Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Daw Aung San Suu Kyi

Aung San Suu Kyi : Poder sense la presidència

Publicat el 18 de març de 2016 per rginer

 

 

 

Les eleccions són ja lluny, el 9 de novembre de 2015. El poble, la gent de Myanmar/Birmània va decidir que Daw Aung San Suu Kyi havia de ser la presidenta del país. El partit de la NLD va guanyar per una amplíssima majoria absoluta. Han passat setmanes i la gent ha continuat la seva vida diària, com sempre, però amb un canvi ….. el seu somriure denotava ara sí una esperança que podia fer-se realitat.

000_8j9kd_0

Aquesta setmana ha estat important per Myanmar/Birmània. U Htin Kyaw serà el nou President del país a partir del dia 1r d’abril. Serà el primer president civil del país. Ha rebut 360 vots dels 652 possibles. Per els dos llocs de la vicepresidència, el candidat dels militars, U Mynt Swe, ha rebut 213 vots i el representant de l’ètnia Chin, Henry Van Thio serà el segon vicepresident, un altre civil.

burma-president_3594635b

Henry-Van-Thio-Interview

Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la presidència del país per una clàusula, la 59F, de la Constitució feta a mida per els militars l’any 2008, en la que està prohibit a les persones de nacionalitat birmana amb familiars de nacionalitat estrangera accedir al màxim poder del país. Els seus dos fills de nacionalitat britànica ho impedeixen.

Però ja va manifestar fa setmanes, quan va guanyar per majoria absoluta les eleccions, que estaria per sobre del president, i així serà. Serà de fet una delegació de poder presidencial a la persona amb qui té més confiança, a una persona que sempre ha estat lleial, sempre al seu costat. U Htin Kyaw de 69 anys, de l’ètnia Mon-Bamar, ha estat l’escollit i sap molt bé quines seran les seves funcions.  Ell va ser l’enllaç de Suu Kyi amb el món exterior durant els anys que va estar empresonada a casa seva. Llicenciat en Economia per la Universitat de Yangon i molt implicat amb la societat civil en els temes de sanitat, educació i temes socials.

2473

La transició de Aung San Suu Kyi  de l’activisme pacífic a la política activa ha estat estratègic, pragmàtic i molt singular. De com se’n surti de no ser Presidenta, però sí que té el poder, i les negociacions i diàleg amb els militars, serà tot un repte. I no ho tindrà gens fàcil. Els militars han jugat fort, molt fort, amb la designació del vicepresident representant dels militars dins el proper govern. Mynt Swe, i qui és Mynt Swe ?

1659b820-e78e-11e5-9c87-1b0e9fb1e112_1280x720

L’any 2012 va ser propopsat com a candidat a la presidència del país, però no ho va poder ser, perque el seu gendre té nacionalitat australiana. Ara se sap que ha canviat la seva nacionalitat australiana per la de Myanmar. Sempre ha sembrat controvèrsia al país, per els seus lligams amb els ”tycoons”, els grans empresaris que han fet veritables fortunes al país, però per damunt de tot, Mynt Swe va ser el màxim responsable de la represió brutal i violenta contra els monjos durant la revolució del safrà l’any 2007, i se l’ha responsabilitzat de la mort de 32 persones, entre ells monjos. Va ser l’home de confiança del General Than Shwe i de l’últim President militar Thein Sein.

Des del 9 de novembre de l’any passat que es van  celebrar les eleccions, Suu Kyi ha estat negociant intensament amb els militars per canviar d’alguna manera aquest article 59f de la constitució. Finalment marcant els terminis del país, la NLD ha anomenat el seu candidat a President, com també el segon vicepresident, i Suu Kyi estarà a l’ombra del poder. Sembla que ocuparà un Ministeri, que podria ser més que probable, el d’Afers Exteriors, perque sigui ella que dongui la imatge a l’exterior, per la seva experiència i coneixements, i el que és més important, podrà ocupar un lloc en els Ministeris de Defensa i Seguretat en les seves reunions de govern, fet que els militars hauran d’acceptar.

961182_1_0128-myanmar-Aung-San-Suu-Kyi_standard

Dins el país, hi ha molta feina a fer, educació, universitats, escoles, sanitat, medi ambient, desenvolupament, infraestructures bàsiques. Els militars hi són, una vicepresidència i el control dels ministeris d’interior i de seguretat.

new-mps-myanmar

Mynt Swe podria accedir a la presidència si Htin Kyaw no fa bé la feina. Hem de tenir present, i no oblidar-ho, que la Constitució del país aprovada l’any 2008 va ser feta a mida per els militars. Sempre han tingut por de Aung San Suu KYi i les estratègies per fer-la fora del poder han estat, i seran, moltes. Però ella, i el seu partit de la NLD van guanyar unes eleccions amb una majoria absolutíssima.

La gent, el poble, està tranquil, il.usionat, amb moltes més esperances que fa uns anys. No hi han discusions internes ni nerviosisme. Les diferents ètnies estan ben representades en el Parlament i ho estaran al govern. També existeix aquest glop d’esperança per acabar les diferents guerrilles a les fronteres entre les ètnies i l’exèrcit. I el problema amb els Rohingya, musulmans a l’estat de Rakhine, podria prendre una altra dimensió per pacificar la zona i trobar una resposta al problema d’aquesta gent, apàtrides i focus continuat de violència entre la gent.

Tot sembla que Suu Kyi assumirà el Ministeri d’Afers Exteriors, en una estratègia per tenir accés directe al proper govern i per influir en les decisions. Sap que els militars controlaran els ministeris de seguretat nacional i administració. Suu Kyi haurà de deixar la presidència del seu partit la NLD per dedicar-se exclusivament al govern, i tampoc serà una decisió fàcil de prendre. Penso que ella ferà tot el possible per derogar aquest article 59f, i poder arribar a la presidència. Les negociacions seran llargues. La seva experiència amb els militars, amb qui ha dialogat, i molt, ha lluitat contra la dictadura i molt, i malgrat tot, té el seu respecte, d’una part dels militars,  pel fet de ser filla del General Aung San, l’home que va portar la independència al país.

4096

Sí, ha arribat el moment de la veritat per Myanmar/Birmània, el gran canvi i una transició, ara sí, de lliurar el poder dels militars a la societat civil, al partit NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi. L’ombra dels militars, del seu poder, continuarà éssent present entre la gent, sí, no ho nego pas, i ja ho he explicat en quest apuntament.

Avui encara s’expliquen els acudits de fa més de vint anys els birmans t’explicaven:

– Un home va al metge perque li fa molt mal el cap. L’home, un militar del servei d’intel.ligència, li demana al metge una medicament. El metge li contesta … ah, és això el que us preocupa ? Hi ha una explicació ….. vostè no té cervell.

– Un birmà marxa a Tailàndia. Visita un dentista. El metge li pregunta si no hi ha dentistes a Birmània. Sí, naturalment, però no ens deixen obrir la boca.

Cerimònia Phaung Daw U Festival - Llac Inle/Inlay - Ritual, joia, fe - Part I

Fotografia : Llac Inle – RG. 2009.

Com deia en George Orwell ( la seva novel.la ‘Dies a Birmània’ de lectura obligada ):           – Qualsevol  acudit, per petit que sigui, és una petita revolució. 

Tornar a Birmània/Myanmar ja no serà el mateix a partir d’ara.

 

 

 

 

 

 

Repàs: Personatge de l’any – Daw Aung San Suu Kyi

De fet és una persona implicada en les llibertats del seu país des de l’any 1988 i no ha defallit mai. Així que per què per a mí és el personatge de l’any ? Després d’anys de lluita, empresonament, atemptats, humiliacions, aquest any 2012, ha entrat de ple dret a ocupar l’escó guanyat en unes eleccions parcials del seu país Myanmar/Birmània.
Una escletxa ben petita, 47 escons guanyats per el seu partit NLD contra més de 300 ocupats per militars i un partit nou on tots els seus membres són ex-militars.

He escrit molts apunts en el meu bloc sobre Daw Aung San Suu Kyi, el seu empresonament, la seva lluita, la llibertat, els primers viatges fora del seu país, precisament aquest any 2012.
He fet una separació en les categoríes i he afegit una de nova exclusivament de Daw Aung San Suu Kyi. Podreu  constatar que des de l’any 2007 no he deixat d’escriure.
El dia 22 de setembre de 2007 va ser publicat el meu primer apunt. Aquesta hemeroteca particular que és aquest bloc fa reviure el passat i te n’adones que és actual. Esdeveniments, circumstàncies, però el fons continúa éssent el mateix.

Daw Aung San Suu Kyi és l’esperança de tot un poble i mai els ha decebut. La gent sap que és allà, a 54 University Road de Yangon/Rangoon, o de viatge pel país parlant al poble, o a l’al.lotjament que li proporciona el govern quan ha de treballar al Parlament a la nova capital Naypyidaw. Suu Kyi és dignitat i determinació a la vegada, que no s’han esborrat mai davant els perills. No es doblega davant del repte, ni a la paraula donada ni la lleialtad que l’uneix als amics.

Llegint, he copsat el que sempre he pensat, que ella ha estat buscant el seu pare, assassinat quan tenia 2 anys, i el busca, per reconèixer-se. L’amor desproveït de carnalitat, l’afecte entre pares i fills, entre germans no biològics, és l’autèntic vincle commovedor entre els humans. Perque no espera res a canvi. Només hi ha el plàcid i calmós plaer de la companyia. Alguns l’anomenen patriotisme, paraula ben maltractada però alguna cosa té a veure amb sentit de la figura del pare, amb l’aspiració a la restitució d’un ordre, d’un equilibri perdut, i que el seu pare havia aconseguit amb la independència del país dels colonitzadors anglesos i el voler la democràcia per els pobles diversos que formen l’estat de Birmània/Myanmar. No el van deixar. Va ser assassinat l’any 1947 i després d’uns anys prou moguts, i lliures, l’any 1962 van prendre el poder una Junta Militar fins ara, l’any 2012, que sembla que sí que existeix el sentiment d’alliberar el país. Daw Aung San Suu Kyi hi té molt a veure. Segueix buscant el pare i no és pas tan lluny com ella pensa.

El meu desig de més llibertats, restabliment de la democràcia, prosperitat i una millor vida per els més de 56 milions de persones d’aquest país Myanmar/Birmània. Definitivament Daw Aung San Suu Kyi és el personatge de l’any 2012.

 

Daw Aung San Suu Kyi i U Thein Sein, President de Birmània/Myanmar

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi. Aplaudiments, del President U Thein Sein ? Tots dos són a EE.UU. 

Podria ser. Per primera vegada en tota la història del país d’ençà l’any 1962, el President, en el seu discurs a les Nacions Unides, lloa la lluita i l’esforç per la democràcia  de Daw Aung San Suu Kyi, líder de la oposició, empresonada, maltractada política i psicològicament, menyspreada, calumniada, per el Govern de la Junta Militar de Birmània/Myanmar.

U Thein Sein sempre ha estat militar, però en les últimes eleccions generals, 10.11.2010,  es va treure l’uniforme i es va convertir en civil. El partit de Daw Aung San Suu Kyi va decidir no participar en aquestes eleccions enganyoses. L’any passat es van convocar unes altres eleccions, aquesta vegada parcials, per ocupar els 43 escons vacants. Si ets en el govern, la llei no et permet ocupar un escó. Daw Aung San Suu Kyi va guanyar novament, i membres del seu partit National League for Democracy (NLD) i ella mateixa, ocupen 42 dels 43 escons. Un Parlament integrat per 664 parlamentaris – 507 del partit del govern i militars, 115 de les diferents ètnies i 42 del partit NLD.

Els que seguiu el meu bloc ja coneixeu les vicisituds d’aquesta dona, líder de la oposició a Birmània/Myanmar.

El President de Birmània/Myanmar,  U Thein Sein, un antic general de l’exèrcit que ha estat governant el país des de l’any 1962 de manera cruel, sense llibertats, davant de l’escepticisme del poble, i del meu, sembla que és la persona que està obrint finestres de llibertat i democràcia al país i que ha posat rumb a noves polítiques per treure de la pobresa i l’aïllament el poble de Birmània/Myanmar. Costa de creure, però els fets van prenent cos. Se’n parla molt de la bona entesa entre U Thein Sein i Daw Aung San Suu Kyi. Darrera d’aquests dos personatges; militars que no volen perdre el poder i sempre tenint a punt les armes, i activistes que han passat la major part de la seva vida empresonats en unes condicions lamentables i que no volen ni sentir parlar de reconciliació, no els posen el camí fàcil. Les ètnies que continúen esperant un tractat i una pau i acabar amb les guerrilles, també esperen moviments per part del govern. Més de 500.000 refugiats que malviuen a les fronteres també esperen poder tornar al seu país o legalitzar la seva situació.

Dijous passat en la seva primera intervenció a les Nacions Unides, el President U Thein Sein, va expresar molt clar que les reformes democràtiques al seu país han començat i que no hi ha retorn.

Però el més inversemblant i sorprenent va ser quan U Thein Sein va honorar, sí, honorar, i li va retre homenatge, a la líder del partit de l’oposició Daw Aung San Suu Kyi, agraint tot el que ha fet i fa per aconseguir la democràcia per seu país, com el millor sistema per escapar de l’aïllament i la pobresa. U Thein Sein era a la cúpula del govern militar quan va ser empresonada a casa seva i va fer que no pogués viure en llibertat durant 24 anys !

Com a ciutadà de Myanmar, voldria felicitar a Daw Aung San Su Kyi per tots els honors i premis que ha rebut en aquest país (EE.UU) en reconeixement als seus esforços i lluita per la democràcia.

Mentre s’adreçava al Plenari de les Nacions Unides, Daw Aung San Suu Kyi era a l’Universitat de Yale i feia una conferència en un auditori ple a vessar d’estudiants, polítics i economistes. El seu viatge per els EE.UU. està resultant interessant, ple de moments altament profitosos per el seu país.

El dia a dia per els birmans ha canviat poc, poquíssim, però fora fronteres i diplomàticament sí que han canviat coses, i per damunt de tot, la lluita interna per aconseguir que el país pugui sortir-se’n sense violència, dictadures militars i espolis, sembla que sí, que enfila envers una democràcia. La història d’aquest país sempre ha estat convulsa, regnes, reis poderosos, estats, colonitzadors, invasions, guerres amb els veïns, conflictes ètnics, dictadura militar. No coneixen la democràcia. Els néts de l’últim rei de Birmània viuen a l’Índia, i crec que fins i tot algún fill o filla.

Aung San Suu Kyi és filla de militar. El seu pare heroi i màrtir. Va ser ell qui va propiciar la independència de Birmània. De sempre hi ha hagut militars que han estat al seu costat, i ella sempre diu que el seu empresonament a casa seva i no en una presó és perque és filla de qui és, el General Aung San.

Cal fer un seguiment d’aquest procés que va començar el mes de novembre de 2010, tot just després de les eleccions generals i la posada en llibertat de presoners politics i sobretot de Daw Aung San Suu Kyi i recordar el seu primer viatge fora fronteres, a Europa, tot just fa uns mesos, on va recollir el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991.

Arxiu: Daw Aung San Suu Kyi / U Thein Sein – 11 d’abril 2012 – fotografia després d’una de les diferents reunions.

 

Daw Aung San Suu Kyi a Washington, D.C.

Durant tota la setmana he estat visionant diferents actes, atorgaments de premis, conferències, llegit articles, entrevistes, de l’estada de Daw Aung San Suu Kyi a la capital dels EE.UU.
Crec sincerament cap país avui, la voldria de cap de llista en unes eleccions i suposo que poca gent la votaria. No passa el mateix en el seu país Birmània/Myanmar. 
En el meu blog i en la categoria Birmània – Reflexions he escrit molt de la situació del país.
He visitat Birmània/Myanmar dues vegades i espero poder tornar a fer-ho l’any vinent.
És per els meus lligams amb aquest país que sintetitzaria aquesta estada a Washington, D.C. en un dia especial i important:
20 de setembre 2012, United States Capitol Room HC-5, atorgament del 2012 Democracy Award per la National Endowment of Democracy al Moviment Democràtic de Birmània/Myanmar.
The Lady no rebia cap premi, ans el contrari, era allà per veure com persones molt significatives del seu país el rebíen.

Daw Aung San Suu Kyi va fer la presentació de l’acte i les seves paraules van irradiar felicitat i orgull. Un dels premiats, Min Ko Naing, no hi era present, però sí que va acceptar el premi. Coherent amb les seves accions, va refusar viatjar a Washington, perque companys de lluita com ell, no se’ls va lliurar el passaport per part del govern, i en solidaritat amb ells, ell no en va fer ús.

Dissidents can’t be dissidents forever, we are dissidents because we don’t want to be dissidents. Sàvies paraules de Daw Aung San Suu Kyi. No, els dissidents no poden ser-ho infinitament, són dissidents perque precisament volen deixar de ser-ho.

Hkun Htun Oo líder polític del moviment democràtic de l’estat de Shan, i que va guanyar un escó en les eleccions de 1990 democràticament, i que el Govern de la Junta Militar va invalidar: Reclamo atenció i ajut a la gent que no pertanyen a cap ètnia de les 137 que viuen a Birmània/Myanmar i puguin viure en llibertat en el nostre país. 

Dra Cynthia Maung, reafirmant : La Clínica Mae Tao no traspassarà la frontera entre Mae Sot i Miyawaddy, fins que els camps de refugiats desapareguin i tots els birmans sigui l’ètnia que siguin, refugiats i exiliats, puguin tornar lliurement al seu país, si així ho volen. La Clínica Mae Tao continúa éssent essencial on és ara. 
Voldria fer un apunt especial; ha estat a Washington, D.C. on s’han vist per primera vegada aquestes dues dones extraordinàries, la Dra. Maung i Daw Aung San Suu Kyi. La situació del seu país encara no ho permet. Unity in Diversity, aquesta és la dita que es pot llegir a les instal.lacions de la Clínica, arreu. La Dra Maung, de l’ètnia karen, és cristiana de l’esglèsia baptista, Daw Aung San Suu Kyi, de l’ètnia bamar, és budista. 

Kyaw Thu, director de cinema i actor, i fundador de la FFSS (Free Funeral Service Society) des de l’any 2001. Ha proporcionat els serveis funeraris a la gent que no pot pagar-ho. Més de 110.000 persones s’han beneficat. També gestiona tres hospitals, ajuda a les escoles, organitza cursos de formació, i ajuda a la gent, en el que calgui.
Quan ajudes a la gent t’ajudes a tú mateix i aprens a fer-ho. Una altra dita ben coneguda de la filosofia budista.

Aung Din líder del moviment estudiant ’88Generation’, exiliat i refugiat als EE.UU. i director executiu de U.S. Campaign for Burma.

Conferència a la seu d’Amnesty International; rebre la Medalla d’Or del Congrés; entrevista privada amb el President Obama. Moltes activitats.

Thomas L. Friedman, periodista i columnista de The New York Times, premi Pulitzer
ha escrit un article molt interessant, ahir dia 22 de setembre:

— Dimecres, la líder democràtica de Myanmar, Aung San Suu Kyi, va visitar Washington i va rebre la Congressional Gold Medal en un cerimònia que va tenir lloc a la famosa Rotunda del Capitoli. No hi vaig ser-hi, però he llegit les notes de premsa, i he quedat molt impresionat de les paraules que el Senador John McCain va adreçar a The Lady, a la que va agraïr-li per ensenyar-me a la meva edat una o dues coses del significat de la paraula coratge. 
En acabar el seu discurs, McCain es va referir a la dita ja famosa d’Aung San Suu Kyi:

”No és el poder el que corromp, és la por. Por de perdre el poder corromp a tots aquells que l’exerceixen, i por pel flagell del poder que corromp a aquells que hi són sotmesos”.

Continúo llegint l’article: ”M’encanten aquestes paraules : no és el poder el que corromp, sí la por de perdre’l corromp. És una veritat i molt rellevant en els nostres díes, quan tan pocs líders llencen missatges per preguntar a la gent en referèndums, lliures, i explicar  la veritat, transparent, sense embuts ni amenaces. Aung San Suu Kyi va donar més de 20 anys de la seva vida per el seu poble. Molts líders avui ni tan sols són capaços d’endegar nous temps ni canvis en les estructures del seu país”.

L’article continúa fent una reflexió de tot el què passa al món, i pots estar-hi d’acord o no, però sí m’agraden les últimes paraules:

El meu instint em diu que aquest dèficit global de manca de lideratge no pot continuar.
Per una qüestió, el món s’ha convertit tant i tant interdependent que un lideratge feble en un país s’encomana als demés. Penseu en la crisi de l’Euro, les relacions Israel-Iran la polució salvatge a la Xina. I també no crec que les dues forces més importants del planeta – els mercats i la Mare Natura – no es mouran en les properes dècades i ens deixaran augmentar de manera salvatge aquests dèficits econòmics ni tampoc l’augment de l’oxid de carboni a l’atmosfera, sense que un dia, de sobte, bufin uns vents de càstig i aleshores necessitarem un líder herculià per lluitar-hi.

Continuem doncs honorant a ‘The Lady of Myanmar’, no només amb una medalla, més aviat, estaria bé …. amb emulació.

 

Avui: Daw Aung San Suu Kyi enfila el camí a EE.UU. d’Amèrica

Avui marxa a EE.UU d’Amèrica. La útima vegada va ser ara fa quaranta anys, quan el President era en Richard Nixon, i l’afer Watergate era ja una realitat i els americans van marxar, perdedors, de la guerra del Viêt Nam. El seu compatriota U Thant era el Secretari General de les Nacions Unides (sempre el recordaré al costat de’n Pau Casals).

Va treballar un temps a les Nacions Unides, per marxar i tornar a Anglaterra on es va casar amb en Michael Aris, expert en estudis tibetans i on va viure amb ell a Oxford. Era l’any 1971 quan a Birmània el dictador i cap de la Junta Militar Ne Win governava  amb ma de ferro. Però ella ja tenia un somni. A New York compartia pis amb una amiga birmana a Beckman Place, molt a prop de les Nacions Unides. Va escriure no menys de 187 cartes a Michael Aris, i en una d’elles li va dir: — Si algun dia el meu poble em necessités, tú hauríes d’ajudar-me a complir amb el meu deure. Podríes acceptar-ho si aquesta situació es pogués produir ?

40 anys després, la situació que ella va imaginar, és avui una realitat. Forma part del Parlament de Myanmar/Birmània, reconeguda mundialment, i té la força política més gran en el seu país després del President Thein Sein. De facto, és la líder de la oposició, i té unes eleccions generals en un futur no gaire llunyà, l’any 2015, que molt possiblement les guanyarà.

El programa i activitats del seu viatge és frenètic; New York, Washington, D.C., Fort Wayne (Indiana), San Francisco, Los Angeles, Universitat de Louisville (Kansas).

 

Washington, D.C. :  Rebre la més alta distinció del país, la Medalla d’Or del Congrés dels EE.UU.
El premi The 2012 Democracy Award que concedeix la National Endowment for Democracy (NED) juntament amb la Dra. Cynthia Maung, de l’ètnia karen i fundadora de la Clínica Mae Tao, frontera amb Tailàndia; Hkun Htun Oo, líder de l’Estat Shan, Kyaw Thu, director i actor de cinema i fundador del Free Funeral Service Society (FFSS); Aung Din, líder dels dissidents i estudiants de la generació de 1988; Min Ko Naing, membre fundador de la 88 Generation Students Group i que finalment ha refusat fer el viatge, perque la Junta Militar no ha autoritzat els passaports d’altres membres d’aquest moviment i perque encara resten presoners polìtics a les presons. 

Asia Society’s Global Vision Award – U.S. Institut of Peace. Conferència i debat.

New York:
Global Citizen Award de l’Atlantic Council.
 Aquest és un clar exponent de la hipocresia de molts dels guardons que s’atorguen per organitzacions i fundacions . Daw Aung San Suu Kyi el compartirà amb el senyor Henry Kissinger !! 
Expert estadista, gran negociador en acords de pau, proclames per la dissuasió de l’ús d’armes nuclears; són les raons per atorgar-li aquest premi. Només voldria recordar que va rebre el Premi Nobel de la Pau l’any 1973 per haver negociat la pau amb el Viêt Nam. Ell va acceptar el Nobel, Le Duc Tho va renunciar hi, perque la guerra encara no havia acabat, i no va creure honest rebre el premi per una pau que encara no existia. El seu paper per enderrocar el govern de Salvador Allende a Xile és ben conegut. 

Universitat de Louisville : Hoste d’Honor del McConnell Center. Conferència.

Fort Wayne, Indiana – San Francisco – Los Angeles.
Retrobament amb els milers de ciutadans de Myanmar/Birmània exiliats, refugiats o immigrants.

Quasi al final del seu viatge i de retorn a New York, coincidirà amb el President del seu país, Thein Sein, en el primer viatge a les Nacions Unides d’un president de Myanmar/Birmània on hi ha previst que s’adreci a tots els representants del món.

Com va passar en el seu viatge per Europa, Aung San Suu Kyi, aprofitarà el temps per explicar que res ha canviat al seu país, o molt poc, i que necessiten ajuts i que no vol inversions ‘colonitzadores’, i que la gent jove necessita estudis, formació, i que els refugiats necessiten tornar, i que necessiten estructures per poder ser un país lliure i democràtic, i que els manca transparència. Més del 26% de la població està per sota del que es considera pobresa. Tantes coses ! 

Ara té la experiència del seu viatge per Europa i de ben segur sabrà com, quan i què ha de dir davant de les diferents audiències. Vol insistir en la pacificació dels conflictes ètnics a les fronteres. Està a l’aguait dels especuladors i carronyaires. Restablir un nou ordre i arribar a aquesta reconciliació nacional que ella demana de forma persistent.

Serà molt interessant fer el seguiment d’aquest viatge. Mentre, d’ací una setmana tornarà a casa l’A. que ha estat a Myanmar/Birmania quatre setmanes, el màxim que autoritzen per un visat de turista.

Bon i profitós viatge.

Fotografia: En un plenari del Parlament de Myanmar/Birmània.

Aung San Suu Kyi: Paris, 14è, 15è i 16è (últim) díes a Europa.

Publicat el 29 de juny de 2012 per rginer
Avui divendres Daw Aung San Suu Kyi i els seus acompanyants ( ”la meva oficina consisteix amb una assistent personal i dos diputats joves del Parlament del meu país”) tornaran a Birmània/Myanmar. Ha estat un viatge exitós, necessari. La seva estada a Paris ha estat més discreta que en els altres països, però no menys important. Ha coincidit amb tots aquests embolics econòmics de l’Euro, Bons europeus, països rescatats, problemes greus que tenim a Europa i que a Birmània no en saben res. Els seus problemes són molt més greus i ja fa més de tres dècades que els arrosseguen. 

No han faltat les entrevistes, les adulacions, fer-se les fotografíes, trobada amb els birmans residents a França, sopars amb convidats especials. François Hollande, Laurent Fabius, Bertrand Delanoe, Nicholas Sarkozy, President de l’Assemblea Nacional, Simone Veil, Stéphane Hessel, Alain Delon. Entrevistes a la TF1. Un debat amb els estudiants de la Sorbonne on ha gaudit de la presència dels joves i ha pogut intercanviar idees i explicar la mancança d’eines i de drets que tenen els joves al seu país.
I ha tingut temps per visitar el Musée d’Orsay i el Museu del Louvre.
Aquesta estada a Paris es va organitzar a última hora perque no tenia previst anar-hi. Però a França al llarg dels anys han estat defensant la seva llibertat amb molta força i han tingut protagonisme, però a la vegada han mantingut els lligams amb la Junta Militar per part de l’empresa TOTAL, malgrat el boicot comercial.

Daw Aung San Suu Kyi ha tingut tres vides anteriors i avui comença la quarta.
La primera, el dia del seu naixement, l’assassinat del seu pare el General Aung San, heroi del seu país, el que va aconseguir la independència, quan tenia només dos anys; viure a l’Índia on la seva mare era Ambaixadora, educada en la més estricta tradició budista, combinant budisme i democràcia. Temporada llarga al Japó.

La segona, l’any 1964 quan va ser a Oxford. Estudiant. Es casa amb Michael Aris. Té dos fills. Vida plàcida d’estudiant, d’Universitat, mare de família, entorn anglès, els colonitzadors del seu país. Viatges a Butan, Tíbet, New York.

La tercera, primavera de l’any 1988 quan una trucada de telèfon de Yangon a Oxford li demanen de tornar a Birmània/Myanmar per cuidar la seva mare ja molt malalta. Deixa casa seva, els seus dos fills, petits encara, i el seu home.
Revolta del 8.8.1988 i la gent li demana que encapçali un grup polític la NLD (National League for Democracy) per tornar a la democràcia i lluitar contra la dictadura. Eleccions que guanya per majoria absoluta, no acceptades per la Junta Militar i comencen els seus empresonaments a la casa familiar de la 54 University Road. Solitud, silencis, humiliacions, crítiques, acusacions, manca de llibertats, lluita pacífica per retornar la llibertat i la democràcia al seu país, defensa dels drets humans. Premi Nobel per la Pau, Premi Amnistia Internacional, Premi Sakharov, Premi Internacional Catalunya i tants i tants d’altres.

La quarta vida, embrionària,  10 de novembre 2010 quan va ser alliberada, i definitiva després d’aquest viatge a Europa. És ja la prova definitiva que sí, que té uns anys per davant claus per l’esdevenir del seu país. Un país en l’absoluta ruina, problemes ètnics, enfrontaments, més de 130 ètnies diferents, educació zero, treball res de res, sanitat de cap mena, infraestructures per fer, recursos naturals importantíssims, i uns militars que s’han acostumat a viure bé, com a ‘reis’, amb privilegis i riquesa, i uns països estrangers que s’han acostumat a extreure tot el que poden per els seus propis beneficis.

Ara és quan es veurà aquesta diferència  entre ‘la ètica de la consciència’ i que es pugui transformar en ‘la ètica de la responsabilitat’. Nelson Mandela i Vaclav Havel ja ho van patir. Daw Aung San Suu Kyi és diputada i el seu partit només té 44 escons davant quasi 600 dels militars de fet i militars convertits en civils. El temps, que ha de mesurar bé, aquest temps que ella ha tingut al llarg de 24 anys en arrest domiliari la majoria dels anys, i que ara ha de poder canviar en reunions de 30 minuts o fets de 30 segons. Tot està per fer i tot és possible.

Ja hi haurà temps per veure si efectivament els canvis han arribat i continuaran a Birmània/Myanmar, i temps per fer crítiques, de discutir, de negociar, de conversar. Penso que se l’hi ha de donar la oportunitat de viure aquesta quarta vida.

M’han dit que a Yangon/Rangoon la gent s’està mobilitzant per fer la rebuda més gran que recorden al país a una persona i que ja comencen a cercar lloc al costat de la carretera que va de l’aeroport a casa seva. Bona part dels militars són contraris a ella, és la seva enemiga natural des de fa mols anys, però hi ha una altra part de militars que volen obrir finestres i són conscients que només ella al capdavant, el país podrà tornar a ser vist amb bons ulls al món i rebre l’ajut necessari perque el poble tingui una vida millor. No han pogut trobar una ambaixadora millor, i ho saben. El poble és al seu costat, des de sempre. Ha estat, és i serà la seva esperança. I els militars això també ho saben, i els països veïns també (Índia, Xina, Tailàndia, Bangla Desh).
Aquesta vegada sí que tornarà al seu país. No li posaran cap barrera. Tornarà a la 54 University Road, casa seva, la de la família i que necessita urgentment ser reparada i una rehabilitació com cal.

Bon viatge de tornada a Birmània/Myanmar.

Fotografia: Admirant un quadre de Van Gogh al Musée d’Orsay.  Getty Images. 
Quantes vegades haurà somniat aquest moment ? Perque davant de tanta bellesa, els sentiments i la lluita s’enforteixen.

Arxiu: Trobada a Paris. Laurent Fabius, Ministres d’Afers Estrangers, Stéphane Hessel, Simone Veil, Alain Delon.

Arxiu: La liberté guidant le peuple. Davant del famós quadre d’Eugène Delacroix.

Aung San Suu Kyi: Londres-Paris, 13è dia a Europa

Publicat el 26 de juny de 2012 per rginer
La seva estada a Londres arriba avui ja a la seva fí. Dissabte, diumenge, dilluns, han estat de descans, de pair bé tot el que ha escoltat, viscut, i llegit aquests díes. I també per ser novament a prop dels fills. En definitiva per viure lliurement, sense presses, sense conferències de premsa, sense fotògrafs.
No s’ha confirmat que el seu fill gran hagués arribat dels EE.UU. Alexander sembla que no li agrada que es faci pública la seva persona i la de la seva família. Viu al.lunyat en un poblet a l’estat d’Oregon on tota la comunitat segueix la filosofia budista. Per la seva banda Kim, el fill petit, viu a Oxford i ja va viatjar a Yangon quan la seva mare va ser al.liberada       – ací -.

Tots dos han passat anys dolents, molt sols, sense la mare i difícil d’entendre que la mare va escollir quedar-se a Birmània i no marxar al seu costat.

Una reflexió : Charnvit Kasetsiri és historiador, de Tailàndia, i ha rebut enguany el prestigiós Premi Fukuoka per difondre la cultura, la història del sudest asiàtic. Ha manifestat que ja és hora que a Tailàndia es tingui encara el concepte ‘d’enemics del país’ als habitants de Myanmar/Birmània. Això dificulta i molt les relacions dels dos països i els que ho pateixen són els més de 350.000 refugiats que malviuen a les seves fronteres, sense saber on anar, si al seu país o a Tailàndia. Myanmar/Birmània és l’enemic ancestral de Tailàndia, i els mateixos tailandesos consideren als birmans com éssers inferiors, amb poca cultura i menys capacitat per el treball. Charnvit Kasetsiri escriu que cal considerar i veure Myanmar/Birmània com un país amic i més ara quan sembla que han obert finestres cap a la llibertat.  S’han d’oblidar dels herois i heroines de les diferents guerres entre els dos països al llarg de 400 anys. Això és el passat.
Manifesta que Myanmar/Birmània ha produït dos líders mundial de renom, el senyor U Thant, Secretari General de les Nacions Unides a la dècada dels 60 del secle passat, i Daw Aung San Suu Kyi, Premi Nobel per la Pau.
Ella té ara una meta molt difícil que és arribar al final de la carretera de la democràcia en el seu país. El senyor Charnvit confia en Aung San Suu Kyi i també en el President Thein Sein. Jo encara tinc el meu escepcisme. Molts anys de dictadura militar (1962 – fins avui) han deixat un país  en la ruina total, en cultura, coneixements, desenvolupament, educació i una èlit amb arrels militars no deixarà el camí fàcil. La por de perdre els seus privilegis pot provocar veritables estralls.

Avui marxa a Paris, en tren, on arribarà aquesta tarda. Té una agenda plena, visita al President François Hollande, Alcalde de Paris, Assemblea Nacional i del Senat, conferència-debat a la Sorbona, encontre amb birmans i representants de les ONG.

L’Alcalde de Paris li atorgarà el títol de citoyenne d’honneur de la ville de Paris. Aung San Suu Kyi symbolise le combat contre une dictadure à tous égards caricaturale, le courage et la résistance ‘a l’oppresion et sa visite constitue un message de confiance dans l’avenir du pays.

Per cert a Oxford va rebre de mans del senyor Xavier Rubert de Ventós el Premi Internacional Catalunya atorgat l’any 2008 juntamenty amb una carta del President de la Generalitat. Una petita menció als diaris. Una fotografia. Tot discret. Sense importància. 

Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi acompanyada dels dos joves diputats, Zayar Thaw i Nay Chin Win, del seu partit polític la NLD, i que l’acompanyen en aquest viatge a Europa. És una classe magistral per a ells i recomfortant per a ella de veure els joves que continúen en la lluita.

Arxiu: El Primer Ministre David Cameron divendres passat. (Retallades fins i tot per comprar paraigües ……..)
Aung San Suu Kyi amb el líder laborista Mr Ed Milibrand, avui, dimarts, pel matí.

La qüestió és fer-se una fotografia …….

 

Aung San Suu Kyi: Londres, 8è i 9è dia a Europa

Publicat el 22 de juny de 2012 per rginer
A Anglaterra, antics colonitzadors del seu país, l’agenda ha estat atapaïda i molt. Tothom volia veure-la, parlar amb ella, fer-se la fotografia, retre-la homenatges. Aquesta barreja d’hipocresia i sinceritat tan britàniques i que al llarg de la història hem anat constatant. 
És d’admirar que aquest país, la Gran Bretanya, visqui en democràcia i llibertat, sense tenir una constitució escrita. La caixa de trons, en l’àmbit polític, ja va començar fa díes. El senyor David Cameron vol ser ‘el’ protagonista i com ara va d’escàndol en escàndol, aquesta visita és com un bàlsam. Els grups d’activistes i partit de l’oposició tindran poc protagonisme. Tot està ben calculat, però amb Daw Aung San Suu Kyi no se sap mai.
Entre hores, trobarà forats, parlarà amb qui calgui i anirà fent pedagogia de com ajudar a Birmània/Myanmar, sense ser ni colonitzador ni espoliador.

Una fotografia sorprenent del dia d’ahir; la trobada per primera vegada del Dalai Lama i Daw Aung San Suu Kyi, dos Premis Nobel per la Pau. Ella política i budista theravada, el Dalai Lama cap del budisme Mahayama. Però tots dos, a la fí, seguint la les ensenyances de Siddharta Gautama. Aquesta trobada, fora de protocol i de l’agenda, per un desig manifestat per tots dos.

London School of Economics (la City), la BBC (comunicació internacional), Clarence House, Príncep de Gal.les (la Corona), 10 Downing Street, David Cameron (Commonwealth) i finalment el Parlament, les dues Cambres, dels Lords i dels Comuns.

En aquest Parlament és on s’ha adreçat als representants del Regne Unit i on ha tornat a insistir en demanar ajut per el seu país per part de les democràcies occidentals, de qui espera el seu suport per aquesta nova Birmània/Myanmar. Si no ho aconsegueixen en aquests propers anys, hauran perdut el tren i tornaran a patir una llarga espera, com ha succeït fins ara.

Però ella sap molt bé que parlar a Westminster cal elogiar sense miraments el sistema parlamentari, la política, les llibertats del Regne Unit. En aquest moment va aparèixer la dona política. Ho va fer, no va decebre a ningú. Va aconseguir un somriure de les 1,400 persones assistents en aquest acte: M’agradaria que el nostre Parlament s’assemblés una mica a Westminster. El nostre és massa formal, no hi han interrupcions. Westminster és viu i informal.

Va ser un moment històric, cert. Daw Aung San Suu Kyi pot considerar-se ja, la primera dona no britànica (la primera evidentment ha estat la Reina) sense ser ni cap d’estat ni primera ministra, que ha parlat davant els representants del Regne Unit en aquest fantàstic edifici que és Westminster.

El grup Iuventus Quartet and Ensemble va interpretar música de càmara i sembla que van interpretar el canon de Pachelbel com tres vegades. Simon Hogagart de The Guardian es pregunta si podem imaginar-nos a Daw Aung San Suu Kyi a Westminster, escoltar tota l’estona aquesta música, repetitiva, en aquest el seu primer viatge a Europa havent passat més de 15 anys d’arrest domiciliari !

La seva estada a Londres fins diumenge dia 24 de juny. Marxarà a França, un altre país colonitzador. Última etapa del seu viatge per Europa. El cap de setmana encara té activitats per fer, algunes de molt interessants, però s’han acabat les de gran voltatge.

Recordo ara, el que va dir a Oxford, després de rebre els elogis del Public Orator, Professor Richard Jenkyns: El que recordo dels meus anys d’estudiant a Oxford, va ser que em van ensenyar a respectar a les persones arribades de tots els països del món.

En un món occidental en declivi, crec que hauríem de respectar més el món asiàtic. Rudyard Kipling va escriure ”but there is neither East nor West … when two strong men stand face to face”. En el cas de The Lady, Daw Aung San Suu Kyi, podríem adaptar aquestes paraules .. and there is both East and West, when one strong woman faces the generals and the world.

– No existeix ni l’Orient ni l’Occident, quan dos homes forts es troben cara a cara.-
– I sí, aquí està l’Orient i allà l’Occident, quan una dona forta planta cara als generals i al món sencer.-

Fotografia: El Dalai Lama i Daw Aung San Suu Kyi. Primer encontre a Londres. AP.

Arxiu: Majestuós Westminster. Getty.
          

 

Aung San Suu Kyi: Oxford, 7è dia a Europa

Publicat el 21 de juny de 2012 per rginer
Aung San Suu Kyi va rebre ahir el títol honorífic Doctor honoris causa en Dret Civil per l’Universitat d’Oxford en una cerimònia solemne al Sheldonian Theatre, juntament amb set personalitats ilustres del món de la ciència, art i literatura.
Van entrar puntualment a 2/4 de 12, hora local, i vaig poder veure tota la cerimònia en directe per la web de la mateixa Universitat d’Oxford. Daw Suu estava emocionada. En les seves mirades denotava certa incredulitat o un despertar d’un somni que mai hagués pensat es convertís en realitat. Vestida amb la toga de color escarlata i el barret negre de vellut, marcava la diferència de la resta de la gent i a la vegada integrada ja oficialment a la comunitat acadèmica d’Oxford.

El Public Orator, Professor Richard Jenkiyns, va fer les presentacions de tots els que havien de rebre el doctorat honorífic adreçant-se al Chancellor, Lord Patten of Barnes.

La lectura ha estat feta, com mana la tradició, totalment en llatí. A Oxford i altres Universitats utilitzen la llengua històrica de l’oest del continent europeu per les cerimònies de lliurament de doctorats i graduacions que anomenen Encaenia

Una paraula del llatí, però que prové del grec, i que vol dir dedicació, consagració, començament. També és la cerimònia de cloenda del curs acadèmic i el Public Orator, ja en llengua anglesa, fa un resum de l’any. La de l’Universitat d’Oxford és la més famosa i se celebra el dimecres de la novena setmana de la Trinitat, que sol coincidir en la segona setmana de juny.

El Professor Richard Jenkyns, the Public Orator, ha presentat Daw Aung San Suu Ky, Doctor Honoris causa: Praesento stellam orientalem.

Mai havia escoltat una cerimònia tan llarga en llengua llatina i accent anglès. Ha estat solemne, preciós. Daw Aung San Suu Kyi s’ho mirava com si estigués en un altre món, o, potser feliç per retrobar-se amb Oxford on va viure uns anys molt feliços com estudiant i mare de família. Trencant la tradició i el protocol, ha estat convidada a adreçar-se al públic, cosa que ha fet en un discurs magnïfic i emotiu de quinze minuts.

Per els que us agrada escoltar a persones que tenen una facilitat innata de fer ús de la paraula, i en aquest cas, en una llengua no materna com és l’anglès, us recomano de treure una mica del vostre temps i escoltar aquest discurs. El link el teniu …. vull llegir la resta …. i l’enregistrament és de la mateixa pàgina de l’Universitat d’Oxford.

David Cornwell (John Le Carré), també honorat en l’apartat de literatura, Daw Suu l’ha mencionat en el seu discurs. — Quan era en arrest domiciliari, els llibres de John Le Carré em van ajudar a obrir finestres, perque eren viatges per un món divers ple d’idees i pensaments. —

En una altra part del discurs, menciona que en el seu primer viatge després dels llargs anys de confinament, Tailàndia, va estar al.lotjada en un hotel a Bangkok anomenat Shangril.la. En el llibre ‘Lost horizons’ aquest mític paradís de Shangril.la és descrit com 
‘something a little like Oxford’ – una mica com Oxford.

El que desitjo i vull per el meu poble és un lloc on tothom pugui tenir la llibertat d’escollir el seu en aquest món, que és també suficientment gran, espaiós i obert per a tothom sense exclusions. Voldria una mica de Oxonian Shangril-la a Birmània.

En veure les fotografíes que li han fet en acabar la cerimònia, al pati, crec interpretar en la seva mirada i el somriure, que aquest 7è dia a Europa ha estat el més feliç, a l’igual que els anys que va viure a Oxford.

….vull legir més …


 

Aquest és l’enllaç directe de l’Universitat d’Oxford. El video té una durada de 14.56 minuts. És el discurs d’Aung San Suu Kyi que trencant la tradició ha ofert a l’audiència i a tot el món acadèmic.
Ella va estudiar ciències polítiques i econòmiques, i filosofia entre els anys 1964 i 1967 al St. Hugh’s College d’Oxford.

Fotografia: Aung San Suu Kyi, Professor Richrd Jenkyns i John Le Carré. La mirada …..
Arxiu: Comitiva de camí al Sheldonian Theatre. 
          Somriure.
http://podcasts.ox.ac.uk/aung-san-suu-kyi-honorary-degree-acceptance-speech-vide 

Aung San Suu Kyi: Dublin, 6è dia a Europa

Publicat el 19 de juny de 2012 per rginer
Aguantarà la seva salut aquest viatge ? Al llarg del seu empresonament domiciliari va patir desnutrició i un parell de vegades va fer vaga de fam per l’alliberament dels presoners polítics. Físicament és feble, mentalment forta, molt forta.

Després del Forum Oslo va volar directament a Dublin, en un jet privat, suposo pagat per Bono, que la va acompanyar. Dublin ha estat una parada molt significativa. He estat mirant imatges en directe, d’altres no, llegint opinions, articles, vist fotografíes. De fet, a Dublin, ha recollit dos premis importants, un mundial, d’Amnistia Internacional i l’altra simplement per ser ‘Ciutadana lliure de Dublin’. 

Ahir vespre, evidentment, no van fer cap retransmisió en directe des del Teatre Bord Gáis Energy Theater. Masses interessos. Ara, el concert tenia un cartell de primeríssima línia i el que va ser més important, Aung San Suu Kyi va rebre el Premi Internacional d’Amnistia Internacional de l’any 1991 i que no va poder recollir en persona. Va fer un discurs curt d’agraïment. He vist en les fotografíes publicades que també va actuar Zarganar – clickeu ací – tot un personatge i gran artista. Empresonat diverses vegades per explicar acudits com ell sempre diu. Bono en el centre de les critiques, autor de la cançó dedicada a ella ”Walk On” i que va cantar en la seva última gira mundial. La majoria del públic dels seus concerts en gira mundial, ni tan sols sabia on ubicar Birmània/Myanmar i per descomptat no en sabíen res d’Aung San Suu Kyi. Bono va ser per uns mesos un bon ambaixador de Birmània/Myanmar. 
I una de les moltes frivolitats de’n Bono en el dia d’ahir, li va regalar les seves ulleres a Suu Kyi !!  

En les mirades i el posat de Daw Suu vaig intuir certa vergonya, no trobar-s’hi còmoda.
Els seus anys de solitud, aïllada del món exterior, li han proporcionat una fortalesa excepcional i sap quan i com fer brillar la seva llum, obrir-se al món i expresar el que vol que tothom escolti, dins i fora del seu país.

Al capvespre a 3/4 de 9, hora d’Irlanda, va sortir en comitiva de l’Ajuntament de Dublin, acompanyada de l’alcalde senyor Andrew Montague, la senyora Mary Freehill l’alcaldessa de quan la van atorgar el premi  l’any 1999, i el senyor Colm O’Gorman, Director Executiu d’Aministia Internacional a Irlanda. Al só de la música del féadog (flautí irlandès) interpretant una cançó tradicional, van pujar a l’estrada. En acabar la cançó, l’intèrpret, Liam Ó Maonlaí, va saludar a Daw Suu efusivament, molt, amb una abraçada sincera i llarga, i ella es va sorprendre, però va agraïr aquest gest espontani, fet amb el cor, sincer.  Liam gran intèrpret i músic, coneixedor de les músiques tradicionals d’Irlanda, dels aborígens australians, de l’Índia. Excel.lent cantant, pianista, compositor. Poc conegut en el nostre país. Ha estat una gran descoberta, perque com sempre faig, vaig contrastant les notícies, qui són les persones que aparèixen, i he pogut veure uns quants videos de Liam Ó Maonlaí i ja el tinc en el meu grup d’artistes favorits.

 

L’Alcalde va fer un discurs contundent, començant parlant en galèic i anomenant un dels molts herois de la resistència irlandesa. Aquest premi ‘Freedom Dublin” s’atorga des de l’any 1864, i no té cap assignació econòmica, ni regal. Els premiats han de signar en un llibre, l’original, signatura a pluma de tinta. Suu Kyi va signar i l’Alcalde ràpidament va passar un secant de tinta. En aquest enllaç – ací – podeu llegir més d’aquest premi tan singular on el premiat és anomenat ‘Freeman/Freewoman of Dublin’ i té uns drets però també uns deures. El primer en rebre el Freedom va ser Isaac Butt (polític i advocat), l’any 1876. L’últim Louis Le Brocquy (pintor) l’any 2007. Un total de 76 persones (puc llegir en J.F. Kennedy, G. Bernard Shaw, Gabriel M. Byrne, Nelson Mandela, Emperador Aki Hito,  John Kinsella). Daw Suu el va rebre l’1 de novembre de 1999.
Per la RTE vaig poder veure en directe aquest acte. Daw Suu estava contenta. Va adreçar unes paraules d’agraïment a tot el poble d’Irlanda i a la gent de Dublin en particular. Va ser significatiu la pujada a l’estrada d’un immigrant birmà, un Rohingya, que li va donar una pintura d’ella que ell mateix havia pintat. Un grup de l’ètnia karen van interpretar una cançó, molt nerviosos i emocionats. Finalment el senyor Colm O’Gorman d’Amnistia Internacional es va adreçar a la gent, tot dient, que malgrat els pronòstics, no plovia, gens ni mica, i això és una molt bona senyal.
Va motivar a la gent a cantar el ‘happy birthday’ i li van oferir un pastís d’aniversari ben original i molt irlandès. No s’ho esperava.

La comitiva va tornar a l’Ajuntament sense aquella organització perfecte dels anglesos, sense aquella fanfàrria, sense el glamour. Segur que es va trobar molt millor que unes hores abans.

Tard, ben entrada la foscor, va volar a Londres i directament, suposo, a Oxford. La família, els vells amics, l’esperen. La resta de díes ja seràn més protocolaris i per el que he llegit i m’han comentat, ja comencen els trons entre els partits polítics.

Segurament li hauran informat que a Yangon, més de tres mil persones, sota una pluja monsònica temible, la gent va celebrar el seu aniversari com tots els anys i dins la seu del seu partit, la NLD, van bufar l’espelma i van menjar el pastís, aquest sí, fet a Birmània/Myanmar.

Fotografia: Liam Ó Maonlaí / Daw Aung San Suu Kyi. Dublin. Capvespre 18.06.12

Arxiu: Signant en el llibre ‘Freedom of Dublin.
          Pastís d’aniversari irlandès.

 

Aung San Suu Kyi: Bergen/Oslo 4rt i 5è dia a Europa

Publicat el 18 de juny de 2012 per rginer
Continúa el seu viatge per Noruega. Ahir va anar a Bergen. Va ser un dia plàcid. La fundació Rafto, amb seu a Bergen, l’esperava amb delit. L’any 1991, ells també li van atorgar un premi per la seva lluita a favor dels drets humans i la llibertat – clickeu ací –.
Des de l’aeroport de Bergen va anar a la seu de la fundació. Lliurament i acceptació del premi. Petit discurs d’agraïment. Ja s’ha acostumat a les ‘fredes’ temperatures de Noruega i el seu abillament és ja l’adequat, encara que continúa vestint els longyis de la seva terra.
Després de dinar, va tenir lloc l’acte més important, un encontre d’ella amb els birmans que viuen a Noruega, la majoria, refugiats. Més de 500 es van concentrar en aquest espai. Karen, Kachin, Mon, Bamar i alguna ètnia més. Molts vestits de manera tradicional. En aquest acte la premsa occidental podia ser-hi present, però tot l’acte es va fer en llengua birmana, sense traducció.
Finalment al centre de Bergen es va celebrar un concert de música, on van haver-hi parlaments i l’agraïment personal de Daw Aung San Suu Kyi a la gent de Bergen. 

Avui he tornat a gaudir de la web cam del Ministeri d’Afers estrangers del Govern de Noruega i he pogut seguir l’apertura del Forum d’Oslo amb tota nitidesa. El discurs de Suu Kyi ben construït, sense llegir, sabent en tot moment el que havia de dir. El Ministre d’Afers Estrangers de Noruega, impulsor i organitzador del Forum, senyor Jonas Gahr Store, sentat entre ella i Bono, el cantant d’U2. Bono ha participat en l’apertura del Forum com a representant d’Amnistia Internacional i avui mateix viatjaran a Dublin on al Teatre Bord Gais Enery se celebra el concert Electric Burma i Daw Aung San Suu Kyi recollirà el Premi atorgat l’any 1991 per Amnistia Internacional de mans de Bono i després el premi de la Ciutat de Dublin ‘Freedom Dublin’ de mans de l’alcalde a la Plaça Grand Canal.

El Forum Oslo compleix deu anys. I enguany ha organitzat un debat molt interessant i han estat convidats més de 100 persones, entre mediadors, polítics i activistes d’arreu del món, tots ells i elles, actors principals en l’actualidad en processos de pau de diferents conflictes, i n’hi han molts.

El Sr Store, Daw Aung San Suu Kyi i Bono han participat en l’apertura del Forum i hi ha hagut debat : Changing the unchangeable : the role of dialogue in transition. Canviar el que no es pot canviar : dialogar en la transició.

Suu Kyi ha estat brillant. Un discurs ben el.laborat, sense papers, segura de sí mateixa.
No, no tinc cap animadversió contra els militars. Sóc filla de militar i els pares em van enseyar a respectar-los. Hem de dialogar amb ells, fer-los veure que han portat el país a la misèria, i jo sé que hi han militars que volen servir al país. Crec en les paraules del President Thein Sein. Òbivament som l’oposició, l’única, no n’hi d’altre dins el Parlament, molt pocs escons, 44, davant centenars. Només necessitem que un militar diputat pugui votar amb nosaltres i es produirà un efecte-cadena. Els hem de convèncer.  No he fet cap sacrifici. Jo vaig escollir, així de senzill. No puc prometre res, perque no sé si és possible. No puc enganyar al poble fent promeses que sé que no es poden complir, per ara. Sóc política i el que he de fer és motivar a la gent, al poble, que sigui crític, que entri en política. Les inversions que puguin arribar, només per extreure i recollir, sense sembrar, jo en diria que són espoliadors. Aquests no els volem ni els desitgem. La violència i els morts a l’Estat Rakhine ha estat i és un problema greu. Però s’ha de cercar l’orígen dels fets, el per què. Bangla Desh també té responsabilitats, com Birmània. No existeixen lleis d’immigració. La frontera és un niu de conflictes. Entren i surten gent. Cerquem la llibertat i la democràcia, i els drets per les minoríes. Sí, en el meu partit la violència no existeix, no figura en els nostres estatuts, però no per això hem de rebutjar els grups que han escollit aquesta via per lluitar per la llibertat. No hi estem d’acord, però no els ignorem. Intentem fer-los comprendre que les ferides obertes en un conflicte fent ús de la violència, tarden molt a guarir-se, molt de temps. Fer una lluita pacífica, de resistència, sense armes, vol dir molt de temps, molt, però les ferides es curen ràpidament.

A la conferència de premsa, m’he emocionat en escoltar la pregunta d’un periodista que ha parlat de l’oblit de la comunitat internacional quan els conflictes s’allarguen i ja no hi paren cap atenció, com és el conflicte del Sahara Occidental i el poble sahauri. Ha contestat que sí, que existeix un cert oblit per part del món en els conflictes no resolts. Cal perseverar, i persones com vostè són les que aconsegueixen que el món no oblidi aquests conflictes. Oblidar vol dir en certa manera morir a poc a poc.

Mentre en un lloc a Mèxic polítics de països importants d’arreu del món parlàven de mercats, diners, rescats, crisi, deutes, bancs, en aquesta Ciutat de Bergen es parlava de drets humans, de mediadors, de diàleg, de processos de pau, d’ajuts humanitaris, d’educació, de combatre la fam. A Mèxic una gran despesa, hotel de luxe, dinars, sopars, viatges, a Bergen una sala petita de l’Ajuntament, reunions, i molta feina per fer.

Aquest vespre ja era a Dublin. Ja serà una altra crònica. Demà 19 de juny celebrarà el seu 67è aniversari. Recordarà els dies d’empresonament domiciliari com la gent al.lunyada de casa seva feia volar un colom i omplíen gots d’aigua del llac per celebrar el seu aniversari. Aquest vespre he vist per la RTE irlandesa com li han ofert un pastís d’aniversari, perque ara a Birmània, ja som a 19 de juny.

Fotografia: Reunió amb la comunitat birmana a Bergen. Getty images.

 

Aung San Suu Kyi: Oslo, tercer dia a Europa

Publicat el 17 de juny de 2012 per rginer
Novament gràcies a la tecnologia he conectat amb la web cam de Nobel Organization i he vist en directe la cerimònia d’acceptació del Premi Nobel de la Pau per part d’Aung San Suu Kyi que no va poder recollir personalment l’any 1991.

A l’1 del migdia, puntualment, ha començat la retransmisió. L’organització impecable. 

La Sala de l’Ajuntament d’Oslo espectacular. Plena i amb convidats especials. Puc veure el fill petit, Kim, el seu cunyat, el germà de Michael Aris, un monjo dissident refugiat, Zayar Thaw, el diputat del seu partit que l’acompanya en el viatge, Nay Chin Win, l’altre representant de les joventuts del seu partit,els  representants de Democratic Voice of Burma. La fanfàrria anuncia l’entrada dels reis de Noruega i l’hereu. Seguidament entren el jurat i Aung San Suu Kyi. Molt nerviosa, emocionada, insegura. Vesteix de colors lila, violeta i porpra. Roses blanques al seu cap. Aquest és un gest habitual, les flors al cap, en honor i record del seu pare el General Aung San, l’heroi de l’independència del seu país, assassinat l’any 1947 quan ella tenia dos anys.

El seu discurs d’acceptació del premi va ser a la vegada que senzill, molt personal i emocionant, i una crida amb veu alta, molt alta, al cessament de la violència i el patiment en aquest món.

– Rebre el Premi Nobel per la Pau l’any 1991 mentre patia ja l’arrest domiciliari, vaig entendre que la nostra lluita no cauria en el sac de l’oblit.
– Ser oblidats és com morir lentament.
– Faig una crida al món perque encara hi han presoners politics. Els més coneguts van ser alliberats i ara resten els anònims, els desconeguts. Només, un presoner, per ser objector de conciència, ja és una barbaritat. Intueixo un cansament en el món per la compassió. Són diferents els refugiats que malviuen en camps a la frontera de Tailàndia que la gent que viu dins el país? La vostra ajuda per els refugiats és vital, important. Ells i elles volen tornar a casa.
– Cal trobar, és necessari, víes per erradicar el patiment de les persones al món. El patiment és degradació, enfurisma, entristeix. La guerra no és la única solució, pot ser la més injusta, per evitar més patiments i morts.
– ”Dakkha” – patiment – una paraula que va escoltar moltíssimes vegades quan era petita i que va experimentar en el seu llarg arrest domiciliari. El patiment no és una part inevitable de la nostra existència, i com que no ho és, hem de fer el possible per trobar un alleujament en el dia a dia amb tantes coses que la terra ens ofereix.
– Reconciliació nacional, acords entre totes les ètnies del país, sense violències, promulgar les lleis el més aviat possible, acabar amb els enfrontaments del nord, oest i est del país.
– Mai havia pensat en premis. El premi és aconseguir justícia, llibertat i seguretat en el nostre país.

Va poder veure la seva família, el seu home Michael Aris, i els seus dos fills, Alexander i Kim, per última vegada, el Nadal de l’any 1995. Michael Aris va morir el mes de març de 1999, als 53 anys. Fins al final de la seva vida va respectar el desig de la seva dona de quedar-se a Myanmar. Quan es van casar, ella li va dir: M’has de prometre si en un futur, un moment donat, he de tornar al meu país, tú no t’hi oposaràs. I Michael Aris li ho va prometre fins la seva mort.
Ella hagués pogut marxar del país sense més, però sabia que si ho feia, no la deixaríen tornar a entrar. No ha fet. S’ha quedat.

Ella ha escollit la seva vida, i no hi cap dubte que s’ha posat a prova ella mateixa i ha demostrat coratge, lleialtat i dignitat per el seu poble i continuant la llavor que va sembrar el seu pare.

Per la tarda davant mateix de l’Ajuntament d’Oslo es va organitzar un acte obert al públic. Milers de persones es van aplegar davant de l’escenari. Aung San Suu Kyi encara emocionada, sentada amb una manta per sobre les cames, va poder escoltar les paraules de diferents personalitats de Noruega, del diari Democratic Voice of Burma, d’Amnistía Internacional, l’ONG Save the Children, d’una activista refugiada birmana i finalment va parlar ella, un breu discurs per donar les gràcies i ser també, entre els milers de noruecs i turistes, davant de centenars de birmans, que viuen i treballen a Noruega i per el seu status de refugiats politics, no poden tornar al seu país. Ahir la van poder veure i parlar amb ella. 

Avui viatja a Bergen on rebrà un premi de la Fundació Rafto atorgat l’any 1991, per la seva defensa als drets humans i la llibertat del seu país. També té previst una reunió i conversa amb la colònia birmana establerta a Noruega.
Demà marxarà a Dublin.

Fotografia: Aung San Suu Kyi acceptant el Premi Nobel per la Pau. Reuters.

Retrobar-se amb el món: Aung San Suu Kyi segon dia a Europa

Publicat el 15 de juny de 2012 per rginer
No és fàcil tornar al món i encara més a l’occidental. Aquesta dona fràgil d’aspecte i també de salut, però molt forta en les seves conviccions, ahir no va poder aguantar els símptomes del jet lag. Vint-i-quatre anys sense sortir de casa seva, i quan ha pogut sortir, viatjar dins el seu propi país, no gaire lluny de Yangon, és evident que no té el costum dels viatges llarguíssims en avió des d’Àsia a Europa i els canvis d’horaris. El viatge, l’arribada molt tard dimecres nit, ahir dijous, la conferència a l’OIT, roda de premsa, viatge en tren a Berna, recepció, nova conferència de premsa i …. ja no va poder aguantar més, i va demanar ajut a la seva assistent personal.

La recepció abans del sopar es va poder fer amb la seva presència, però no va anar a sopar. Amb molt de goig deixo aquesta fotografia d’ella i Barbara Hendricks, una altra dona valenta, cantant excepcional, bona persona. (Tout au long de ma vie, je me suis encouragée à ouvrir les yeux et à avancer vers la lumière – Barbara Hendricks.)
Ambaixadora de la UNHCR i des de La Fundació Barbara Hendricks que porta, fa costat per la causa dels refugiats de tot el món.

La seva doctora, des de Yangon, ha manifestat que pateix per la seva agenda tan plena. La seva pacient té la tensió baixa i molt sovint té rodaments de cap, i s’ha de cuidar.
Ella no viatja en un avió privat medicalitzat, ni amb la seva doctora al seu costat, ni amb un servei de seguretat professional. Ja ho ha dit … ni sóc presidenta de cap país, ni estic en cap govern, ni sóc treballadora, ni sóc empresària. Em podeu posar en el 5è element; sóc politica. Però la seva presència causa entusiasme i ella vol dir a Europa que no deixin el seu país aïllat, que entre tots, entre la gent, cal ajudar-los.
Desconeix les xarxes socials, la tecnologia, els mercats, seguretat personal, però aprendrà ràpid. Jo sempre ho penso i ho dic; els birmans que han estudiat, llegit dins i fora les seves presons, han desenvolupat un disc dur fantàstic, la seva ment, però els cal introduïr les aplicacions necessàries. No tenen problemes en fotografiar mentalment tot el que veuen i guardar tota classe d’informacions.

Avui després d’una visita al Parlament de Suïssa, aquest govern li facilitarà un helicòpter per anar a Zürich i viatjar a Oslo on arribarà aquesta tarda. Podrà descansar i demà serà el gran dia en que recollirà personalment el Premi Nobel de la Pau atorgat l’any 1991. També a Oslo es trobarà amb centenars de birmans, refugiats polítics, i la redacció de Democratic Voice of Burma, que ha fet, està fent i ferà, una feina impagable per assolir novament la democràcia i les llibertats en el seu país.

Fotografia: Barbara Hendricks i Aung San Suu Kyi. Dues persones excepcionals.

 

Aung San Suu Kyi a Ginebra: El 5è element

Publicat el 14 de juny de 2012 per rginer
És impagable la tecnologia que tenim avui. Des de casa he seguit fil parranda l’arribada d’Aung San Suu Kyi al Palais des Nations de Ginebra, l’apertura de la sessió de la ILO (International Labor Organization) , el seu discurs, la roda de premsa, i reaccions abans i després del seu discurs. Tot en directe.
No puc negar, i no ho vull tampoc, que m’he emocionat de veure-la entrar a aquest edifici i després d’haver estat rebuda per el secretari General de l’Organització, el senyor Juan Somavia. Trenta anys després, ha tornat a Ginebra. Les dues últimes setmanes amb pluges, fred i vent. Avui el sol ha aparegut amb tota la seva llum. Un bon presagi.
Molts anys, vint-i-quatre, sense patir un jet lag.
Per cert, ella mateixa ha manifestat que tal i com li havia explicat el senyor Somavia, s’ha adreçat a ell pronunciant correctament el seu nom … (habitualment tothom diu Somavía, accentuant la i, i no, és Somàvia!!).

L’he vist nerviosa. Sense saber ben bé on anar, què fer. El sistema de traducció simultània un aparell estrany, desconegut. També he vist que els cabells blancs que se li veien a Bangkok han estat dissimulats amb un reflex de color. Molt bé. Elegant, senzilla, com sempre. Una rosa blanca i una de vermella a cada banda del darrera del seu cap. Un foulard de color verd i el longyi preciós, de flors.

A la sala s’intuía una certa emoció, expectació, il.lusió. La introducció del senyor Somavia un pròleg bellíssim. No ha dit res que no sapiguéssim. Coratge, decència, virtuts, sacrifici, avantposant el seu poble davant de qualsevol  interès particular.

Puja a l’estrada. El discurs està escrit, per protocol, i per facilitar la feina als traductors.
Ella, però, salta aquest protocol i demana disculpes als traductors perque els ferà treballar més.

Comença per agraïr al President de la Mesa i al Secretari General la seva invitació, i comenta: No sóc treballadora, ni empresària, ni formo part del govern (espero ser-ho en un futur …), sí puc ser dins el 4rt element, diputada al Parlament del meu país, però m’hi trobo millor en un 5è element, sóc política.
Sí, ha parlat des de la política, el cinquè element.

Frases que he anat anotant en el meu bloc (n’hi han més, un bon nombre, que aniran sortint al llarg del seu viatge i en aquest bloc):

– Als inversors: Approach with particular care. Apropeu-vos amb una atenció assenyada.
Aconseguir per el poble una ‘friendly democracy’ amb l’ajut de tothom. I no parlo de governs, d’associacions, d’organitzacions, parlo de la gent. Apropar-nos tots plegats, com a persones, i estimular-nos i fer arribar aquesta democràcia amiga al meu país.
El meu país té molts recursos naturals. Tot el que s’extreu, després no es torna a omplir. I aquestes inversions tampoc ofereixen molts llocs de treball. Perque el meu país necessita llocs de treball. Necessitem inversors sostenibles i indústries agro-alimentàries per els petits agricultors, que són majoria.
– Transparència, institucions democràtiques fortes, lleis, justícia. Sí tinc ambició de desig perque la gent del meu poble pugui viure en millors condicions.
– Calen converses, moltes, entre els governs de Myanmar/Birmània i Tailàndia. Els immigrants, els treballadors birmans són una majoria considerable en aquest país veí i amic, i treballen en unes condicions penoses. El fet de tornar a ser membre de la OIT/ILO ens pot ajudar molt i molt en aquest camp dels drets dels treballadors.
– No han estat tant la manca de llocs de treball com l’inexistència de tenir esperances que ha posat en perill el nostre poble. La nostra joventut està patint les conseqüències.
– Els actes de violència entre les ètnies a l’estat de Rakhine es resolen amb lleis i transparència. Lleis per a qui se’ls dona la nacionalitat i per damunt de tot, lleis que facin que les fronteres entre Bangla Desh i Myanmar/Birmània no siguin un niu de corruptes, entrades i sortides il.legals, en benefici d’uns pocs.

La conferència de premsa posterior ha estat interessant i també l’he pogut seguir en directe. Aquest 5è element, el polític, m’ha interessat. El que he manifestat ja en un apunt anterior, el president Thein Sein no ha pogut escollir millor la seva ambaixadora.
Per davant de tot, de partidismes, d’ambicions particulars, està el poble, i també ens ha convidat a viatjar a Birmània/Myanmar, no només per invertir i per vigilar que els drets humans s’acompleixin i per constatar la manca de tot, no, per veure com són de lluitadors la gent, com desitgen aprendre, treballar, ajudar-se, poder veure novament a familiars i amics que viuen refugiats en altres països, la seva creativitat.

Avui passarà el dia a Suïssa. Un sopar amb la Presidenta de Suïssa i a continuació viatge a Oslo, on dissabte, dia 16 recollirà el Premi Nobel de la Pau de l’any 1991. Ha manifestat que no ha tingut temps de pensar-hi, que està tenint molta feina i aquesta nit començarà a recordar aquell any de 1991 quan era a casa seva sense cap llibertat.

El seu anglès amb accent d’Oxford és perfecte i la seva oratòria brillant, i ho sap, i se n’aprofita. Ben fet que fà. Em quedo amb dues paraules de la llengua anglesa i que m’agraden especialment: joblessness i hopelessness.
És increïble com en aquest llengua en una sola paraula convergeixen una frase completa: Manca de treball per els aturats. Manca d’esperança per la gent.

L’escepticisme saludable – a healthy scepticism – encara és vigent.

Fotografia: OIT/ILO – Palais des Nations – Ginebra. Valentin Flauraud / Reuters

 

Avui: Aung San Suu Kyi enfila el camí a Europa

Publicat el 13 de juny de 2012 per rginer
A hores d’ara el vol haurà sortit de Yangon, via Bangkok, per arribar a Ginebra avui cap al tard. Demà dia 14 a la seu de l’Organització Internacional del Treball s’adreçarà a tots els assistents. De ben segur que tindrà un bon discurs en el seu cap.
El dia 16 de juny serà a Oslo on acceptarà el Premi Nobel de la Pau concedit l’any 1991, per la seva lluita pacífica contra la dictadura del govern del seu país. L’any 1990 va guanyar unes eleccions lliures per majoria absoluta que el govern militar no va reconèixer i va patir arrest domiciliari. Serà un moment altament simbòlic i ple d’emocions, sense cap mena de dubte. Atenció al seu discurs d’acceptació.

Aquest viatge també és molt important, molt. Les seves paraules, ‘escepticisme saludable’, davant les reformes que aquest govern ‘civil’ del seu país porta a terme, ella les ha d’explicar molt bé a Europa. La finalitat és afluixar en les sancions econòmiques, dures, i en el túnel del temps, justes, però que ara calen ser anul.lades, si volen que aquest país Myanmar/Birmània no s’enfonsi del tot i la gent, el poble continuïi patint.
El President Thein Sein no pot tenir una millor ambaixadora per aconseguir-ho.

The Lady juga el seu paper de reconciliadora nacional. És aquesta percepció que tinc des de l’any passat, quan es van entrevistar tots dos, el president Thein Sein i ella. El pacte evidentment que hi és. I aquest ‘escepticisme saludable’ no es pot oblidar. També té un significat important aquest viatge; reafirmar el seu rol legítim dins la polìtica del seu país. No em puc creure que no té en el seu punt de mira les eleccions de l’any 2015 i aconseguir novament una majoria absoluta per fer canviar el govern i posar fí a la dictadura militar que pateix el seu país des de l’any 1962.
Serà curiós veure-la fent d’ambaixadora dels seus rivals, dels militars, encara que en el seu cor, ella se sent ambaixadora del seu poble, de la seva gent, de tots, de les 137 ètnies que formen la població de Myanmar/Birmània.

És important assenyalar que en aquest viatge va acompanyada de la seva assistent personal, el seu cap de seguretat, i dos membres joves del partit de la NLD, Zayar Thaw, antic cantant de rap i ara polìtic (va guanyar el seu escó a la nova capital de Nyapyidaw), i Nay Chin Win de les joventuts de la NLD. Aquests joves viuran una experiència única, i aprendran molt, podràn veure per ells mateixos la vida dels països europeus. Han nascut i viscut en un règim dictatorial, sense llibertats, sense cap experiència democràtica. La manca d’oportunitats en educació i llibertats a Myanmar/Birmània han massacrat dues generacions d’intelectuals , polítics i treballadors.

Aung San Suu Kyi sap que el proper dia 19 de juny celebrarà el seu 67è aniversari, a Anglaterra, amb els seus fills. Els joves de Myanmar/Birmània han de continuar la lluita al seu país. Ha conectat amb ells i vol treballar al seu costat.

Benvinguda a Europa !

Fotografia: El poble té esperances. Camp de refugiats de Mae La. Tailàndia. Getty Images