Chào ông Viêt Nam

– Un poble és alguna cosa més que una història, que uns costums o que unes maneres de vestir. És també una llengua, el vehicle amb el qual ha expressat la seva cultura. El bilingüisme pot ser un parany. N’hi ha que diuen que si tothom coneix el castellà per què no ens oblidem de potenciar la llengua coneguda només per un setanta o vuitanta per cent de la gent ? Jo penso al contrari, penso que el que s’ha de potenciar són les llengües pròpies. Si admetéssim la lògica dels que defensen el castellà perquè ja el sabem tots, acabariem admetent la llengua única. I no serà així, en el món que vé, triomfarà la gent que domini tres o quatre o més llengües, triomfaran els poliglots-

– El món on anem anant, ser monolingüe miitant serà un problema. Actituds com la de pensar que la llengua que un parla és la més important o la més fàcil tenen cada vegada menys sentit. Parlar dues o tres llengües facilita molt més que se n’aprengui una altra-

Jo tampoc hi estic d’acord i és cert que el bilingüisme és un parany i molt perillós; no ens hem d’oblidar del català, mai. Tenim un tresor en el nostre pais; els escriptors i poetes; la literatura; la música; artesans; arquitectes; dissenyadors; enginyers; científics; pagesos; ramaders; pescadors; obrers; advocats; els costums; la cultura popular i tanta més gent … i  la llengua en les seves diferents variants. Només cal viure en català cada dia, en els diferents ambients en els que vivim, sense fer sorolls, amb normalitat i utilitzar altres llengües per fer-nos entendre, si és absolutament necessari , per un desconeixement del català del nostre interlocutor.