Chào ông Viêt Nam

M’agrada el Tour, des de sempre. L’any 2009 el Tour va passar per Catalunya i vaig escriure un parell d’apunts. Va ser emocionant veure els corredors pujar per el Carrer Gran de Gràcia !
Avui el Tour encara estarà per Anglaterra. Sortiran de Cambridge i arribaran a Londres. Aquests dos darrers díes han fet un recorregut bellíssim, sortida de Leeds, arribada a Harrogate (estació termal i agermanada amb Banheres de Luishon), i de Harrogate a Sheffield. Ahir vaig veure tota l’etapa, al complet. Mai havia vist tanta gent a la carretera, als pobles, als cims de les muntanyes. Llegeixo que calculen 2.5 K de persones que en aquests dos díes han estat animant als corredors.

De vegades feien patir, perque els corredors estaven rodejats de gent i més d’una vegada s’han vist cops i ensurts, però han sapigut mantenir l’equilibri damunt la bicicleta. L’entusiasme ha estat fora de cap previsió. Increïble.
L’etapa d’ahir va ser fantàstica. El recorregut molt exigent. Un total de 9 arribades a colls de muntanya i un regal a tot just 5 kilòmetres de la meta, la pujada per la Jenkin Road de Sheffield, 800 metres, 33% de desnivell.
Sheffield, antiga ciutat industrial. Recordareu la pel.lícula de ‘Full Monty’, on es va poder veure el final d’una època industrial.
Una altra sorpresa va ser veure els corredors pujar per la Main Street del poble de Haworth, on van nèixer les germanes Bronte.
A l’arribada del coll de muntanya més alt, el Holme Moss, s’hi van aplegar més de 60.000 persones.
Com sempre, els realitzadors del Tour de France ens van oferir unes imatges bellíssimes, i sempre indicant el nom de l’abadia, del castell, del poble, de la vall, del pantà. De fet des de casa viatges amb el Tour.
La pujada per la Jenkin Road va ser magnífica i el més llest es va endur la victòria d’etapa, l’italià Vincenzo Nibali. Mentre els grans favorits s’anaven mirant, què fas, marxes, no, no pots, jo sí, en Nibali va aparèixer per l’esquerra va fer una bona arrancada i se’n va anar. Poc marge, cert, però el suficient per guanyar l’etapa i posar-se al capdavant de la classificació amb el maillot jaune, que tothom persegueix.

Avui, última etapa a Anglaterra, Cambridge – London. Pocs entrebancs, línia recta, i arribada per els sprinters. Tornarà a ser interessant.

M’agrada que els anglesos hagin donat aquest cop de mà al Tour amb el seu entusiasme. El ciclisme és un esport històric i molt dur, duríssim, i mereix un respecte. Ha estat molt maltractat per tothom, i sí, per un nombre important de corredors, no cal repetir els seus noms, que han mentit i han enganyat a la gent i als seus propis companys.

Fotografia: Extreta de la BBC News. Un pastor aficionat al ciclisme. Que millor que escenificar les seves ovelles amb els maillots jaune, el vert i el del premi de la muntanya !

Arxiu: Pujada per la Main Street a Haworth.

L’any 1910 hi havíen 136 ciclistes inscrits per participar en el Tour de França. En veure que hi havía unes noves etapes de muntanya, els Pirineus, 26 van dir no, i els 110 restants van començar el Tour a Paris. L’any 1910 el Tour es feia en 15 etapes, i 14 díes de descans, un dia després de cada etapa i  la sortida era entre les 23.30 i 6:30 perque així podíen arribar a les muntanyes, als pobles d’arribada amb temps perque la gent els esperés i rebre’ls. Els corredors els era permès de baixar de les bicicletes per omplir les ampolles d’aigua, necessitats fisiològiques, fer les reparacions en cas d’avaríes, travessar vies de tren, i en baixades perilloses. Aquest any hi havíen dues etapes als Pirineus : Perpignan-Banheres de Luishon, i Banheres de Luishon – Baiona. Els cols de Port, Aspet, Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Solour, Tortes, i finalment  l’Aubisque.
Un any abans  el senyor Alphonse Steines, amic del senyor Henri Desgranges, propietari del diari  ‘L’Auto’ i ‘alma mater’ de’aquesta cursa, va anar a veure si es podia passar en bicicleta per aquests cols de muntanya. Si Madame de Maintenon travessa el Tourmalet per anar a prendre les aigües a Cauterets, per què no els ciclistes ? Envia un telegrama al senyor Desgranges: ” Passé Tourmalet stop très bonne route, stop, parfaitement practicable, stop”.
Tot seguit va sortir publicat al diari L’Auto (300.000 diaris venuts …. ) i els ciclistes que coneixíen la zona, es van esparverar i van declarar que aquell era ‘el cercle de la mort’.
”Vous êtes un assassin” li va dir el senyor Trousselier al senyor Desgranges.
L’any vinent doncs es celebrarà el centenari de la primera ascensió al Tourmalet en el Tour de França.

Octave Lapize va ser el primer en arribar al cim del col del Tourmalet el 21 de juliol de 1910 i també va ser el guanyador del Tour. Ja va guanyar l’etapa Perpignan-Luishon. Eren llargues, més de 7 hores, i evidentment sense tota la tecnologia d’avui. Només 41 ciclistes van acabar el Tour aquell any. En Octave Lapize li va caure l’ampolla d’aigua, que era aleshores de vidre, i es va trencar i un altre ciclista també va caure i es va ferir les mans. Des de aleshores, mai més s’han utilitzat les ampolles de vidre i les van anviar per els bidonets o cantimplores de plàstic.
De Luishon a Baiona havíen de pedalejar durant 326 kms i pujar tots els cols pirinencs! Tres escapats Lapize, Garrigou i l’italià Albini.  Lapize baixa de la bicicleta, però en veure que en Garrigou continua i continua pujant, tornar a pujar a la seva i en un esforç extraordinari arriba el primer al col del Tourmalet a les 07:45 hores del matí; Garrigou va arribar 500 metres al darrera, sense baixar de la bicileta des de que van sortir de Luishon, 70 kms, en 4 hores i 15 minuts. Va rebre un premi de 100 Francs. 
Després baixant van recuperar-se fins arribar als peus de l’Aubisque. Un altre infern.
Van arribar a Baiona a les 05:45 hores de la tarda. La sortida va tenir lloc a les 05:00 del matí.
El mateix Octave Lapize en arribar va dir les mateixes paraules : ”Assassins, vous êtes tous des assassins!”. En acabar la cursa a Paris, va rebre un premi de 5.000 Francs. Eren molts diners, ja que en aquella època un obrer guanyava 2 francs/hora de treball.

La fotografia panoràmica del cim del col del Tourmalet ho diu tot i en l’arxiu una altra fotografia dels ciclistes pujant aquesta mítica muntanya.

Va arribar i ja ha marxat. Ha estat esplèndid. Veure el Tour a casa ha estat inoblidable. He anat un parell de vegades a veure etapes als Pirineus i la última vegada que va arribar a Barcelona, vaig veure els ciclistes passant per Correus. Enguany, han pujat per el Carrer Gran de Gràcia; no m’ho podia creure que el Tour passés per aquest carrer prop de casa meva ! Tot el matí d’ahir vaig ser al carrer. Parlant amb gent, veient tot el desplegament que aquesta cursa arrastra, gent als balcons, al carrer, estelades, fent fotografíes, amb dificultat, però vaja alguna sí que puc guardar dins el meu arxiu. He anat veient alguns videos de la web oficial, i un dels germans Roca del ‘Celler de Can Roca’ a Girona és especialment divertit i amb una repercusió de Girona i la gastronomia catalana ben evident. Un altre video ens mostra una entrevista amb David Pujadas, el conductor de les notícies de TF1 i resulta que és nascut a Barcelona. Quan vaig a França i faig una ullada a la TF1 o TF2, el nom ja em deia que hauria de ser fill de l’exili … Una senyora al carrer Gran m’explicava com la seva mare la vestia de ‘diumenge’ quan passava la Volta a Catalunya per el seu poble d’origen, Oliana. Un altre aficionat m’explica com en un Tour el Bahamontes en arribar a dalt del Tourmalet amb molta avantatge, tenia temps de baixar de la bicicleta i menjar unes ‘vitamines’ cuinades per la seva dona, amb sang de bou, menuts i verdures. O com un any no volia participar i el van obligar (aleshores es corria per equips nacionals). Durant una etapa va dir que ja en tenia prou i ‘à la merde’ el Tour, que estava cansat i volia tornar a casa seva. El director no sabia què fer fins que li va dir: ‘Si us plau fes-ho per el Generalísimo, per la Patria …’ i aleshores en Bahamontes encara es va enfurismar molt més i va engegar a parir panteres, la patria, el generalísimo i la mare que els va parir, va baixar de la bicicleta i va marxar a casa seva. Hi han tantes i tantes històries en aquesta prova esportiva ….
Quan sóc a Oô sempre passo per els cols de muntanya (no pas en bicicleta) Tourmalet, Peyresourde, Aspin, Aubisque.  La gent dels petits poblets, Sainte Marie de Campan, sempre t’expliquen moments passats quan el Tour creua aquesta petita població abans de començar l’ascensió al Tourmalet.
Aquesta fotografia de la etapa d’ahir creuant el nostre país és senzillament preciosa. En l’arxiu un parell de fotografíes del carrer Gran de Gràcia.