Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Mercats

Mercat de la Llibertat

Aquest Mercat ha rebut la medalla d’or de la WUWM – World Union of Wholesale Markets. Aquesta Unió atorga tres premis, medalla d’or, d’argent i de bronze. Durant la Conferència del propassat dia 14 de setembre a Poznan, mercats de 10 països del món van competir per guanyar les medalles en l’apartat : Excellence in new market infrastructure. 

La medalla d’or s’atorga a l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona – IMMB – per la seva implicació i millora de les infraestructures del Mercat de la Llibertat. Per preservar la seva estructura original. Per les inversions privades i públiques i que ha fet que aquest mercat pugui oferir el millor servei als clients, en les seves demandes i la seva logística, com l’arranjament dels carrers convertits ara per a vianants. Han augmentat en 884.000 els clients i han conservat el seu patrimoni artístic i arquitectònic. Els jutges van quedar impresionats per haver conservat les estructures originals, rehabilitar-les i alhora oferir al client tot el que necessita avui el consumidor.

Els mercats de Shenzen a Xina i el de Brisbane, Austràlia, van guanyar les medalles d’argent i bronze.

Ha estat una notícia alegre, boníssima. Els avis ja baixaven al Mercat de la Llibertat a comprar i a més hi van treballar. Els pares igualment i jo he continuat comprant i tinc el goig de veure com el meu fill també hi compra. Comprar de proximitat torna a ser habitual. Davant l’empenta de les grans superfícies, la gent ja s’ha acostumat a tornar a anar ‘a la plaça’ que és a tocar. I els mercats s’han adaptat a les noves formes de viure.

Al Mercat hi ha parades que són ja la tercera generació i fora el Mercat trobes també parades i establiments centenaris o més moderns. Baixar a plaça no és només obligat per omplir la nevera, també per retrobar-te amb amics, petar la xerrada, prendre un bon cafè o esmorzar de forquilla. Un dissabte matí entre veïns, entre gent de dos barris (Gràcia i Sant Gervasi), entre colors, molts colors, olors i bona gent.

Felicitats Mercat de la Llibertat !!
 

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari

El preuat porc

Publicat el 8 de juliol de 2007 per rginer

Continuant amb la meva curiositat dins els mercats, podeu veure en aquesta fotografia com és de plena la parada on venen carn de porc. Tot s’aprofita d’aquest animal. No és gaire diferent de casa nostra.
De fet fer l’engreix d’un o dos porcs a casa vol dir diners extres per els pagesos.
Quan camines entre els camins de fang i veus les casetes dels pagesos, els porcs són sempre presents, i feliços, remullant-se dins l’aigua i el fang.
Els vietnamites diuen: ‘ Fer l’engreix d’un porc és com si tinguéssis una guardiola amb diners’.
No us recorda aquesta dita a la guardiola amb forma de porquet?
‘Per els pagesos a Viêt Nam la carn de porc és tot un luxe, acostumats com estàn de menjar vegetarià. I a la festa del Têt és imprescindible menjar el ‘bánh chung’ que no és res més que un pastís d’arròs amb carn de porc i embolicat amb fulles de plàtan.
En la cuina vietnamita els plats amb carn de porc són freqüents i molt bons. El que més em va agradar va ser el ‘bún chà’ – fet a la brasa amb vermicelli d’arròs.
Ho’i és el nom d’aquest animal en el calendari, i aquest any 2007, és el seu any; prosperitat i bons auguris.’

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari

Rau i quà – Hortalisses i fruita

Publicat el 3 de juliol de 2007 per rginer

Com el vietnamita té sis tons diferents, aquí teniu una diferència ben significativa : ‘ quà ‘ vol dir fruita, però és la paraula classificadora de tot el que és oval o rodó.
Préssec : quà dào. Pilota : quà bóng. Pilota de futbol : quà bóng dá.
Rau: És la paraula ‘mare’ que vol dir hortalisses verdes.
Rau diêp: enciam. Rau mùi: Cilantre.
Cà chua : Tomàquet. Cá: amb accent agut vol dir peix !!!!
Bé, ha estat una petita i improvisada lliçó d’una llengua que sense practicar la fonètica dels sis tons, no hi ha res a fer.
Aquí podeu veure aquesta noia tant i tant riallera ensenyant els seus productes. Mercat de Can Tho.

‘null’

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari

Mercat a Can Tho – Delta del Mekong

Publicat el 3 de juliol de 2007 per rginer

Al Delta del Mekong tens més oportunitats que mai per viure i passar-t’hi hores badant, sentir les olors, veure la gent com trafega amb les hortalisses, els ous, la carn, el peix, les fruites, les espècies. Pots navegar en el meravellós mercat de Cairang, on la gent porta els seus productes per vendre.
Els compradors són els que després vénen aquests productes al mercat de Can Tho, o també són ells mateixos que porten el fruit de les seves collites a familiars perque els posin a la venda en aquest mateix mercat.
He penjat aquesta fotografia que és l’entrada principal del Mercat de Fruites, Hortalisses i Vianda de Can Tho.
”En propers posts, aniré penjant fotografíes de les parades on vénen els productes dins el mercat i fóra al carrer. No són gaire diferents de les que coneixem en els nostres mercats, però n’hi ha algunes que són veritablement especials, molt especials.

Jo vaig disfrutar molt. Sóc persona que vaig a plaça dos cops a la setmana. M’hi vaig trobar com a casa. Vaig copsar, que no vol dir entendre, les converses dels compradors amb els venedors; ‘ com anem? ‘ , ‘ la família tots bé’? , ‘ tinc notícies per donar-te’, ‘saps que en Thao s’ha casat amb Chinh, sí home, la filla de Luong’ …… i així podríem anar seguint.

Quan els hi demanava si podía fer fotografíes, la majoría em van contestar amb un somriure i vàrem intentar conversar.
Tinc un diccionari força bò vietnamita-anglès, però el problema del vietnamita és que ténen sis tons i la paraula segons el to que utilitzis canvia absolutamen de significat.

Em vaig embaladir de veure com les carnisseres netejàven suaument les peces de l’animal per deixar-les netes i pulides per vendre; com ténen unes palanguenes d’alumini plenes d’aigua de mar amb uns tubs on hi entra oxígen i els peixos acabats d’arribar de la barca segueixen nedant, en un espai petit, però és la manera de no preservar-los amb gel.

Davant mateix del mercat, les barques amb les seves captures, poden desembarcar còmodament. L’avantatge de ser en mig del Delta del Mekong i els seus centenars de canals…….

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari

Ja és hora d’anar a plaça

Publicat el 2 de juliol de 2007 per rginer

Fins ara en els meus posts no he descrit els mercats o la plaça per anar a comprar, i penso que ningú que viatgi per qualsevol part del món no pot deixar d’entrar en un mercat on veritablement es ‘cuina’ la vida del país. És cert que he descrit el mercat de l’ètnia H’mong a les muntanyes de Sapa i el meravellós mercat flotant de Cairang al delta del Mekong.
Però falten els mercats del día a día de Hà Nôi, Ho Chi Minh, Can Tho, Nha Trang.
Som-hi doncs, i comencem, perque per nosaltres els de Ciutat, ens és difícil trobar mercats millors que la nostra Boqueria …..
”La primera impresió que t’arriba d’un mercat a qualsevol ciutat o poble de Viêt Nam és la seva netedat, els colors, organització de les parades, vianda fresca, fruita acabada de collir, peix viu i molta gent, venedors i compradors.
Ja he dit en diverses ocasions que a Viêt Nam no en saben de frigorífics i van a plaça tots els díes.

A Hà Nôi l’any 1889 van construïr el mercat més gran, Dông Xuân. Està situat al bell mig del barri antic, el dels 36 carrers. Es va convertir en un mercat central de primer ordre i tots els productes del país anàven a parar a Dông Xuàn. Els primers enllumenats elèctrics de Hà Nôi es van instal.lar en aquest mercat.

El seu màxim esplendor va ser al voltant dels anys 1930 on podíes comprar de tot; fruites importades de Hong Kong o San Francisco, productes collits a les muntanyes de Sapa, especialitats vietnamites com els nem o els vermicelli amb cranc, flors ornamentals, plantes medicinals, betel, areca.
Els servents de les famílies benestants franceses anàven tots el díes per fer la compra.

Però a partir de l’any 1954, després de la desfeta dels colonitzadors francesos, el mercat va endinsar-se en un període obscur i que va tenir continuació amb la següent guerra amb els americans.

Als anys 1980 tímidament va començar les seves activitats i l’any 1990 van rehabilitar l’edifici. Un incendi el va destruïr totalment l’any 1994. Finalment l’any 1996 va ser inaugurat novament. És un edifici sense cap interès. La gent gran mira amb nostàlgia aquest edifici; és cert que hi ha més ordre i està tot endreçat, però enyoren els díes passats quan es veia certa anarquia.
Jo només vaig treure el nas, perque em va agradar molt més caminar per el carrer Hàng Khoai, al costat mateix.Vaig viure una mica aquesta anarquía d’abans.
Hortalisses, peix viu, fruites, flors, estris de cuina.
Fins quasi les cinc de la tarda hi ha moviment.

Mireu aquesta papaia ( quà du dù ) tan ben tallada ! És utilitzada en moltes menges i ja han fet la feina de pelar-la i deixar-la a punt per cuinar. Una atenció per les dones que treballen.
Em recorda el llegums cuits de casa nostra. Quan les dones anàven a la fàbrica pel matí, ja teníen el primer plat fet !

Publicat dins de Mercats | Deixa un comentari