Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: A la memòria de Xesca Ensenyat

Xesca Ensenyat – 13 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2022 per rginer

Un 14 de maig de 2009, na Xesca ens va deixar. Una gran escriptora. I tots els 14 de maig la recordo, alçant la copa de cava a l’hora de l’àngelus, com ella feia. Avui fa un dia d’estiu, no pas de primavera. Molt de sol, sense vent, un dia perfecte per anar a nedar com a ella li agradava, sempre en direcció a l’horitzó, endavant, sense mirar enrere. Agafo el seu llibre ‘Quan venia l’Esquadra’, Premi Ramón Muntaner, una crònica bellíssima i irònica de la vida del Moll de Pollença dels anys 50/60. Torno a llegir de les tietes cosidores, les monges, els americans i de les berenades, les festes i funerals. Tretze anys en els que ja no he trobat més un nou apuntament.

El seu bloc L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS encara és en l’índex de Vilaweb. Us recomano de fer-hi una ullada i llegir qualsevol dels seus apuntaments.

Incompresa i poc valorada, na Xesca Ensenyat va viure d’una manera lliure, molt lliure, molt més del que estem totes acostumades.

Un any més i et trobem a faltar Xesca.

 

 

Xesca Ensenyat – 12 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2021 per rginer

 

Un 14 de maig de 2009, na Xesca ens va deixar- Dotze anys d’absència i la trobo a faltar.I tots els anys recordo aquest fatídic dia.Vaig rellegint els teus apuntaments que encara podem trobar en el teu bloc, mític, HIDROAVIÓ APAGAFOCS i que encara podem trobar a l’arxiu d’aquesta casa. Avui fa un día rúful, gens agradable, i el cel té un color gris plom. No s’hi estaria a gust a la platja de Can Pica on feies aquelles nedades sense fí, sempre en direcció a l’horitzó, endavant, sense mirar enrere. Estic rellegint la teva novel·la ”Quan venia l’Esquadra’, Premi Ramón Muntaner. M’encanta com ens expliques amb la teva finíssima ironia la vida del Port de Pollença dels anys 50/60, i conèixer a les tietes cosidores, les monges, els americans i sabem de les berenades, les festes i funerals. A les 12 en punt he begut la copa de cava. Hora de l’Àngelus, tradició que no es perd tots els 14 de maig.

Hem passat un any de merda amb la pandèmia aquesta i més que mai he anat llegint relats de viatges, somiant a descobrir noves rutes. I he recordat un apuntament en el meu bloc 25/09/2008 Rakhine-Mrauk U. Somiava en viatjar a Sittwe i ho vaig fer l’any següent, octubre de 2009. I tú ja no hi eres. Sí que guardo el comentari que em vas fer arran aquest escrit …………….

******. El pailebot ‘Cap Falcó’ és amarrat a Sittwe per fer provisions, després d’un llarg viatge. Tu i jo fem part de la tripulació. Aquest viatge és un xàrter d’antropòlegs i d’altres científics finançat per les constructores i els hotelers mallorquins que havien col·locat els diners que defraudaven en paradissos fiscals inaccessibles, però en un moment donat varen decidir de salvar la seva ànima i, en principi, ells havien proposat al confés de pelegrinar a Jerusalem, però el confés els va dir que res de pelegrinar ni de fer més cine, sinó afluixar pistrincs més que depressa. I res de posar-ho a la bacina o de dur gonelletes a la marededéu o fer passos de Setmana Santa o rogatives o dois d’aquests, que això és el que sempre han fet i mira de què ha servit. L’església ja té, no necessita res més, de moment. Així és que els han obligats a donar una part dels doblers negres a sor Teresa Cànaves perquè pugui seguir fent a Ruanda, amb més mitjans, allò que hi ha estat fent a precari durant dècades; els han obligats a donar-ne una part als de Can Gazà. Una altra part, l’han haguda de destinar a la investigació científica i una altra part a la cultura. Tu i jo hem estat beneficiades per la partida destinada a cultura. Tu, ets la fotògrafa de l’expedició del ‘Cap Falcó’, a més de la guia i organitzadora d’excursions. I jo hi he trobat feina de cuinera i estic més xalesta que un gínjol. Tu ja saps que anar de cuinera amb un vaixell és el somni de la meva vida. Però no petits xàrters amb iots que lloguen clubs de futbol per passejar futbolistes de Mallorca a Eivissa, no: jo volia anar enfora. En haver fet provisions posarem rumb a Mrauk U. De soldat que ens vigili encara és l’hora de veure’n cap. Tu, n’has vists? ****

Un viatge que hem fet moltes vegades, dotze per dir-ho clar. Els pensaments són lliures. Ningú ens impideix salpar amb el ‘Cap Falcó’ i fer aquest llarg viatge fins a Sittwe i navegar riu amunt fins a Mrauk U.

 

 

Xesca Ensenyat – 11 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2020 per rginer

 

Un 14 de maig de 2009 ens va deixar na Xesca Ensenyat. La seva memòria no es perd. En aquesta casa de veïns que és VIla Web encara podeu trobar el seu bloc L’HIDROAVIO APAGAFOCS i podeu gaudir i molt de la lectura de tots els seus apuntaments des de 2007 fins 2009, i també capítols de la seva novel·la Babalusa la Medusa que va anar publicant per aquesta xarxa dels Blocs. I demà dia 15 de maig Vila Web celebra el seu 25è aniversari. Tota una coincidència.

Xesca Ensenyat escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé. Mai et quedes indiferent davant dels seus apuntaments i no parlem de les seves novel·les: Quan venia l’esquadra o Vil·la Coppola o Una altra vida, entre d’altres.

Un mes de maig de 2012 es va organitzar una trobada de blocaires a Búger, Mallorca. Ens vam reunir blocaires d’arreu dels Països Catalans durant unes Jornades en Memòria de Xesca Ensenyat. La crònica de David Figueres va ser esplèndida i no cal afegir res més.

Rellegeixo els seus comentaris als meus apuntaments del meu bloc, els emails que ens vam intercamviar, torno a fer una ullada a les fotografíes d’una trobada de blocaires, dones, a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.

Hagués estat tremendo llegir a Xesca Ensenyat els seus comentaris i reflexions davant aquesta situació en la que ens trobem des de començament del mes de març, conèixer el que pensava de tot plegat, d’ara i dels anys passats de lluita per les llibertats.

Us deixo un apuntament del seu bloc, triat a l’atzar. Els peixos no naufraguenI si així ho voleu, podeu anar clickant, també a l’atzar, els seus apuntaments i us asseguro que en gaudireu i molt.

…… ep no m’he oblidat. A l’hora de l’Angelus he fet un brindis amb la copa de cava, tot mirant aquest cel ennuvolat d’avui per si l’hidroavió sobrevolava el meu barri. ……..

 

Xesca Ensenyat: 9 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2018 per rginer

 

Sí, estimada Xesca, ja han passat nou anys. I ara fa tot just un minut he aixecat la meva copa de cava, hora de l’Angelus, he fet el brindis i he pensat amb tú. He apagat el sò de la ràdio perque un discurs abominable i indecent d’una noia que diuen és política, m’estroncaria aquest moment. I penso  …….  que en diria na Xesca de tot el que està passant ? I que escriuria d’aquest discurs indecent ja generalitzat de moltíssimes persones que no ténen la decència de respectar els drets dels catalans ? Moltes coses, i de ben segur, els teus posts ja estarien prohibits, la guàrdia civil hagués trucat a la porta de casa teva a Can Pica, i fins i tot series a la presó.

Avui fa un dia esplèndid, cel blau, net, però noia, fa molt fred i no s’hi està a gust a la platja. No sé si haguéssis pogut fer una de les teves nedades. Sempre en direcció a l’horitzó, endavant, sense mirar enrere. I és el que estem fent al Principat, nedar endavant amb fermesa, sense mirar enrere, cercant el nou horitzó on es pot llegir República. Allà és on hem d’arribar i hi arribarem. Com diu el nostre amic Blesa, ho aconseguirem, segur.

Pels qui no et coneixen, sapigueu que et vas donar a conèixer l’any 1969 amb la publicació del teu llibre ‘Ciutat de l’horabaixa’, que vas aconseguir el Premi Ciutat de Palma amb la novel.la ”Villa Copola’, i el Premi Ramon Muntaner per ‘Quan venia l’Esquadra’. I vas entrar en aquest món d’internet l’any 2007 i et vas convertir en una blocaire imprescindible d’aquesta casa, Vila Web. El teu bloc, els teus apuntaments, encara els podeu llegir. Cerqueu i remeneu. Segur que trobareu veritables perles. El seu bloc de nom ‘L’Hidroavió Apagafocs’ encara hi és. Us el recomano. Un tastet del tercer apuntament que va escriure el 15 de setembre de 2007.

****************************

 

15 de setembre de 2007    General

Això és el blog de Xesca Ensenyat

Bé Tomeu: si tant t’agrada estar aquí amb jo, queda-t’hi. En qualitat de convidat. No vull que puguis dir que t’has hagut de falcar d’okupa, ni que m’hagis de posar l’excusa que l’enemic et va disparar aquí amb un arc, com si fossis una fletxa, contra la teva voluntat.

Hem de fer tot quant sabem per solventar el que no rutlla; però, si tanmateix no té remei ni adob ni compostura, posar-hi el coll i al mateix temps, ungüent de reblanir, perquè la convivència no sigui traumàtica i mirar de resoldre el conflicte mil·límetre a mil·límetre.

Au, Tomeu, benvingut a cateva, aquí amb jo. No sé si et podré mantenir perquè faig les llesques primes, però per berenar sempre hi haurà (o fins ara sempre hi ha hagut) una galleta d’Inca xapada p’enmig i untada amb un gruix de duro de sobrassada de porc negre i un tassonet de vi Ànima Negra (una botella de 0,75 l. ens ha de bastar a tots dos per passar la setmana). A Tomeulàndia no podem desnonar cap Tomeu, i jo no pens demanar-te qui has votat i no vull saber i tot si vares votar el PP, mentre et comportis com un bon company de casa. He posat el comptador a zero, així que no et retrauré res. A conversar com les persones i a compartir el que tenim: el millor de nosaltres, no em facis compartir segons què. Al lavabo, com faig jo,  t’hi has de tancar  amb clau. Jo et vull veure ben pentinat, amb la clenxa ben feta i la cara ben neta. En Joan Fuster va dir que la brutor de davall les ungles és molt mala de llevar. Ningú no ha dit que sigui fàcil, però em sabria greure veure que dus dol a les ungles. Igualment, si hi ha alguna cosa meva que no t’agradi, m’ho dius.

Ah, un detall: a mi em molesta molt que la gent begui amb l’ampolla. Ja sé que tothom ho fa, però per aquí no hi pas. Pensa que cameva és una casa particular, i si els meus fills em veien beure amb l’ampolla a una festa pública on distribueixen aigua mineral o refrescos individuals i tothom toca la corneta amb l’ampolla, jo els trobaria bevent la llet a galet i quan els digués que no beguessin amb l’ampolla ells em dirien ‘tu també hi beus!’ o ‘en Tomeu també hi beu!’

Entesos?

La bona notícia del dia és que el nou director de política lingüística de Catalunya és en Bernat Joan. Això tranquil·litza. De fet, el que d’entrada tranquil·litza és que existeixin persones com en Bernat Joan.

Una altra bona notícia que hem de fer que qualli i que no es desdigui és que el Govern de les Illes assegura que de Son Espases no hi ha res tancat, i que miren de resoldre-ho de la millor manera per a tots plegats.

********************************

I si aquest és el tercer dels seus apuntaments, en aquest enllaç trobareu l’últim. La riquesa de la seva literatura és infinita. I no us perdeu els comentaris dels lectors.

Xesca, mentre bevia la copa de cava mirava al cel blau i no he vist l’hidroavió. Però, mentre siguis present en la meva memòria, tú sempre hi ets. No has marxat. Ara sí, allà en la llunyania veig un petit punt de color groc, el teu hidroavió.

 

 

Xesca Ensenyat: 8 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2017 per rginer

Sí, Xesca, ja han passat vuit anys. I et recordo, tots els anys, aquest fatídic 14 de maig de 2009. De tant en tant rellegeixo els teus apunts que encara podem trobar en el teu bloc, mític,
l’HIDROAVIÓ APAGAFOCS, i algun que altre capítol de la teva novel-la Babalusa que vas escriure en el teu bloc. No conec encara a cap escriptor que hagi fet el mateix.
Avui fa un dia esplèndid, d’aquells que a tú t’agradaven i de ben segur que haguéssis fet una de les teves nedades per la mar. Sempre em deies que no miraves enrere, sempre endavant, nedant cercant un nou horitzó. Vas viure i vas escriure lliure, molt lliure, molt més del que estem tots acostumats.

Estem en plena setmana de la poesia a Barcelona. Poetes de la teva estimada Mallorca i d’arreu dels Països Catalans. A tú t’agradava Maria Antònia Salvà ……. i vas escriure: No té cap ideari estètic ni pretensions intel-lectuals. És una poesia de l’anècdota quotidiana que enllaça amb el ruralisme, que és una constant dins la literatura catalana d’ençà de la renaixença.

Vas nèixer a Pollença,l’any 1952, i et vas donar a conèixer l’any 1969 gràcies a la publicació de la teva obra ”Ciutat de l’horabaixa”, a la qual van seguir tot un grapat de publicacions i obres reconegudes, tal i com ho testimonien els diversos premis que vas aconseguir, cas del Ciutat de Palma, amb la novel-la ”Villa Copola” i el Premi Ramon Muntaner per ”Quan venia l’Esquadra’. A mí m’agrada molt aquesta última novel-la, perque ens introdueixes a la vida del Port de Pollença dels anys 50-60 amb la teva finíssima ironia i coneixem a les tietes cosidores, les monges, els americans,i sabem de les berenades, les festes i funerals. I així enllaçant amb l’anècdota quotidiana i el ruralisme, tenim entre mans un quadre molt i molt viu de la vida de Eu Moll ”quan venia l’esquadra americana’.

He alçat novament la copa de cava a les 12 del migdia, hora de l’Angelus. Aquest costum no l’he perdut. L’hidroavió no ha arribat a temps i m’he quedat sense ensaimada d’albercoc ….

Xesca Ensenyat : 7 anys d’absència.

Publicat el 16 de maig de 2016 per rginer

Un 14 de maig, na Xesca ens va deixar. Set anys ja d’absència i més que mai la trobem a faltar. Rellegeixo l’intercanvi d’e-mails, els seus comentaris als meus apuntaments, torno a fer una ullada a les fotografies d’una trobada de blocaires a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.

DSCN7939

Fotografia: Can Pica. Trobada de blocaires. 2007.  RG.

Sempre he dit, ho penso, i ho comento, que escriure una novel.la, apuntament rera apuntament en un bloc, no és a l’abast de tothom. I si entrem al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa, encara podem gaudir de la seva capacitat i enginy i ironia de tot el que va escriure. Així a l’atzar he triat aquest apunt Els peixos no naufraguen. I després valtros podeu anar clickant un per un els seus posts. Us ho recomano, perque na Xesca escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé.

DSC_4837

DSC_4973 (1)

Fotografíes: Búger i Eu Moll. Maig 2012. RG.

I no deixo mai de recordar la trobada de blocaires a Búger. Ací teniu una crònica de’n David Figueres, blocaire d’aquesta casa i poeta, Lletra a Na Babalusa. Un escrit esplèndid d’uns díes del mes de maig de 2012 durant unes Jornades en memòria de Xesca Ensenyat.

DSC_4821

DSC_4863

Fotografíes: Búger. Maig 2012. Blocaires.

Dissabte dia 14 de maig 2016 era a Sant Martí d’Empúries, davant la Mediterrània. Un matí esplendorós, cel blau, i la mar molt tranquil.la. Vaig beure la copa de cava a l’hora de l’àngelus, davant la petita esglèsia, a les 12 en punt, i mira,  un hidroavió apagafocs estava volant per la badia de Roses, prop del port d’Empúries. Em van dir que havia sortit d’Eu Moll per fer un vol de pràctiques. Va continuar el seu vol per l’Empordà davant un majestuós Canigó encara nevat, les vinyes verdes vora la mar,  les oliveres prestes per passar l’estiu, l’estol d’ocells volant, els pobles dormint la seva pau abans l’arribada dels turistes, catifes de flors cobrint la terra. Enguany la primavera s’omple de vida i emocions.

DSCN8009

Fotografia: Hora de l’àngelus. Can Pica. 2007. RG. DSC_4920

Fotografia: Eu Moll de Pollença. RG.

La memòria i el record no es perden.

 

 

 

Avui: Xesca Ensenyat al Teatre Principal de Palma de Mallorca

Publicat el 1 d'octubre de 2015 per rginer

 

 

Obro les pàgines del diari ARA ( en paper ), pàgina 31 – Entrevista – Cati Solivellas. Estrena: Avui Cati Solivellas debuta al Teatre Principal de Palma amb el monòleg ‘Quan venia l’esquadra’, una tragicomèdia de Xesca Ensenyat que, tot i centrada al Port de Pollença, l’actriu assegura que podria situar-se en qualsevol punt del Mediterrani.

DSC_4799

Mentre escric aquest apuntament d’urgència, estic emocionada, penso que és la millor notícia que he rebut aquets díes. No ho sabia. Ara ho sé. Xesca Ensenyat, la blocaire, L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa que ens va deixar el mes de maig de 2009, una gran escriptora, rebel, lluitadora, un pou de saviesa. I continúa la meva emoció, recordant la nostra correspondència, de quan amb les blocaires Maria Victòria Secalll i Maria Folch ens vam plantar a Mallorca, per veure’ns físicament, de com vam xalar, escoltant, conversant, aprenent, cuinant, alçant la copa de cava a l’hora de l’Angelus. I  amb tot l’esforç del mon vam organitzar unes Jornades a Búger on hi van participar molts blocaires que van participar dels Països Catalans.

DSC_4908

I tot al voltant de Xesca Ensenyat, per reinvindicar la seva obra. I avui Cati Solivellas, actriu, Joan Yago, dramatúrgia, Joan Fullana, director, estrenen un monòleg basat en la seva novel.la ‘Quan venia l’esquadra’ al Teatre Principal de Palma. Si la meva memòria no em contradiu, crec que aquesta no és la primera vegada que es representa aquest monòleg. Un encert. Bravo.

 

Voldria, desitjaria, que aquest monòleg arribes a la meva Ciutat. Només cal travessar aquesta Mediterrània que estimem tant per unes hores. I si no és possible, hauré de veure d’anar jo mateixa a Palma per seure prop de l’escenari i escoltar les paraules de la novel.la transformades en un monòleg que l’actriu de ben segur sabrà transmetre a la gent.

Quina bona notícia !

 

 

Avui: Sis anys d’absència de Xesca Ensenyat

Publicat el 14 de maig de 2015 per rginer

 

 

Sí, Xesca, ja han passat sis anys. Però hi ets, no t’oblidem, i per tant continúes amb naltros. Rellegir les teves novel.les, els teus apuntaments de l’extraordinari bloc que encara es manté a Vila Web, e-mails que ens varem escriure, fotografíes, una estada a casa teva inoblidable. Mai tornaré a veure Can Pica com ho vaig viure mentre un grupet de blocaires erem amb tú.

I jo insisteixo en que els que llegiu aquest modest bloc, nous i antics lectors, feu un senzill click per reviure unes Jornades a Son Bielí, Búger on na Xesca Ensenyat va ser la protagonista i li vam retre un merescudíssim homenatge. Unes Jornades que van ser importants, perque es va conversar, parlar, escoltar i aprendre molt de mots, llibres, novel.la, paisatge, cultura, llengua, catalanitat, Països Catalans.

Tinc alguna novel.la per tornar a llegir aquest estiu. Sempre faig una petita selecció i m’organitzo una petita biblioteca. La teva novel.la – Una altra vida – Ed. Lleonart –de les primeres.

Ai , Xesca com trobem a faltar els teus comentaris de la situació de país, de les injustícies, de la pobresa, dels arreplegats, dels fugitius intentant trobar una nova vida.

Avui fa un dia xafogós, lleig, espès, amb poquíssima visibilitat, i no sé si podré veure l’hidroavió volant prop del meu balconet, Segur que ho feràs, però per damunt dels núvols i no et podré veure. Ara fa només cinc minuts que m’he begut una copa de cava i he alçat la copa, i m’he menjat un troç d’ensaimada d’albercoc i he comprat unes flors, com a tú t’agraden. L’hora de l’Angelus el dia 14 de maig no es pot oblidar.

DSCN7903

 

Avui: Cinc anys sense Xesca Ensenyat

Publicat el 14 de maig de 2014 per rginer
Sí, Xesca, ja han passat cinc anys de la teva absència. Tots ho diuen, una persona no hi és si la gent oblida. I jo i molts més no t’oblidem, per això ets amb naltros. Llibres, apunts, bloc, e-mails, fotografíes, records, converses. Passa el temps, i ja fa tres anys que es van organitzar les I Jornades a Son Bielí, Búger. Vam treballar-hi molt, sobretot na Maria Victòria, poeta, amiga. Teníem la il.lusió que aquestes Jornades seríen les primeres perque tú i la teva obra estigués sempre viva entre nosaltres i tindríen continuïtat. David Figueres, blocaire d’aquesta casa i participant a les Jornades, va escriure la seva crònica i va reflectir perfectament l’esperit de la trobada.

No  ha estat així, i aixó que tú vas estar sobrevolant amb l’hidroavió un matí i un altre vigilant, somrient, perque sí que sé que et va agradar i molt que poguéssim haver organitzat aquests díes a Búger. Tots et vam recordar, tots. I es va publicar, tres anys més tard, la teva novel.la – Una altra vida – Ed. Lleonart. En Marc ho va fer possible. I encara podem continuar llegint els teus apunts del teu bloc a VilaWeb ….. i obrir les pàgines de les teves novel.les ….. 

Sàpigues que sí que som un munt de gent, no tots el que voldria i imaginava, que seguim llegint els teus llibres, els teus apunts i que et recorde. I avui, en aquests temps que ens ha tocat viure llegir els teus comentaris i apunts, rellegir les teves novel.les em fa bé ( … ai Xesca …. oi que d’una manera o altra ens alliçones ? ).

No deixis de volar Xesca. Ací, a la terra continuem lluitant, vivint, somniant, rient, estimant i …. bevent una copa de cava a l’hora de l’àngelus.

Fotografia: Can Picafort – Primavera 2008 – RG.

Avui: Quatre anys sense Xesca Ensenyat

Publicat el 14 de maig de 2013 per rginer
I ha passat un any per aquells que vam trobar-nos a Búger de l’11 al 13 de maig 2012, en unes Jornades Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.
I et trobem a faltar, Xesca i més en aquest temps que ens toca viure. De totes maneres remenant en el teu bloc L’Hidroavió Apagafocs ja ens deixaves ben clar el què passava i passaria.
Vas escriure el teu últim apunt parlant d’una bota texana de canya alta. Vas publicar en el teu bloc, insòlit i meravellós. Vas morir massa aviat. Però tenim les teves novel-les, el teu bloc, i per damunt de tot el record de compartir bells moments.

En les meves últimes lectures, quasi totes relacionades amb les cultures de la llunyana Àsia, un poema xinès del període Tang, secle IXè, d’un moviment anomenat Muntanyes Gelades, que de fet és la traducció de Han Shan, el seu autor:

Traducció Francesc Parcerisas de l’anglès.

En el gel i en l’aigua trobem
la metàfora per a la vida i la mort.
L’aigua se solidifica i esdevé gel;
el gel es dissol i esdevé aigua.
Els morts seran els nounats;
i un cop nascuts tornaran a morir.
El gel i l’aigua no es fan cap mal.
Vida i mort es complementen perfectament.

Xesca, aquest dissabte a l’hora de l’Àngelus, ja saps, beurem plegades una copa de cava, sí Al.legro, i conversarem.

Fotografia: Eu Moll de Pollença. Maig 2012. RG.
Arxiu: Un grup de blocaires mirant al cel … l’hidroavió és a punt d’arribar i ja se’l veu prop de l’Illa d’Or.

 

Ahir: Xesca Ensenyat a l’Aula d’Escriptors de l’Ateneu

Ahir van presentar la novel.la de na Xesca Ensenyat ‘Una altra vida’, editorial Lleonart, publicada gràcies a la feina i l’amor del seu fill en Marc Cerdó. Un gran treball.
No puc amagar que hem va ser difícil no exterioritzar els meus sentiments. Més de tres anys d’absència.
Com vaig dir en el meu post anterior, en aquest joc entre ella i jo,  na Xesca va arribar en el seu hidroavió de color groc directament des de Pollença, eu Moll. Molts nirvis, però d’emoció i d’alegria. Es va entrebancar en trepitjar la catifa vermella …

Dins l’Aula d’Escriptors, na Maria Barbal va dir que ”possiblement els millors escriptors són aquells que escriuen sense pensar en publicar”.

Després de veure publicades diverses novel.les i guanyar premis, va caure en un fons anomenat oblit, marginació.Na Xesca sabia els riscos que patiria per la seva sinceritat, honestat i lleialtat amb els seus sentiments davant ”l’establishment”. Era lliure.
I crec que per aquest motiu va començar a escriure novel.les directament al seu bloc. Dia a dia. Treballant davant el seu ordinador. Publicava per els lectors, per la gent, per el poble. Us recomano de fer un senzill ”click” al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs. Anireu descobrint poc a poc l’immens llegat literari de na Xesca Ensenyat, com a escriptora i també com a periodista.

Però en el fons sí volia veure publicades les seves novel.les escrites en el seu bloc. La primera ja la podeu comprar, Una altra vida. És una joia. Es llegeix amb fluidesa, i es torna a llegir una segona o una tercera vegada. Llegir sense mirar a una pantalleta és un dels millors gaudis que podem experimentar. Tenir un llibre a les mans, a la tauleta de nit, a la petita llibreria ben a prop de la butaca, a la maleta quan marxes de viatge, intercanvis entre amics i amigues.

Es va parlar del contacte directe entre escriptors i lectors, sense intermediaris ni premis.
Del contacte virtual entre blocaires, David Figueres. De l’amistat, Maria Barbal i Carme Arenas. De l’amor mare i fills, Marc Cerdó Ensenyat. De la vida.
Van ser dues hores d’escoltar la paraula, la literatura, el dietari, els pensaments, la correspondència, com la d’abans, els posts del seu bloc, de na Xesca Ensenyat, i el temps va passar volant, com el seu hidroavió que va haver de partir a 1/4 de 10 perque tancàven portes i havia de tornar.

Et trobem a faltar Xesca, ara més que mai. I de tant en tant vaig llegint el teu bloc i em trobo amb aquest post de l’any 2008, molt actual, perque un senyor president d’un consell balear no fa pas gaire ens va ensenyar el seu trofeig després del seu safari.

Xesca | dimarts, 2 de setembre de 2008 | 18:33h

És fauna autòctona: formentorina per part de mare i albercuixera per part de pare

La germana cabra (i ho dic franciscanament perquè el meu nom és tan franciscà com la meva devoció) ha sabut que amb l’excusa de la saviesa i de la poesia, allò que hi havia davall el terròs (xalet d’en Cortina construït allà on no toca a banda) hi ha un nou servei de l’hotel Formentor en marxa: la organització de safaris de caça major amb les nostres cabres en el punt de mira. És a dir: en un moment de crisi, es proposen d’exterminar les criatures més administrades, austeres, frugals i espartanes mai no vistes; unes natures esplèndidament dotades per a la resistència en zones àrides amb una vitalitat i un optimisme que sembla que hagin de donar positiu en un control anti-doping i no no: donen zero, com la cocacola que ara mateix m’estic bevent (la cervesa m’inflava). És la seva fisiologia privilegiada que els permet d’extraure al càrritx la mateixa llecor que els clients de l’hotel compten (perquè ho han pagat a preu de canari jove) succionar a la llagosta, amb rendiment desfavorable en els clients més llagosters. Ningú mai no ha vist encamellar-se un client de Formentor damunt la cresta del Fumat amb el mateix temps que el dit client necessita per posar-se les sabatilles i ni un segon més. Quan més hem de menester aquestes cabres, que esperava que em poguessin assessorar, ara que vénen maldades, han decretat el seu genocidi amb la col·laboració dels savis, els intel·lectuals i els poetes. Com sempre que hi ha hagut diferents tipus de desgràcies, vaja (en Josep Pla feia d’espia i en Puig i Ferreter i en Malraux de traficants d’armes, si no vaig errada).

Vull avisar d’una cosa, perquè llavors no diguin que els escorxen sense inflar: qui decor el seu redossat, pis, apartament, bungalow, xibiu, bordell, xalet o casa de figueral amb el banyam d’una germana meva, nada a Bóquer, Albercuix o Formentor, és un contrari meu i un inimic.

Recoman clicar URXELLA, ho tenc enllaçat. Per la cabra i també per les fotos d’Ariant, una bellesa que talla l’alè. Provaré de penjar-ne alguna, baldament tenc problemes amb l’ordinata i tot quant va amb corrent. He de canviar de sistema però ara no tenc doblers. De tota manera, no en faceu molt d’exibicionisme de la caleta d’Ariant, que no fos cosa que a n’en Cortina li agradàs (son pare era ministre d’en Franco i ell és íntim del successor d’aquell) i a més d’haver esguerrat Formentor ara li podria pegar la idea d’esguerrar aquí.


La Babalusa viatjarà a Barcelona

En David Figueres ja ens ha informat de la presentació de la novel.la de na Xesca Ensenyat a Barcelona: Dimarts 20 de novembre, a 2/4 de 8 a l’Ateneu Barcelonès.

Hi serem a l’Ateneu i esperarem amb un gran goig l’arribada de na Babalusa-Xesca Ensenyat. El seu hidroavió aterrarà tot just a la Barceloneta i na Xesca arribarà a l’Ateneu Barcelonès en un Cadillac descapotable i entrarà per la catifa roja.

El que ha escrit en David en el seu post és el que cal saber i aquí us deixo l’enllaç:

Els dies i les dones

Fins dimarts …… blocs i literatura i deixar les polítiques de banda i gaudir de la cultura.

Xesca, quins nirvis !!!! Posa’t guapa !

Fotografia: Can Picafort. Abril 2008. Xesca Ensenyat, cap de taula. El cava Al.legro per brindar a les 12 del migdia – l’Angelus. 

 

Babalusa la Medusa hi era

Publicat el 15 de maig de 2012 per rginer

Tot just arribada. Tinc el cap espès. Masses aplicacions que he d’anar desgranant.

Només un petit apunt. Curt i ras. Sóc feliç. Han estat uns díes difícils d’oblidar. Tot era a Búger, a Sa Pobla, a eu Moll (Pollença). 

Na Babalusa hi era i la prova la teniu en aquesta fotografia feta a eu Moll de Pollença, tot just davant la pista d’aterratge dels hidroavions.

Xesca estàs més que inmortalitzada ! Ja sé que tú hauríes fet mestratge de cuina pollencina, però mira, en Toni Caimari ens va cuinar un arròs brut pobler que vam assaborir cada granet d’arròs, cada trocet de mè, de pollastre de camp, de porc, de gallina, de sípi bruta, de bajoquetes i ja te’n vas adonar que a l’hora de l’àngelus vam beure la copa de cava, sí el mateix, Gramona Al.legro i el brindis ens el va dir na Marieta de Roma i tots vam aixecar la copa mirant al cel.


Te’n cansaràs de llegir apunts i més apunts de la gent. Aquest és tot just un dir que he arribat bé a casa ……..

Trobada de blocaires: maig, Búger, Mallorca, Xesca Ensenyat

Publicat el 19 de març de 2012 per rginer
Sí, un grup de blocaires ens trobem a Búger, illa de Mallorca. Un motiu, I Jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat.El díptic i programa d’aquestes Jornades el podeu trobar  – ACÍ –

És obert a tothom i des del seu país d’Itàlia, na Maria Folch arribarà a Búger per continuar la primavera de Roma, i des de Tavernes de Valldigna, n’Enric Marco ens ensenyarà el Pols d’Estels, de com veu el cel des de la Safor, i d’una mica més avall de la Marina Baixa en Joan-Carles Ortega  ens parlarà de les Anotacions rizomàtiques i des de la Ciutat de València en Josep Blesa Notícies from Nowhere, parlarà sense parar explicant la primavera valenciana, i na Belén Boira de Madrid.cat com també es pot defensar la nostra llengua, cultura i país des de la meseta. I compte que des d’Osona arribaran les reflexions d’un Cafè en Gra que en Josep Selva sap barrejar molt bé, fins i tot en un Coc Ràpid de na Carme-Laura Gil de l’esquerra de l’Eixample. No, ni de Paris, ni de Londres, de Reus, en David Figueres ens explicarà com són Els dies i les dones, i en Joan Alcaraz prop de la Brasa i al Caliu ens farà entendre del per què dels blocs de literatura i poesia. El boss d’aquesta casa, en Vicent Partal, Mails per Hipàtia, també hi treurà el nas. No podem perdre’ns les reflexions de Cupressus Semprevirens, Ricard Garcia i escoltar poesia sota un xiprer. I en Biel Mesquida Plagueta de bord explicant les seves últimes aventures editorials. A la Taula Rodona Blocs i Literatura ens trobarem amb na Antònia Vicens, en Sebastià Perelló, en Benjamí Villoslada, escriptors de ses Illes, amb moltes ganes de ser escoltats. Tot ben coordinat per n’Elisenda Farré.

I n’Antoni Caimari de la Fundació ACA ens ha facilitat un espai únic i inigualable, perque en el jardí d’aquest monestir laic a Búger (gràcies Toni Caimari) hi haurà un recital de poemes, de glosses, de mots, de vivències ….. Ricard Garcia, Joan-Carles Ortega, Carme-Laura Gil, David Figueres, Antònia Vicens, Sebastià Perelló, Maria Victòria Secall, tots ells poetes, i els assistents plegats, sentats sota els arbres, al costat de les flors, en silenci, escoltant i gaudint del recital de poesia com un postre desitjat després d’un bon dinar.

Tot plegat amanit amb oli d’oliva mediterrani i un bon cava per un pèndol de les petites oscil.lacions i una viatgera Chào Ông Viêt Nam, sota la mirada i l’aprovació, o no, de na Xesca Ensenyat L’Hidroavió Apagafocs. El seu fill en Marc Cerdó ens presentarà el llibre de la seva mare, Una Altra Vida. Els seguidors de na Xesca ja l’hem llegit, sí, en el seu bloc, capítol un rera altre. Ara aquesta novela virtual s’ha convertit en real, editada en paper. Va per tú estimada Xesca.

Tot fa molta patxoca i uns díes de primavera, ja entrant envers l’estiu, és un temps perfecte per una trobada.

Us animeu ?

Fotografia: R.G. Des de Puig de Randa. Alcúdia, Serra de Tramuntana, Cap Formentor i més avant en un petit bocí de terra es pot veure Búger. 

 

 

I Jornades Blocs i Literatura, a la Memòria de Xesca Ensenyat

Publicat el 11 de març de 2012 per rginer

Finalment la idea, l’esperit, s’ha fet realitat. De l’11 al 13 de maig 2012, a Búger, Fundació ACA, l’aire, la terra, el poble, s’omplirà de literatura, de poesia, d’emocions, de conversa, de música, d’encontres. Blocaires, escriptors, poetes, gent d’arreu dels Països Catalans, junts per gaudir-ne. I farem un Homenatge a la Blocaire escriptora d’aquesta casa de Vilaweb, na Xesca Ensenyat, que va partir amb el seu hidroavió apagafocs el 14 de maig de 2009.

I continuaran les notícies relacionades amb aquestes Jornades perque tots els blocaires, amigues i amics puguin compartir aquest temps de primavera.
Díes 11, 12 i 13 de maig 2012. Lloc: Búger, illa de Mallorca.

Un record en un post que vaig escriure el mes de juny de 2009 :

                             Clickeu ACÍ

 

Comentari de na Xesca Ensenyat – Dilluns, 25 de febrer 2008

Jo sempre tenc l’hostal a punt. Basta que em digueu ara vénc i ja està. Sempre hi sóc, tret que sigui a comprar o a caminar.
Estaré contentíssima, a més. A mi sempre m’ha agradat molt tenir convidats.