No a l’oblit
Trist record i el suport més gran a la família.
Trist record i el suport més gran a la família.
L’hidroavió, cosinet de L’APAGAFOCS, ja ha començat a enlairar-se. Volant per damunt de la Mediterrània amararà puntualment i els tres passatgers d’aquest vol
L’hidroavió contractat és dels anys de la segona guerra mundial i li han de posar oli i fer una repassada al motor, per poder estar a punt per volar els díes 4 i 6 d’abril.
Las neu de primavera és diferent. Sempre ens sorprenem i la veritat és que no hi ha primaveres sense neu. Primavera vol dir rauxa, transgressió, indefinició, alegríes, tristors, esclat de sentiments, llum, oratges.
Sense història no pot mai existir un país i en Josep Benet va deixar la politica per tornar a escriure i fer-nos arribar amb els seus llibres la nostra història. Se’l recordarà com’el senador més votat de la història democràtica’.
Al mar, tot el commou, tot el renova,
Benvinguda primavera ! És una arribada anunciada i esperada, i avui el dia és lluminós.
Tot sembla embolicat; es respira un ambient estrany; no acabes de trobar el moment, l’instant. Encara estic caminant per Tasmània i no he arribat al final de la primera etapa … Tinc escrits els apunts, les fotografies encara per triar, i tot d’una, he decidit baixar a Barcelona. Els que vivim als antics pobles del plà, encara tenim l’hàbit de dir ‘ baixarem a Barcelona’.
Després del cafè de diumenge i havent esmorzat, llegeixo a El Punt, la posada a la venda del llibre a partir d’avui ‘ Tres díes de març’, 16, 17 i 18 , farà 70 anys; Barcelona sota les bombes’. Ahir tarda vaig anar a veure l’exposició ,’ 70 anys després’ a l’estació de metro Universitat.
Encara no havia nascut i és evident que no podia veure aquesta platja i tots els camps amb amelers, garrofers, oliveres, vinyes de raïm moscatell, farigola, horta. Dividits pels bancals, per on sortien les baquetes els díes de pluja, uns cargols boníssims.Crec que encara n’hi han, poquets, i es paguen a preu d’or. El nucli de cases que es veu en aquesta postal és el ‘Reng’ – ‘Línia formada per diferents coses o persones, col.locades una al costat de l’altra (Alcover-Moll).
Encara podem disfrutar de racons meravellosos; hi ha molta gent que lluita per conservar la terra, el paisatge i fins i tot podem trobar indrets on hi han hotels o cases d’estiuejants que no trenquen el medi i conserven el que tota la vida hem vist i amb les comoditats d’avui.
Aquestes persones de la fotografia no ténen el dret d’abstenir-se, ni de votar en blanc, ni a les persones d’un partit polític en les que creuen; els manca llibertat.
Un assasinat, covard, tirotejat al clatell, davant la seva dona i la seva filla; un home ha quedat estès a terra, sense vida. Per què ?
Vaig conèixer en Josep Palau i Fabre en la meva recerca de qui era en Pablo Picasso, ara fa ja més de quaranta anys. Els seus llibres sobre aquest genial pintor, sempre escrits en català, van ser per a mí importants per entendre el seu art. Aleshores jo vivía al sud d’Espanya, i llegir en català era una lliberació i una descoberta, car en la meva infantesa i joventut, la meva llengua no era ‘legal’.
”’Un canvi d’orientació en els costums, en el vestir, en la manera de viure – el trasllat del castell al palau – i unes quantes descobertes, determinen el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. L’art ha reflectit sempre la seva època. ¿És imaginable de pensar que l’art del segle XX, després de les profundíssimes transformacions que ha sofert la nostra societat, restés el mateix que era abans ? Amb tot, l’art del renaixement, amb les seves seqüeles ( impresionisme comprès ), s’havia endinsat tant en nosaltres (potser perquè en el fons, ens afagalava) que havia arribat a semblar l’art per antonomàsia. Com si els esforços fets pels homes fins fa poc haguéssin cristal.litzat d’una manera definitiva, en les normes imposades per aquesta escola o tendència.
‘
”
Els matins sempre, cada dia, escoltant música en mig del silenci, segueixo fent els meus exercicis de respiració, estiraments; més o menys de trenta a quaranta minuts. És ja un hàbit.
”null”
Archie Roach és un cantant i compositor australià, aborígen. Una descoberta. Té una veu preciosa i les seves cançons, entre pop, blues i rock, són magnífiques.
”””””””’És el meu homenatge a tots els infants del món que han estat arrebassats del pit de la seva mare, que han estat robats, que se’ls han emportat lluny de la seva terra, que els han volgut anular la seva cultura i identitat.
””””””
‘