En temps convulsos … somiar un viatge per l’Oceà Índic
Sortida del sol. Vinh Ha Long, Viêt Nam. Setembre 2011. RG.
De tant en tant rellegeixo els meus apuntaments d’aquest bloc que vaig començar l’any 2005. Tots els 19 d’agost faig un viatge a Ha Long. És el lloc de trobada amb en S. el meu home que ens va deixar sobtadament un dinou d’agost del’any 2005.
Sittwe, Myanmar. Badia de Bengala. Setembre 2009. RG.
L’apuntament que vaig escriure el mes d’agost de 2016 és el viatge que més m’agrada. I avui, com hagués pogut ser un altre dia, en aquests dies que estem vivint de temps convulsos, i en els que lluitem per defensar els nostres drets, aferrassidament, sense defallir, viatjar, somiar, és un respir, un deixar-te anar a llocs bellíssims, llunyans. Un punt i apart, necessari.
Vinh Ha Long. Març 2015. RG.
Els viatges somiats sempre han de ser en vaixell. El ritme del temps és únic i no sempre és plàcid. Et pots trobar amb tempestes en les que te n’adones de com som de petits els humans davant la violència de la natura. Navegar per la Mediterrània, creuar el Canal de Suez, passar per el Mar Roig, arribar a l’illa de Socotra, recordar la descripció d’aquesta illa feta per Marco Polo en el seu llibre de les meravelles, continuar per l’Oceà Índic, illes Maldives, Sri Lanka, Badia de Bengala, Sittwe, mar d’Andaman i finalment la badia de Tonkin i Ha Long.
Ngapali, Myanmar. Mar d’Andaman. Setembre 2009. RG.
Sittwe, Myanmar. Badia de Bengala. Setembre 2009. RG.
Aquest és l’apunt que vaig escriure un 19 d’agost de 2016.