Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Thingyan Any Nou / Cop d’Estat a Myanmar / Birmània

Publicat el 12 d'abril de 2021 per rginer

 

Formo part d’una petita ONG www.jofran.cat Jofran Internacional des de l’any 2009. He viatjat tres vegades a Myanmar/Birmània i he escrit infinitat d’apuntaments en aquest bloc des d’aleshores. Arran el cop d’estat militar de l’1 de febrer és angoixant ser lluny del país i esperar notícies cada vegada menys nombroses per el tall que la Junta Militar ha fet d’internet i en prou feines hi ha wifi. Foscor informativa quasi total. En la web de Jofran vaig escrivint articles i informacions del què passa a Myanmar. La repressió per part dels esbirros del Tatmadaw (exèrcit birmà ) contra els manifestants és terriblement cruel i sagnant. Xifres esgarrifoses: 716 persones mortes ( entre elles 43 infants ) de 1r de febrer ençà. Més de 3.000 persones detingudes. Hi ha infinitat de desapareguts.

Demà comença el Thingyan, any nou per a certs països del sudest asiàtic. Res a celebrar. Ahir vaig publicar aquest article a la web de Jofran Internacional.

Thingyan / Cop d’Estat 4

El proper dia 13 d’abril i durant 4 díes és festa a Myanmar/Birmània. Celebren el seu any nou, com a d’altres països del sudest asiàtic com Tailàndia. Thingyan significa un gir, un canvi. Celebrar l’any nou.Esperar les pluges i tot torni a ser de color verd. La gent sempre espera aquests díes amb il·lusió i esperança i ho transmeten llençant-se aigua neta uns contra els altres, per purificar-se, netejar el cos, per treure’s els mals esperits. Els monjos I monges budistes passaran aquests quatre díes resant o meditant perque els vuit preceptes del budisme que professen s’acompleixin. També la gent deixa lliures ocells i peixos en captivitat, fent així un acte meritori o bona acció. No es poden encegar per la ira, i està molt mal vist llençar aigua a les persones que no ho desitgen. I la flor per excel·lència d’aquests díes és la de l’arbre padauk de color groc intens, brillant, d’esperança, i que floreix en aquests arbres tot just per aquests díes, anunciant la pluja que tothom espera. Tothom s’intercanvia petites fustes treballades del padauk, per un bon any, pròsper i feliç, amb bona salut.

I la menja principal per aquests díes el mont-lone-yay-paw. No pot faltar. Representa la família, la bona convivència, treballar plegats. Són unes pilotetes fetes amb arròs glutinós i farina d’arròs, sucre de canya I comfitura amb un polsim de coco.

 

Enguany, però, no hi ha res a celebrar. El gir, el canvi, s’ha tornat violència, mort, tristor, plors. No hi ha il·lusió, sí esperança que la seva lluita per recuperar la democràcia tingui un final feliç. No es llençaran aigua uns contra els altres. S’ajudaran amb el que calgui per protegir-se de la violència de la Junta Militar colpista. Es rentaran les ferides rebudes, els cossos morts de les persones estimades. Resaran més que mai i somiaran en poder ser lliures com els ocells i els peixos i viure en una República Federal de Myanmar/Birmània sense militars al poder. No llençaran aigua als qui no ho desitgin, però sí es defensaran dels atacs repressius cruels i violents dels soldats de l’exèrcit Tatmadaw del govern colpista militar. I lluiran flors de padauk perque ténen esperança de guanyar i desitjaran amb totes les forces de poder continuar la lluita fins a la victòria final amb salut i força. En tornar a casa després d’una manifestació respiraran per continuar vius i a taula els esperarà un plat ple de Mont-lon-yay-paw i celebraran en família que aquest nou any els porti la llibertat.

 

En el nostre darrer escrit del 28 de març d’aquest bloc us donàvem notícies esgarrifoses (423 morts ) de la repressió cruel i brutal per part dels esbirros de l’exèrcit i policia militar contra els manifestants d’arreu del país. Avui 11 d’abril la xifra és ja de 701 persones. No hi han paraules per descriure la situació en la que estan vivint la gent a Myanmar/Birmània. I cada dia aquesta xifra va augmentant. I el món s’ho mira amb una passivitat vergonyant. Les notícies ens arriben amb comptagotes. La Junta ha tallat internet i tampoc hi ha WiFi a molts llocs. Foscor informativa. Divendres dia 9 d’abril a Bago confirmades 82 persones assassinades. Eren al capdavant de la manifestació, darrera les barricades, per defensar la seva llibertat. L’exèrcit va atacar amb armes pesants. S’estima una xifra encara més alta de víctimes mortals. L’exèrcit repressiu no va autoritzar l’entrada al lloc de la massacre ni a ambulàncies, ni a metges, ni familiars per recollir els cossos morts i ferits de la gent. Molta gent de Bago va fugir espantada de la Ciutat per amagar-se. El que és veritablement miserable és que les autoritats de la Junta Militar no tornen els cossos a les famílies, si no és sota signatura document que no informaran a la premsa i un pagament de US$110.00.

Bago està a uns 50 kms al sud de Yangon. En proporció de població, seria com si a Barcelona haguéssin matat a unes 400 persones. I les xifres ja han arribat a les 700 persones des de l’1 de Febrer. 

El torcebraç que la societat civil fa a la junta militar, que va assolir el govern a través d’un cop d’estat el dia 1 de Febrer, no defalleix. No els atemoreix el foc real, ni les armes pesants, ni les granades, ni els incendis, ni els empresonaments. Les protestes no s’aturen i ara són més selectives per poder defensar-se millor. Cada dia es demana un exèrcit federal per lluitar amb les mateixes armes de foc contra els militars colpistes.

La situació del país és molt difícil econòmica i socialment. La paralització de l’economía és un fet. Moltes fàbriques tancades. Bancs sense operar. Funcionaris en vaga. Ferroviaris. La revolta del mes d’agost de 1988 va durar 12 díes. Aquesta ja porta 68 díes i sense veure un final.

No tenim notícies dels nostres estimats companys i amics de TYT. Les comunicacions són precàries i no ténen cobertura. Estan aïllats. No perdem, però, l’esperança de rebre un correu del nostre col·laborador AKK i ens digui que tothom està bé. Des de la llunyania ténen tot el nostre suport i recolzament.

Us demanaríem si podeu aportar nous socis. Explicar als amics, amigues, veïns, veïnes, coneguts, familiars, què passa a Myanmar/Birmània. Incrementar el nombre de socis de la nostra Associació seria una molt bona notícia. Gràcies per la vostra fidelitat i confiança.

I acabem aquest nou escrit, com hem fet en els anteriors …… només ens queda resar a qui sigui, i esperar. No perdem l’esperança.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.