que el holocasuto de los judíos no ha existido, lo que está penado. Son cosas que no entiendo, eso es negar la evidencia, decir que ahora mismo estamos hablando en turco. Ésto sólo sirve para provocar el odio entre los pueblos aragoneses y los catalanes. A partir d’aquests dos textos la FACAO va interposar una querella criminal per calúmnies i injúries contra Artur Quintana i Font com a autor de les declaracions adés citades a La Comarca, com també per ser el president de la ICF. A més la FACAO ha presentat querella contra N.S. com a suposat coordinador de la web franja.tk, i contra M.R. com a suposat autor de diversos blogs on es parla de les activitats culturals de la FACAO. Cap dels tres imputats no va assistir a un acte de conciliació amb la FACAO convocat pel jutjat de Fraga per raons òbvies: on no hi ha ni injúries ni calúmnies no cal conciliació. Darrerament han passat a declarar davant del jutjat de Fraga N.S. –que ha estat detingut i incomunicat durant tres hores- i M.R. Artur Quintana i Font haurà de declarar davant del jutge el dia 17 d’abril del 2008 a les 9 hores. De no presentar-s’hi el jutge podria ordenar-ne la cerca i captura. Per a més informacions podeu llegir a internet la web http://locacaodelafacao.wordpress.com Agrairé la difusió d’aquest text. Artur Quintana i Font. 

SALDI

Publicat el 13 d'abril de 2008 per rginer

Avui i demà hi han eleccions a Itàlia. El sol llueix en tota la seva esplendor a la Ciutat i m’agradaria poder enviar-lo a aquest país de la mediterrània i que ens és tant proper.

M’agradaria que no guanyés el personatge corrupte que tothom diu que guanyarà.
Però la situació sembla que ja té finalista. Llegeixes enquestes fetes a Palerm a la BBC News i les respostes t’esgarrifen, i sobretot quan són de la gent jove.
En el diari, a la portada hi ha un enllaç a un article de’n Saviano , i els blocaires ja el podíem llegir traduït i ben explicat en la nostra llengua per la ‘ragazza’ de ‘El meu país d’Itàlia’  – coses que passen – als blocs de Vilaweb.
Us el recomano fortament; el mateix títol . SALDI – REBAIXES. Aclaridor, definitiu.
L’olivera, que creix en un pati d’una casa d’una illa amb molta força, i que tant ens uneix als països de la Mediterrània. Seria sagnant haver de conviure amb aquest personatge i la seva tropa durant els propers anys.
N’hi ha una de pansida … és ell; la resta som el poble que hem de continuar endavant en els diferents fronts en tots els nostres països d’aquesta mar.
Cantarem ‘Bella ciao’ el dimarts.