Aung San Suu Kyi : Poder sense la presidència
Les eleccions són ja lluny, el 9 de novembre de 2015. El poble, la gent de Myanmar/Birmània va decidir que Daw Aung San Suu Kyi havia de ser la presidenta del país. El partit de la NLD va guanyar per una amplíssima majoria absoluta. Han passat setmanes i la gent ha continuat la seva vida diària, com sempre, però amb un canvi ….. el seu somriure denotava ara sí una esperança que podia fer-se realitat.
Aquesta setmana ha estat important per Myanmar/Birmània. U Htin Kyaw serà el nou President del país a partir del dia 1r d’abril. Serà el primer president civil del país. Ha rebut 360 vots dels 652 possibles. Per els dos llocs de la vicepresidència, el candidat dels militars, U Mynt Swe, ha rebut 213 vots i el representant de l’ètnia Chin, Henry Van Thio serà el segon vicepresident, un altre civil.
Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la presidència del país per una clàusula, la 59F, de la Constitució feta a mida per els militars l’any 2008, en la que està prohibit a les persones de nacionalitat birmana amb familiars de nacionalitat estrangera accedir al màxim poder del país. Els seus dos fills de nacionalitat britànica ho impedeixen.
Però ja va manifestar fa setmanes, quan va guanyar per majoria absoluta les eleccions, que estaria per sobre del president, i així serà. Serà de fet una delegació de poder presidencial a la persona amb qui té més confiança, a una persona que sempre ha estat lleial, sempre al seu costat. U Htin Kyaw de 69 anys, de l’ètnia Mon-Bamar, ha estat l’escollit i sap molt bé quines seran les seves funcions. Ell va ser l’enllaç de Suu Kyi amb el món exterior durant els anys que va estar empresonada a casa seva. Llicenciat en Economia per la Universitat de Yangon i molt implicat amb la societat civil en els temes de sanitat, educació i temes socials.
La transició de Aung San Suu Kyi de l’activisme pacífic a la política activa ha estat estratègic, pragmàtic i molt singular. De com se’n surti de no ser Presidenta, però sí que té el poder, i les negociacions i diàleg amb els militars, serà tot un repte. I no ho tindrà gens fàcil. Els militars han jugat fort, molt fort, amb la designació del vicepresident representant dels militars dins el proper govern. Mynt Swe, i qui és Mynt Swe ?
L’any 2012 va ser propopsat com a candidat a la presidència del país, però no ho va poder ser, perque el seu gendre té nacionalitat australiana. Ara se sap que ha canviat la seva nacionalitat australiana per la de Myanmar. Sempre ha sembrat controvèrsia al país, per els seus lligams amb els ”tycoons”, els grans empresaris que han fet veritables fortunes al país, però per damunt de tot, Mynt Swe va ser el màxim responsable de la represió brutal i violenta contra els monjos durant la revolució del safrà l’any 2007, i se l’ha responsabilitzat de la mort de 32 persones, entre ells monjos. Va ser l’home de confiança del General Than Shwe i de l’últim President militar Thein Sein.
Des del 9 de novembre de l’any passat que es van celebrar les eleccions, Suu Kyi ha estat negociant intensament amb els militars per canviar d’alguna manera aquest article 59f de la constitució. Finalment marcant els terminis del país, la NLD ha anomenat el seu candidat a President, com també el segon vicepresident, i Suu Kyi estarà a l’ombra del poder. Sembla que ocuparà un Ministeri, que podria ser més que probable, el d’Afers Exteriors, perque sigui ella que dongui la imatge a l’exterior, per la seva experiència i coneixements, i el que és més important, podrà ocupar un lloc en els Ministeris de Defensa i Seguretat en les seves reunions de govern, fet que els militars hauran d’acceptar.
Dins el país, hi ha molta feina a fer, educació, universitats, escoles, sanitat, medi ambient, desenvolupament, infraestructures bàsiques. Els militars hi són, una vicepresidència i el control dels ministeris d’interior i de seguretat.
Mynt Swe podria accedir a la presidència si Htin Kyaw no fa bé la feina. Hem de tenir present, i no oblidar-ho, que la Constitució del país aprovada l’any 2008 va ser feta a mida per els militars. Sempre han tingut por de Aung San Suu KYi i les estratègies per fer-la fora del poder han estat, i seran, moltes. Però ella, i el seu partit de la NLD van guanyar unes eleccions amb una majoria absolutíssima.
La gent, el poble, està tranquil, il.usionat, amb moltes més esperances que fa uns anys. No hi han discusions internes ni nerviosisme. Les diferents ètnies estan ben representades en el Parlament i ho estaran al govern. També existeix aquest glop d’esperança per acabar les diferents guerrilles a les fronteres entre les ètnies i l’exèrcit. I el problema amb els Rohingya, musulmans a l’estat de Rakhine, podria prendre una altra dimensió per pacificar la zona i trobar una resposta al problema d’aquesta gent, apàtrides i focus continuat de violència entre la gent.
Tot sembla que Suu Kyi assumirà el Ministeri d’Afers Exteriors, en una estratègia per tenir accés directe al proper govern i per influir en les decisions. Sap que els militars controlaran els ministeris de seguretat nacional i administració. Suu Kyi haurà de deixar la presidència del seu partit la NLD per dedicar-se exclusivament al govern, i tampoc serà una decisió fàcil de prendre. Penso que ella ferà tot el possible per derogar aquest article 59f, i poder arribar a la presidència. Les negociacions seran llargues. La seva experiència amb els militars, amb qui ha dialogat, i molt, ha lluitat contra la dictadura i molt, i malgrat tot, té el seu respecte, d’una part dels militars, pel fet de ser filla del General Aung San, l’home que va portar la independència al país.
Sí, ha arribat el moment de la veritat per Myanmar/Birmània, el gran canvi i una transició, ara sí, de lliurar el poder dels militars a la societat civil, al partit NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi. L’ombra dels militars, del seu poder, continuarà éssent present entre la gent, sí, no ho nego pas, i ja ho he explicat en quest apuntament.
Avui encara s’expliquen els acudits de fa més de vint anys els birmans t’explicaven:
– Un home va al metge perque li fa molt mal el cap. L’home, un militar del servei d’intel.ligència, li demana al metge una medicament. El metge li contesta … ah, és això el que us preocupa ? Hi ha una explicació ….. vostè no té cervell.
– Un birmà marxa a Tailàndia. Visita un dentista. El metge li pregunta si no hi ha dentistes a Birmània. Sí, naturalment, però no ens deixen obrir la boca.
Fotografia : Llac Inle – RG. 2009.
Com deia en George Orwell ( la seva novel.la ‘Dies a Birmània’ de lectura obligada ): – Qualsevol acudit, per petit que sigui, és una petita revolució.
Tornar a Birmània/Myanmar ja no serà el mateix a partir d’ara.