Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Actualitat

Rumb a Mallorca

Publicat el 4 d'abril de 2008 per rginer

L’hidroavió, cosinet de L’APAGAFOCS, ja ha començat a enlairar-se. Volant per damunt de la Mediterrània amararà puntualment i els tres passatgers d’aquest vol

cercaràn a les persones que els esperen.
Un viatge curt, però intens. Les bosses plenes i expectants. Un convit virtual es convertirà en el dia d’avui en real.
Així és la blocosfera.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Hidroavió a punt

Publicat el 28 de març de 2008 per rginer

L’hidroavió contractat és dels anys de la segona guerra mundial i li han de posar oli i fer una repassada al motor, per poder estar a punt per volar els díes 4 i 6 d’abril.

No és gaire gran; el pilot i tres places, les justes i encara queda un mica d’espai per un equipatge lleuger. Els passatgers están com una mica nerviosos, però també il.lusionats per poder volar en aquest hidroavió, cosinet germà de L’HIDROAVIO APAGAFOCS, i començar un petit i curt viatge real.
Jo ja vaig experimentar la sensació de volar amb aquest petit avió fent un parell de volades per sobre de Sydney. Ja us explicaré l’experiència.
Ara el que és important és que l’hidroavió de la fotografía faci un vol planer, lleuger, i fer un bon amaratge d’aquí pocs díes i és així com ho desitgen amb delit els passatgers, per arribar a bon port i experimentar unes vibracions especials envoltats de persones estimades.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Neu de primavera

Publicat el 25 de març de 2008 per rginer

Las neu de primavera és diferent. Sempre ens sorprenem i la veritat és que no hi ha primaveres sense neu. Primavera vol dir rauxa, transgressió, indefinició, alegríes, tristors, esclat de sentiments, llum, oratges.

El començament d’aquesta primavera ha estat veritablement exhuberant, meteorològicament parlant. Els que ens hem quedat a Ciutat hem vist passar els nuvols amb una rapidesa que et recordàven els de les Illes Britàniques o Irlanda.
Tots els que han marxat a la muntanya o a la platja s’han trobat amb nevades,vent, sol, fred, pluja, onades rabioses.
La primavera de l’any passat, la nevada va arribar el dia de tornar a Ciutat, el dia 9 d’abril de 2007,  però vaig poder fer fotografíes del poble d’Oô, als Pirineus, a la Haute Garonne,  on el temps passa molt lentament.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Josep Benet

Publicat el 25 de març de 2008 per rginer

Sense història no pot mai existir un país i en Josep Benet va deixar la politica per tornar a  escriure i  fer-nos arribar amb els seus llibres la nostra història. Se’l recordarà com’el senador més votat de la història democràtica’.

Prefereixo seguir llegint els seus llibres d’història. Les seves opinions, escrits, han estat discutibles, polèmiques de vegades, però cal arriscar, dir les veritats.
Em vé al cap la lletra de la cançó de’n Lluís Llach  ‘ Núvol blanc’ :
‘Senzillament se’n va la vida, i arriba com un cabdell que el vent desfila i fina. Som actors a voltes, espectadors a voltes, senzillament i com si res, la vida ens dona i pren paper’.
El meu petit i senzill homenatge a totes les dones i homes que han fet del seu coneixement una lluita per aquest el nostre país.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Poesia : Joan Maragall

Publicat el 21 de març de 2008 per rginer
Altres vistes al mar
Avui el mar té vint-i-vuit colors,
i tot està revolt, el cel i l’aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Fa voleiar banderes i blancors,
retorç i esbulla els arbres amb gran sanya:
tot són crits i soroll i lluentors,
amb un fresseig i un bellugueig que espanta.

Al mar, tot el commou, tot el renova,

l’assombra un núvol, un raig de sol l’alegra,
per un no-res que prop o lluny se’l mira
muda el color com  verge vergonyosa,
Ara sembleu flors del mar,
veles que sortiu enfora
 a l’hora que el sol es pon
i el mar té un color de rosa.
Mar d’acer de cap al tard,
delícia de la mirada;
bé em fineixes la jornada – bella i plena.
Déu del mar
grans mercès de la jornada
tan serena !
Mar blau, adéu.
Muntanyes amansides
que per damunt hi corre el vent suau;
campanes de viletes escondides
que tantes hores m’heu tocat en pau:
adéu-siau.
– 1901 –
Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Primavera

Publicat el 20 de març de 2008 per rginer

Benvinguda primavera ! És una arribada anunciada i esperada, i avui el dia és lluminós.

M’escau, i m’agrada, penjar totes aquestes flors en un dia com avui d’alegria i no de tristor i ràbia.
Noves vibracions s’apropen i tenim molts díes per endavant ! Blocaires amigues i amics, va per vosaltres aquest munt de flors que són en qualsevol carreró, raconet, jardí, plaça, de qualsevol indret d’una illa molt llunyana.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Passeig de dimarts

Publicat el 18 de març de 2008 per rginer

Tot sembla embolicat; es respira un ambient estrany; no acabes de trobar el moment, l’instant. Encara estic caminant per Tasmània i no he arribat al final de la primera etapa … Tinc escrits els apunts, les fotografies encara per triar, i tot d’una, he decidit baixar a Barcelona. Els que vivim als antics pobles del plà, encara tenim l’hàbit de dir ‘ baixarem a Barcelona’.

Sempre he pensat i cada dia més, que aquesta Ciutat és de fàcil caminar i passejar.
Si comences a la Ciutadella i vas en línia recta fins arribar al Paral.lel trobes de tot;
romànic, gòtic català, renaixement, muralles romanes, art abstracte, museus, jardins, carrerons estrets, botigues centenàries, modernisme, el call, barris de prostitutes, història de la Ciutat i de Catalunya, cabarets on es pot veure el més atrevit dels espectacles, bars decadents,  el Liceu, teatre d’ òpera espectacular, Palau de la Música exhuberant, kiosks oberts tota la nit, galeries d’art, teatres, restaurants on encara fan els pollastres a l’ast al carrer, cocktail bar de categoria, un petit món de gent d’altres països, antic hospital, biblioteca,  Institut d’Estudis Catalans, centres de recerca, museus d’art contemporani, universitat, ateneu, salons de ball, tallers de joiers, brocanters, llibreters, mercat, floristes, palauets amagats darrera unes façanes que quasi cauen ….. i arribes al Paral.lel i encara pots pujar a dalt a Montjuïc on et trobes amb el museu d’Art de Catalunya, o el CaixaForum o el Pavelló de Mies van der Rohe, el Museu Etnològic, el d’Arqueologia, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, jardí botànic, racons tranquils, i si encara no estàs cansat, pots practicar tot tipus d’esports; però abans de pujar a Montjuïc, una paradeta a fer un vermut amb tapes en un carrer del barri de sota.
I les coses que em deixo …..però jo aquest matí he anat a comprar cafè de Papua Nova Guinea que puc trobar en una botiga de l’any 1919 i després he anat a una altra botiga, encara més antiga, on per sort, acabàven de torrar les ametlles i he comprat mel, fruits secs i les ametlles encara calentes. A la paperina de paper fan uns foradets perque cremen.
He pujat a l’autobús, i suposo que el flaire del cafè molt, més el torrat recent de les ametlles, a ningú els ha molestat.
Ja em trobo millor.
La fotografia correspòn a una de les moltes botigues centenàries; aquí vaig trobar un tint per canviar el color d’unes sabates.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Matí de diumenge: Memòria històrica

Publicat el 16 de març de 2008 per rginer

Després del cafè de diumenge i havent esmorzat, llegeixo a El Punt, la posada a la venda del llibre a partir d’avui ‘ Tres díes de març’, 16, 17 i 18 , farà 70 anys; Barcelona sota les bombes’. Ahir tarda vaig anar a veure l’exposició ,’ 70 anys després’ a l’estació de  metro Universitat.

Recomano fortament anar-hi a veure-la.
Sóc una veritable lectora, fanàtica, ho reconec, dels llibres de Henning Mankell. Els seus llibres em fascinen, m’agraden i l’inspector Kurt Wallander forma part del meu entorn. Ara ja no hi és. Ha demanat la baixa. En Henning Mankell diu que mai podria ser amic seu, perque és molt avorrit !! 
Què té a veure amb l’exposició del metro ?
Doncs en Henning Mankell va ser a Madrid per recollir un premi i vaig llegir l’entrevista que li van fer. Ell és el Director del Teatre Avenida de Maputo a Moçambique i viu sis mesos en aquella capital i sis mesos a Suècia, el seu país.
Un dels llibres més punyents que ha escrit ‘ Memòria Infantil’ on descriu la pobresa i la vida dels infants en aquell país africà, no pot deixar a ningú indiferent.
‘ La experiència africana em permet convertir-me en  millor europeu’.
‘ A Europa tenim una manca molt important del coneixement de la nostra història’.
‘Les joves generacions saben molt poc de la nostra història, i això és perillós perque ens podría dur a una repetició dels nostres errors del passat’.
‘A Àfrica, la gent cuida i coneix molt més de tota la seva història, malgrat l’analfabetisme brutal que existeix.’-
Aquest desconeixement de la nostra història és una realitat també en el nostre país. Durant més de 40 anys, i ara sembla novament que vol tornar, se’ns va furtar décades i décades de la història.
Cal visitar l’exposició del metro Universitat i fer tot el necessari perque la història del nostre país estigui sempre present. Segurament seríem millors catalans.
He decidit penjar la fotografia de l’escola del poble d’Oô. 

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Zaplana no ho va veure

Publicat el 11 de març de 2008 per rginer

Encara no havia nascut i és evident que no podia veure aquesta platja i tots els camps amb amelers, garrofers, oliveres, vinyes de raïm moscatell, farigola, horta. Dividits pels bancals, per on sortien les baquetes els díes de pluja, uns cargols boníssims.Crec que encara n’hi han, poquets, i es paguen a preu d’or. El nucli de cases que es veu en aquesta postal és el ‘Reng’ – ‘Línia formada per diferents coses o persones, col.locades una al costat de l’altra (Alcover-Moll).

Si algún lector d’aquest post vol veure aquest paisatge, oblideu-vos; Alcossebre (Baix Maestrat ) ja no existeix. La platja sí que hi és, però cada vegada més petita. 
És un dels molts pobles de la costa mediterrània, de Salses a Guardamar, amb una paradeta a les Illes, on la cultura i l’amor a la terra s’ha perdut , no del tot, i s’han convertit en terres ocupades per els totxos, o camps de golf, a parcs temàtics.

Encara podem disfrutar de racons meravellosos; hi ha molta gent que lluita per conservar la terra, el paisatge i fins i tot podem trobar indrets on hi han hotels o cases d’estiuejants que no trenquen el medi i conserven el que tota la vida hem vist i amb les comoditats d’avui.

Dalt de la muntanya l’ermita de Santa Llúcia vigila el terme. Avui són els Zaplana de torn els que vigilen per trobar  un foradet encara sense cap totxo tot mirant fins a Torreblanca, passant per Cap i Corp. 
Després d’uns díes mogudets, he decidit fer un descans en la meva caminada per Tasmània i en el batibull polític , i apropar-me a Alcossebre. El culpable és en Pere Popets, el peixeter on puc trobar sempre peix i marisc de tota classe i preus, i l’altra dia sorprenentment tenía ‘caixetes’ ( mol.lusc lamel.libranqui de l’espècie Arca Noe (val.) – Alcover-Moll -,  i ‘dàtils’ un altre mol.lusc de la mateixa família, però més apreciat,  dels roquers de la costa que va de Peñíscola a Alcossebre. Els va comprar a la llotja d’Alcanar. Ell mateix estava sorprès, ja que feia més de deu anys que no veía cap caixeta. Mon tio Nelo es capbussava i sabia on trobar-les. Eren els anys 50 !! El dinar del dia 9-M-08 a  casa va ser molt especial …..
 L’altra dia en Pere ens va sorprendre amb unes llagostes de les Columbretes, a un preu molt i molt barat, ja que van sortir de la zona protegida per cercar menjar, i els pescadors són allà, esperant.
Bé, ha estat un incís; tornem a la realitat. M’han recomanat anar al teatre Tívoli a veure l’espectacle musical ‘Bollywood’. Ja tinc l’entrada. M’han dit que la música, el ball, els xicots guapíssims, les noies encisadores, el ritme, et fan oblidar tot i que surts del teatre ballant fins a casa.
Ja us ho diré si és veritat !
Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Diumenge 09.03.08

Publicat el 9 de març de 2008 per rginer

Aquestes persones de la fotografia no ténen el dret d’abstenir-se, ni de votar en blanc, ni a les persones d’un partit polític en les que creuen; els manca llibertat.

No els deixen. 
Són persones, en aquest cas, de Birmània, una de les moltes nacions del món que avui encara no ténen cap dret i llibertat per expressar-se, ni per aconseguir una millor vida en la seva terra.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Dol

Publicat el 7 de març de 2008 per rginer

Un assasinat, covard, tirotejat al clatell, davant la seva dona i la seva filla; un home ha quedat estès a terra, sense vida. Per què ?

Violència que mai s’atura. El meu sincer dol. Lluitar per les idees sense violència ni assasinats; un dia ho veurem; quan ?
Fotografia de la nit de l’eclipsi de lluna; negror al cel; mals auguris.

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Josep Palau i Fabre i Pablo Picasso

Publicat el 24 de febrer de 2008 per rginer

Vaig conèixer en Josep Palau i Fabre en la meva recerca de qui era en Pablo Picasso, ara fa ja més de quaranta anys. Els seus llibres sobre aquest genial pintor, sempre escrits en català, van ser per a mí importants per entendre el seu art. Aleshores jo vivía al sud d’Espanya, i llegir en català era una lliberació i una descoberta, car en la meva infantesa i joventut, la meva llengua no era ‘legal’.

Palau i Fabre, crec, va ser una persona que no agradava massa a certs estaments culturals del país. Penso que ell va ser molt coherent i va viure en i amb el seu país sense que es notés, però amb intensitat i seguint els seus sentiments, la seva poesia, els seus llibres, el teatre, les seves recerques.
Va ser tot un esclat de joia quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes !
Amb tot mereixement.
Anys més tard vaig anar coneixent la seva obra poètica; oberta, incisiva, emocional, transgressora.
Però per a mí el seu record sempre anirà lligat amb en Pablo Picasso.

” L’art ha estat sempre diferent al llarg del temps: en cada país, en cada nacionalitat, en cada societat, en cada tombant de la història.
Aquests canvis, abans eren més lents, passaven sovint desapercebuts, veníen gradualment. El pas del romànic al gòtic és escalonat.

”’Un canvi d’orientació en els costums, en el vestir, en la manera de viure – el trasllat del castell al palau – i unes quantes descobertes, determinen el pas de l’Edat Mitjana al Renaixement. L’art ha reflectit sempre la seva època. ¿És imaginable de pensar que l’art del segle XX, després de les profundíssimes transformacions que ha sofert la nostra societat, restés el  mateix que era abans ? Amb tot, l’art del renaixement, amb les seves seqüeles ( impresionisme comprès ), s’havia endinsat tant en nosaltres (potser perquè en el fons, ens afagalava) que havia arribat a semblar l’art per antonomàsia. Com si els esforços fets pels homes fins fa poc haguéssin cristal.litzat d’una manera definitiva, en les normes imposades per aquesta escola o tendència.

¿Com és possible, repetim, que en el moment que l’home experimenta el canvi més profund que mai hagi conegut després de la descoberta del foc, el seu art restés inalterable o no experimentés una sotragada radical ?
Aquesta consideració és  indispensable, creiem, per a comprendre la profunda mutació que ha sofert l’art del segle XX, que Picasso assumeix i encarna com ningú. El que esdevé és que, aquesta vegada, l’evolució no ha estat gradual, sinó brusca i sincopada, gairebé brutal. Però també els nostres costums, la nostra manera de viure, les descobertes científiques, han estat moltes i vertiginoses.

Per a comprendre bé l’art de Picasso i el seu abast haurem de tenir presents aquestes descobertes o invents, alguns dels quals han significat o signifiquen veritables revolucions conceptuals.

Per a vincular conceptualment Picasso a Catalunya, sense por de caure en cap mena de tòpic ni d’exclusivisme, només cal recordar que, la majoria d’aquestes transformacions ell les visqué a casa nostra, com la pèrdua de les colònies ( Cuba i Filipines ), que compartí de ple la nostra Renaixença i que Catalunya és l’indret, de tota l’àrea peninsular, on la revolució industrial ha estat més decisiva. Aquest fet conferia al nostre país el caràcter de país modern de cara a la resta de l’Estat espanyol’.

Descansi en pau aquest alquimista convençut en la seva nova vida.

Text ( parcial ) del pòrtic del  llibre ‘Picasso’ – Josep Palau i Fabre – Edicions La Polígrafa, S.A.
Any 1981 – Centenari del neixament de Pablo Picasso.

‘

”

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Diagnòstics

Publicat el 16 de febrer de 2008 per rginer

Els matins sempre, cada dia, escoltant música en mig del silenci, segueixo fent els meus exercicis de respiració, estiraments; més o menys de trenta a quaranta minuts. És ja un hàbit.

Després de prendre el cafè, imprescindible pels matins,  i comença un nou dia. Seguidament faig una ullada als diaris en el meu ordinador i és en aquests moments que tinc por de llegir una nova notícia amb morts violentes, sigui per violència de gènere, domèstica, transtorns mentals, assasinats de violents per obtenir la mercaderia que volen, guerres, enfrontaments.
Ara , aquest matí, novament llegeixo la descoberta d’un cos d’un home que es va llençar per la finestra de casa seva a les Illes Canàries, de nacionalitat italiana.
La policia en pujar a casa seva per avisar a la família, es va trobar amb la dona i els dos fills morts, violentament. Ara començarà l’investigació dels fets.
Un estudiant, el millor segons els professors, va irrompre a l’escola en un poble d’EE.UU. i amb les seves armes de foc, comprades legalment en qualsevol botiga, va començar a disparar i va assasinar a cinc persones i ell mateix es va treure la vida.
En aquest últim cas el noi tenia problemes mentals.
Quantes persones hi han al món amb problemes mentals sense diagnòstic ?  
Està malalta la societat ? M’és difícil poder  conviure amb tanta violència, i de mica en mica, em vaig tancant en un món que desitjaria que fós realitat.
D’ací una mica sortirà el sol; anirem a plaça i viurem el dia d’avui. Demà vindràn vint-i-quatre hores més i amb les bones vibracions de sempre.
Penjo aquesta fotografia d’un començament d’un dia qualsevol als Pirineus, mirant desde la porta de casa. 

”null”

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari

Took The Children Away – Nens robats

Publicat el 12 de febrer de 2008 per rginer

Archie Roach és un cantant i compositor australià, aborígen. Una descoberta. Té una veu preciosa i les seves cançons, entre pop, blues i rock, són magnífiques.

Però per sobre de totes tenim ‘Took the children away’. En aquesta cançó trobem el millor resum que es pot fer del patiment dels nens robats, de la generació perduda, de les injustícies de l’home blanc amb els aborígens a Austràlia i que molt bé podríem aplicar-la a totes les injustícies que encara hi ha al món envers tots els infants que ténen un altra color de pell que no sigui la blanca. Archie Roach va ser un nen robat.
He trobat aquest magnífic video de la seva interpretació de la cançó que va rebre un premi per la defensa del Drets Humans. En el post anterior he fet una petita traducció de la lletra. 
( ….. llegir més )



”””””””’És el meu homenatge a tots els infants del món que han estat arrebassats del pit de la seva mare, que han estat robats, que se’ls han emportat lluny de la seva terra, que els han volgut anular la seva cultura i identitat.

El Parlament australià acaba de demanar perdó als aborígens, un perdó institucional, que els honora,  i fa que tinguem encara confiança en l’ésser humà.  Aquest acte ha estat retransmés per televisió, en directe, a tot el continent i especialment significatiu a Melbourne, a la Federation Square, per pantalla gran i amb un concert en directe del mateix Archie Roach amb la seva inseparable Ruby Hunter.
Els nens robats han tornat per fí a casa.

””””””

‘

Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari