Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Poesia i Lectures

Avui: Dia Mundial de la Poesia

Publicat el 21 de març de 2019 per rginer

 

I avui és el dia adient per reproduïr, recitar, llegir el poema INDESINENTER de Salvador Espriu. És un poema que pertany a Les cançons d’Ariadna ( 1949 ), un poemari en què mostra el món de Sinera i s’ocupa de la teatralitat de la vida i de les obsessions de l’autor. És una única estrofa de cinquanta-quatre versos lliures.

 

El títol del poema Indesinenter és un adverbi llatí que significa ”sense aturar-se, incessantment”. El tema seria el despertar del poble català durant la postguerra, amb la metàfora del gos apallissat, sota la submissió d’un amo que el tracta molt malament i que s’ha d’arriscar a actuar per ell mateix. L’amo representaria l’Estat espanyol i en llegir-lo …. llibertat a tots vosaltres per interpretar-lo. Raimon va cantar aquests mots de manera brillant.

Nosaltres sabíem
d’un únic senyor
i vèiem com
esdevenia
gos.

Envilit pel ventre,
per l’afalac al ventre,
per la por,
s’ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.

Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l’aspra mà
que l’ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.

Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L’aigua, la terra,
l’aire, el foc
són seus,
si s’arrisca d’un cop
a ser qui és.

Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.

Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

 

Avui 16 de juny: Bloomsday

Publicat el 16 de juny de 2018 per rginer

 

 

Un altre any, un més, i avui milers de lectors de la novel·la Ulysses de James Joyce, celebren, de diferent maneres arreu del món, el dia de la passerjada de Leopold Bloom per Dublin on va conèixer la seva dona.

Cada any dic el mateix, m’agrada que es celebri aquest dia dedicat a una novel·la, a un escriptor, a un capítol en particular del llibre. S’organitzen passejades, lectures, tertúlies.

I cada any sempre penso el mateix, llegir el nom de la meva Ciutat o d’alguna altra del meu país, per compartir la passejada, les lectures, el capítol de la novel·la més significativa d’una autora catalana  …….. en un dia qualsevol del’any.

Però avui m’agradaria ser a Dublin i fer aquest itinerari i compaertir activitats:

Visita guiada per els llocs on va ser en Leopold Bloom.

Esmorzar.

Bloomsday 2016 – Photography by Ruth Medjber www.ruthlessimagery.com

El te de la tarda.

Tornar amb el Bloomsday Bus.

 

FInalment el whiskey de luxe de James Joyce.

I per acabar-ho de rematar us recomano de veure aquest video. No he trobat el video amb subtítols  ….. però està molt bé per practicar la llengua anglosaxon, a més, és molt didàctic.

Per què hem de llegir l’Ulysses de James Joyce ?

 

Avui: Dia Mundial de la Poesia -País Valencià

Publicat el 21 de març de 2018 per rginer

 

 

Aquests díes mundials no m’agraden gaire, però el d’avui m’agrada molt, el que més. Viure la poesia tots els díes de l’any t’ajuda molt a veure la vida diferent, oberta, plena d’emocions. I encara que no hem tingut lluna plena, sí que avui comença la primavera i els colors brollen arreu. Tot torna a renéixer.

I enguany pense amb el País Valencià i el poeta Marc Granell ( València 1953 ) ha estat escollit per difondre el poema d’enguany, d’avui.

I m’agrada: Funda uns altres mons que es fan possibles si el cant esquinça vels i fon les ombres. Les ombres foses …

La poesia
Marc Granell (València, 1953)
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres

I una poeta també del País Valencià que vaig descobrir no fa gaire temps a Tavernes de la Valldigna:

Camins a punta de dia

Ben protegits encara per la son,
covats entre silencis d’hivernacle,
plançons, neguits, anhels i tant demà
a punt d’obrir els ulls.

I veure el cel
i beure llum
i engolir aire

I dia a dia recompondre els solcs
una mar onejant de vida nova.

Maria Josep Escribà – Serena barca. Ed. del Buc – febrer 2016.

I avui em vé de gust afegir en Vicent Andrés Estellés, el dia 27 de març,  25 anys ja de la seva mort, i l’Ovidi, el dia 10 de març 23 anys de la seva mort ……..  M’aclame a tu.

I així tanco aquest apuntament del meu Dia Mundial de la Poesia.

Fotografíes: Badia de Halong. Cadaqués. RG.

 

 

 

Avui 16 de juny – Bloomsday

Publicat el 16 de juny de 2017 per rginer

 

Un dia especial. Un dia dedicat a la literatura. Un dia dedicat als mots. Un dia per llegir. Un dia per passejar. Fer un recorregut per els llocs per on passes habitualment i la sorpresa de descobrir unes flors que no hi eren ahir, un graffiti en una pared que no havíes vist, una petita botiga que ha obert portes i descobrir-te a tú mateix.

Avui, i un altre any des de 1954, milers i milers de lectors de la novel.la Ulysses de James Joyce, celebren el dia de la primera passejada de Leopold Bloom per Dublin amb la que havia d’esdevenir la seva esposa Nora Barnacle, quan van anar fins al poble de Ringsend (prop de Dublin) un 16 de juny de 1904. Les celebracions inclouen una sèrie d’activitats culturals com conferències, actuacions, lectura de la novel.la, representacions de l’Ulysses, rondes de pubs. Els més entusiastes se solen vestir amb roba de l’època i segueixen la ruta de Leopold Bloom seguint les referències. Tot es barreja, realitat i ficció. És un dels homenatges més singulars i bonics que conec. I cada any són més les ciutats del món que celebren aquesta festa peculiar.

La meva petita aportació de lectura en aquest dia:

Bury the dead. Say Robinson Crusoe was true to life. Well then Friday buried him. Every Friday buries a Thursday if you come back to look at it.

 

Avui La Candelera: Plora o riu ?

Publicat el 2 de febrer de 2017 per rginer

 

No hi ha lluna plena, no ferà un dia de cel clar, plugims espaiats per diferents comarques, unes nevades no gaire importants al Pirineu, solet avergonyit a Barcelona. Riu o plora La Candelera ? Depèn del territori.  Des de casa miro per la finestra i no he sentit encara el cant de la merla, sí  que l’he vista amagada rera les branques d’un arbre, i que de bon matí veig més ocells volant que fa una setmana i si surto al carrer i passo per el passatge Sant Felip la mimosa està ben florida. Així que sí que crec que l’hivern va marxant, i s’albira la primavera. El dia ja és més llarg i a les sis de la tarda no és negra nit.

Com és costum, avui, treuré el pessebre i guardaré les figuretes dins la mateixa caixa de fa molts anys fins el proper Nadal ( dia 13 de desembre-Santa Llúcia). M’agrada, i penso que és necessari, continuar conservant els costums, la cultura apresa dels pares, dels avis, del  pais. I el meu costum, també és escoltar Mozart i llegir Màrius Torres.

Enguany torno a llegir el poema de’n Màrius Torres La rosa, el xiprer i l’oreneta, intens, emotiu, genial, sincer  i amb música de Mozart de fons.

Parla la rosa, respon el xiprer i conclou l’oreneta. I si com diu el poeta ha passat un hivern que adorm tot el país, aquesta primavera ens desvetllarà un estiu molt feliç. I així ho penso i ho crec fermament. Una primavera i un estiu amb les portes ben obertes per arribar a la  la llibertat del nostre país.

Tu, reina rosa, i tu desesperat profeta, ara escolteu, si us plau, una oreneta.

Xiprer, si tú tinguéssis ales en lloc d’arrels, no hauríes dit paraules tan cruels.

Sabríes que la mort sols es pasta a la terra — l’aire, ni sap el pes d’una desferra!

Sabríes que l’hivern que adorm tot un país, desvetlla, més enllà un estiu feliç.

Que per a qui és ardit i no sap mirar enrera, sempre hi ha, al món, un lloc de primavera.

Que sempre, i sobretot per qui no vola sol, neixen roses a l’ombra del seu vol

i que morir no és res per a qui ha sabut viure de cara a un cel amic, amb el cor lliure.

I tu, rosa, també si volessis amb mi, veuries el teu tron cóm és mesquí!

Veuries que l’arrel de la teva nissaga als llavis dels pastors es fa manyaga.

Veuries la lluna, el sol i els aires verds també estimen les pedres dels deserts.

Veuries que no ets l’única ni, potser, la més bella, – tota rosa feliç creu que ho és ella-,

i que per l’ample món només prospera i creix qui s’oblida una mica d’ell mateix.

Qui en silenci, girant el cor i els ulls enlaire, confia i viu sense pensar-s’hi gaire.

Qui no guarda al seu pit l’avespa de l’orgull i a la pàtria de tots, l’atzur s’acull.

I si un xiprer agreujat, quan ve la primavera ja només pensa en la tardor que espera,

tu pensa que la rosa que és bella i és humil, creu en la inmortalitat de l’abril.

Màrius Torres ( 1937 – 1941 ).

Avui i a partir d’ara, més que mai, és dia de llegir poesia, estimar la nostra terra, sentir els compassos de la música, volar, somriure, sempre en moviment, lliures ……

…….. potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure !  ( Màrius Torres – Mozart )

https://www.youtube.com/watch?v=PjvYa9qPY-w?list=RDSJI43UaGeCc&w=560&h=315

 

 

 

 

 

 

Bob Dylan

 

 

Reconec que em va sorprendre i molt l’anunci del Premi Nobel de LIteratura 2016 atorgat a Bob Dylan, per la seva obra poètica musicada en moltíssimes cançons ben conegudes per a tothom.

06DEVELOPMENTS-COMBO1-facebookJumbo

No sóc una fan irreductible d’ell, i això que és de la meva generació. M’agrada moltíssim el folk, i sincerament preferia escoltar a Joan Baez, Pete Seeger. o Johnny Cash…, i les cançons de’n Dylan versionades per altres cantants o grups. I tinc dubtes d’aquest Premi Nobel, molt contrastats, perque per una banda m’agrada la literatura i llegir un llibre, de narrativa, assaig o poesia, i d’una altra també m’agrada escoltar bones lletres i poesia musicades. Ara bé, la polémica sempre és bona, necessària i benvinguda, i aquest Nobel ha trencat un estereotip, i ha posat sobre la taula a tots els cantants-poetes del món i que poques vegades, o gens, tenen el reconeixement de la gent.

ss-160524-bob-dylan-mn-04_1a95289bea1361c6f63fd6d2e36f735d.nbcnews-ux-1024-900

L’any passat durant la meva estada llarga, de setmanes, a Hà Nôi, un dia vaig anar de peregrinatge amb els vietnamites a la Pagoda del Perfum. Tots ells i elles hi van després de l’any nou, les festes del Tê’t, per portar les seves ofrenes i demanar els ‘impossibles’ perque es facin realitat. Vaig pensar que la cançó, Knocking On Heaven’s Door, era la més adient, per la lletra i també per ser a Vietnam.

[vimeo 128858840 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/128858840″>Vietnam – Perfume Huong Pagoda pilgrimage</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Ací teniu el video que vaig editar amb fotografíes d’aquell dia, calurós, i encara amb poca gent , encara que no ho sembli, i on vaig aprendre molt i molt de la cultura i la vida del poble vietnamita.

La música escollida del video …. Knocking On Heaven’s Door versió de Guns’ and Roses.

Lletra i música : Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura 2016.

 

Avui 16 de juny: Bloomsday … també a Barcelona

Publicat el 16 de juny de 2016 per rginer

 

Un altre any, i avui, milers i milers de lectors d’arreu del món de la novel.la Ulysses de James Joyce, s’apleguen en llibreries, bars, restaurants, al carrer, a casa, i celebren el dia de la passejada de Leopold Bloom per Dublin.

molly_bloom

La Llibreria Calders a Barcelona organitza una d’aquestes trobades, avui i llegeixo:

— El Bloomsday és una festa anual que se celebra cada 16 de juny en honor de Leopold Bloom, protagonista de l’Ulysses de James Joyce. L’Escola Bloom i la Llibreria Calders us convidem a inaugurar la tradició del Bloomsday a Barcelona. Hi presentarem el projecte de l’Escola, que arrenca aquest octubre, i seguirem amb una sessió de micro obert de lectures, comentaris i homenatges a l’obra de l’irlandès.–

— Hi participaran: Borja Bagunyà, Lana Bastasic, Ines Garcia, Anna Ballbona, Ramon Faura, Carles Morell, Jordi Pagès, Elisenda Roca, Max Besora i Miriam Cano.–

— L’etiqueta eduardiana és opcional.  —

dame1

Tots els anys publico un apuntament d’aquest dia i sempre m’he preguntat perque a Barcelona no es feia cap homenatge i/o trobada, i hailàs !! ja en tenim una, i me n’alegro molt.

I perquè no retre un homenatge un dia a l’any, a qualsevol dels nostres grans escriptors ? Penso que podria ser una iniciativa meravellosa.

No podré anar-hi a la Calders avui …. i aquesta és la meva petita aportació en aquest dia:

Bury the dead. Say Robinson Crusoe was true to life. Well then Friday buried him. Every Friday buries a Thursday if you come to look at it.

 

 

Avui: Dia Mundial de la Poesia

Publicat el 21 de març de 2016 per rginer

Aquests díes mundials no sempre m’agraden. Tots els díes són mundials. Però viure la poesia avui, les 24 hores, t’ajuda i molt a veure la vida diferent, oberta, i tenim la lluna plena a tocar. També ha començat la primavera. Tot quadra.

I les dones poetes ……..

DSC_0029

— Maria Mercè Marçal – Bruixa de Dol / Sal Oberta —

TInc els ulls de fusta.

De tant en tant, un cuc hi plora.

 

Llum al balcó

i l’estrall a la porta.

Giro la moneda

i és la lluna.

 

Vaig embarcar ja fa molt temps

una pilota de colors

en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar

i me la torna

El meu cor l’entoma.

 

Avui 'Dia internacional contra la violència de gènere'

 

 

— Maria Victòria Secall – Gramòfon de Runes —

Han nascut flors al desert.

El carrer s’omple de veus

que ressonen.

La sal nova de l’alba

s’estén com la llum,

a gran velocitat.

Nosaltres ens aixequem !

Com ocells, per instint,

alcem el vol.

Collita d'arròs a Viêt Nam

 

— Montserrat Abelló – Al cor de les paraules —

La nit és massa

fosca,

l’he amagada

sota el coixí.

Dorm amb mí.

——— a Virginia Woolf  ——

Cadascú ha de tenir

la seva cambra.

I un pati blau

on passejar els seus dubtes.

Díes de lectura - Marco Polo: 'Llibre de les meravelles'

 

— Felícia Fuster – Postals no escrites / Del Japó i de l’Infern Ratllat —

Estenc el mapa

dels cinc sentits           M’envolo

Camins indèdits.

 

Pel Sol     desvio

les sandàlies                  M’omplen

de Lluna      oberta.

 

Música          Gotes

Mòbil pentinat d’aigua.

Al cor reflexos.

 

Museu        Kyoto

Tambors d’història      Bronze

sonor   De  Xina

 

Un bol que ens mira

Penombra d’ulls     Mig closos

Te de silencis.

Good Morning Viêt Nam

 

I la poesia és present a casa tots els díes.

Fotografíes: Llocs que estimo: Vietnam / Myanmar-Birmània. RG

 

 

 

Henning Mankell

Publicat el 8 d'octubre de 2015 per rginer

 

 

Tinc quasi tots els llibres de Kurt Wallander a la meva biblioteca de casa. Més una novel.la i dues més, on el protagonista no és en Wallander. Descobrir Mankell va ser una meravella. En aquells anys on jo treballava tenia molt contacte amb Editorial Tusquets. He passat tantes bones estones llegint les novel.les …. A l’autobus quan anava a treballar, al metro, a casa, de vacances. Parlar-ne amb els amics. discusions. Editorial Tusuqtes va editar les novel.les en català, L’Ull de Vidre, i aleshores l’entusiasme ja va ser complet.

En Wallander és un comissari humà, amb la seva diabetes, el seu fracàs com a pare i espòs, i fins i tot com a fill. Em va emocionar el seu viatge a Roma amb el seu pare. Es van retrobar. Crític amb la societa escandinava, molt, i de fet, amb tot el món.

Ens ha deixat massa aviat. Molt aviat diria jo. Mankell tenia encara molt de talent i capacitat per continuar escrivint i jo pensava que aniria comprant els seus llibres un any sí, un altre també. No he llegit la seva última novel.la Arenes movedisses. Potser perque no vull llegir la seva veritat davant la malaltia i la mort.

comedia-infantil-b-iext6813487

Prefereixo tornar a llegir – Comedia Infantil ,1995 -. És un relat colpidor, cruel, dels últims nou díes abans de morir d’un nen, en Neilo, de 10 anys allà a Maputo, Moçambique, la segona residència de Mankell on era el director del Teatro Avenida. En aquesta novel.la Mankell ens endinsa en aquest món infantil que els fa crèixer sobtadament com adults, i només té deu anys. Violència, assassinatss, crueltat, pobresa, Àfrica, sentiments. TInc el llibre damunt la tauleta per tornar a llegir-lo. Encara no he començat.

Henning Mankell ha estat el capdavanter d’aquesta novel.la negra moderna, actual. A mí sempre m’han agradat. De petita amb Agatha Christie, Poirot, passant per Simenon i Maigret, i acabant amb en Salvo Montalbano i Kurt Wallander, i de vegades en Brunetti. A ell li hagués agradat que el recordéssim com a autor teatral i activista polític.

Henning-Mankell-in-Visby--005

Més europea que nordamericana, ja ho heu pogut copsar. M’agraden aquests comissaris, detectius, més humans, més emocionals, més tècnics, més punyents, més meticulosos, més rondinaires, a qui els agrada escoltar àries d’opera, somiar, reconèixer el seu fracàs com a persones.

La primera novel.la que vaig llegir, la primera publicada en castellà per Editorial Tusquets – – La quinta mujer -. La segona – Asesinos sin rostro – i a partir d’aquí, ja totes en català:- La falsa pista. – Els gossos de Riga – La lleona blanca – L’home que somreia – Amb l’alè al clatell – El tallafoc – La piràmide -El retorn del professor de ball – Abans de la gelada – El cervell de Kennedy – Profunditats – Sabates italianes – El xinès – El fill del vent – L’home inquiet – L’ull del leopard i Comèdia Infantil ……

Sí, em queden les seves novel.les. És el que té ser escriptor ….. sempre el tens prop teu.

 

 

 

 

Avui 16 de juny : Bloomsday

Publicat el 16 de juny de 2015 per rginer

 

Bloomsday és una celebració que es fa a Dublin i a moltes ciutats i pobles d’arreu del món per recordar un dijous 16 de juny de 1904 representat a la novel.la de James Joyce Ulysses. Leopold Bloom és el protagonista principal de la novel.la i ens descriu la vida i el pensament de Leopold Bloom i d’altres personatges – reals i de ficció – des de les 8 del matí del dia 16 de juny de 1904 fins a la matinada del dia següent.

James-Joyce-Centre-Announce-Globalbloomsday.com_

Hi ha diferents celebracions sobretot a Dublin, però també a moltíssimes ciutats del món.

http://www.youtube.com/watch?v=yeDuK2hC4Ec?rel=0&w=560&h=315

S’organitza el recorregut d’aquell 16 de juny 1904 per els llocs on Leopold Bloom va passar, cal anar vestits de l’època, es fan lectures de la novel.la, representacions teatrals i una de les celebracions més participatives …. el Bloomsday Breakfast …. Un esmorzar exactament igual que el que es prèn en Leopold Blooms el matí del dia 16. El menú …. fetge i ronyons saltats segons el costum irlandès dels esmorzars quotidians.

Bloomsday té la seva història: Joyce va començar a escriure Ulysses el mes de març de 1914, però el va deixar de banda, per acabar d’escriure Exiles. El 16 de juny de 1915 va escriure al seu germà Stanislaus per dir-li que havia acabat el primer capítol de Ulysses. Després de la publicació de la novel.la l’any 1922, els seus amics van començar a assenyalar la data 16 de juny com el punt de celebració del Bloomsday.

image

L’any 1924 Joyce estava ingressat a l’hospital, els seus ulls embenats, després d’una més de les múltiples intervencions quirúrgiques que va patir al llarg de la seva vida. Els seus amics el van visitar i li van enviar un ram de flors de color blau i blanc (els dos colors de la coberta del llibre) però Joyce va escriure en el seu llibret de notes: Avui 16 de juny, vint anys després, és que ningú recordarà aquesta data ?.

Els primers intents de commemorar aquest dia – Bloomsdasy – es van fer per part de la sòcia de l’editor de la novel.la i la traductora de l’edició en francès l’any 1929. També es va commemorar Bloomsday a l’Hotel Leopold prop de Versailles per celebrar el 25è aniversari del primer Bloomsday i es va organitzar un Déjeuner Ulysses, encara que es va fer un 29 de juny …. i no el dia 16 de juny.

El primer Bloomsday celebrat a Irlanda porta per data l’any 1954, en el 50è aniversari de la primera celebració i els culpables van ser els escriptors Patrick Kavanagh i Flann O’Brien quan van visitar Martello Tower a Sandycove, Davy Byrne’s pub i 7 Eccles Street, tot llegint fragments d’Ulysses, bebent més del compte i així els hi va anar ! Avui Bloomsday es celebra any rera any a tot el món.

29

En tots els meus apuntaments al llarg dels últims anys recordant aquest dia, sempre he expressat l’enveja de que es commemori un fet concret d’una novel.la, i que a tot el món, s’organitzin actes, lectures, actuacions …… i trobo a faltar Barcelona o qualsevol altra Ciutat i/o poble del nostre país.

Every life is in many days, day after day. We walk through ourselves, meeting robbers, ghosts, giants, old men, young men, wives, widows, brothers-in-love. But always meeting ourselves. – Ulysses

Per cert, enguany també es commemora el 150è aniversari del naixement de Yeats i evidentment a Irlanda aprofitaran el Bloomsday per recordar als seus dos grans escriptors.

yeats-logo-975

 

Avui: Dia Mundial de la Poesia

Publicat el 21 de març de 2015 per rginer

 

Un temps el que vivim i que ens conjurem per posar fi el dol llarg i convuls de la nostra història i arribar a viure en una República de Catalunya.

Avui Dia Mundial de la Poesia, rellegint poemes de la gent de la meva terra, m’he trobat amb na Maria-Mercè Marçal i les seves bruixes de dol ……. i plourà i farà sol   ….. He trencat als seus ulls com la mar a les cales / d’un país on les bruixes ja no duen més dol.

El fum dibuixarà / l’inici de la història / com una heura de joia / entorn del nostre cos/ i plourà i farà sol / i dansarem a l’aire / de les noves cançons / que la terra rebrà.

Pais Groc

Bruixes …. moviment d’alliberació de les dones i també de tot un poble.

 

 

Després vénen els anys – La novel.la de Marieta

Dimecres l’escriptora Maria Folch va presentar la seva primera novel.la a Can Vila Web. Després vénen els anys – Editorial Drassana. Ricard Garcia, blocaire  i poeta, va fer una presentació precisa, sense deixar-se cap detall de la novel.la que ell coneix molt bé i amb la complicitat de l’escriptora, ens va explicar com els protagonistes de la novel.la, Michele Fiorin i Blanca Lleó ens van obrint els seus pensaments, amb converses, cartes, fotografíes, vells articles de diari i confessions de dos fets colpidors, la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians de Iugoslavia l’any 1947.

Exili, frustracions, tristor, suspens, coratge, patiment, plors, lluita i amor, molt d’amor. Una novel.la que t’enganxa i vas llegint i llegint perque vols saber el final, i mentre vas fent volar el teu pensament apareixen les emocions, el lirisme, els paisatges, la gent, l’enyor, la vida. Sí, és una molt bona novel.la, molt bona.

Marieta ens va dir que sense VilaWeb, els blocs, els blocaires, no hagués escrit mai la novel.la. Pot ser, encara que ella ja era, és i continuarà éssent escriptora. L’empenteta sí que entre tota aquesta comunitat i amics de Castelló li vam donar i ara tenim premi. I naltros estem més que contents, emocionats, de ser testimonis del naixement d’una novel.la escrita per la Marieta de Castelló, de Roma i ara de Ginebra. No paris, descansa ara, gaudeix dels díes i els moments, perque Michele i Blanca ja han començat a fer camí.

Que tu d’on ets, xiqueta ? Pàgina 35 de la novel.la i a partir d’aquesta pregunta que Michele li fa a Blanca comencen les emocions i un llegir que no pots parar fins un final majestuós.

Podria ser un dels llocs a Roma on Marieta va començar a pensar seriosament que sí, que havia d’escriure la novel.la ?

DSC_0706

 

(Nota: En acabar la presentació, entre amics i coneguts, a Can Vila Web, encara vaig tenir temps de veure un gol majestuós d’un jugador del Barça, brasiler, a la barra d’un bar xicotet direcció La Rambla, ple a vessar i tots vam fer el crit corresponent d’alegria i satisfacció. Sí vam guanyar …… )

 

 

 

Montserrat Abelló

poeta-Montserrat-Abello-ACN_ARAIMA20140311_0176_5

Ens queden els seus llibres, les seves poesies, el seu record. Les poesies les puc llegir un dia i un altre, i un dia més. Al cor de les paraules és sempre a la meva tauleta de nit. De fet no vaig conèixer el món de la poesia de Montserrat Abelló fins no fa gaires anys. Una blocaire amiga em va recomanar el llibre i em va parlar d’ella. Qui si no una altra poeta, escriptora, dona, na Maria Victòria Secall, aquest pèndol de les petites oscil.lacions.

Gràcies Montserrat per fer-nos veure el mon de la paraula de dona. Descansa en pau.

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta.

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

– Montserrat Abelló ( 1918 – 2014 ) – Compàs d’espera

 

 

 

Avui 16 de juny: Bloomsday

Publicat el 16 de juny de 2014 per rginer
Un altre any, i avui, milers i milers de lectors de la novel.la Ulysses de James Joyce, celebren el dia de la passejada de Leopold Bloom per Dublin on va conèixer la seva dona.

Sempre m’ha fascinat que aquest dia es manifestin arreu del món gent de tota mena, organitzant passejades, lectures, tertúlies, de manera espontània. Tots els anys sempre espero llegir el nom d’alguna ciutat o poble del meu país i compartir la passejada ….però no, encara he d’esperar.

La meva petita aportació en aquest dia :

Bury the dead. Say Robinson Crusoe was true to life. Well then Friday buried him. Every Friday buries a Thursday if you come to look at it.

Fotografia: Cartell del dia d’avui a Sydney. M’agrada. 

Avui: Dia Mundial de la Poesia

Publicat el 21 de març de 2014 per rginer
La primavera ja ha arribat. Esclat de vida. Nous horitzons. Díes de sol més llargs.
Aire especial. Colors. Música i  …… celebrem el Dia Mundial de la Poesia.
I el meu homenatge i admiració a tots els poetes del món, però especialment a les poetes dones dels Països Catalans. I enguany la Institució de les Lletres Catalanes ha triat per commemorar aquest dia un poema indèdit, escrit per a l’ocasió, de Montserrat Abelló (Tarragona, 1918) i traduït a diferents llengües:

Tan sols la paraula nua
la teva, mai la de l’altre
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaeixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.

Una poeta extraordinària, única, i plena de força, i encara prou desconeguda en el nostre país. 
El seu llibre Al Cor de les Paraules / Obra Poètica 1963-2002, Ed. Proa sempre el tinc a mà, i obro les seves pàgines i llegeixo i faig meus els seus poemes …..

Fes teu aquest desig
I endinsa’t al cor
de les paraules.         (Foc a les mans, 1990)

I també m’ha ensenyat a llegir poemes d’altres poetes de parla estrangera, i que ella ha traduït magistralment:

Què diria la nostra mare ?
On és la nostra mare ?
Ho sap ?
Sap què ens està passant, a nosaltres
aquí?
Què farà?
Ens salvarà? Vindrà a buscar-nos?
Sap què ens passa, a nosaltres ?
aquí?
És que li passa, a ella ?
A ella, també a ella ?                    Susan Griffin

Felicitats poetes, dones i homes, i gràcies per tants i tants regals.

Visca la poesia !