Chào ông Viêt Nam

Al capvespre el poble de Cadaqués s’omple de gent passejant per la riba i vora la mar. Uns van fins es Piang, d’altres fins el Llané petit. Les terrasses dels bars són plenes de gom a gom i els infants aprofiten per vendre tot el que han anat fent aquests díes de vacances; dibuixos, collarets, polseres.
Hi ha una nena, però, que ens regala música. Els pares m’expliquen que a casa no vol tocar el violí, i en canvi, li agrada moltíssim fer-ho al carrer, per la gent. Em sorprèn el repertori. La gent s’atura a escoltar-la i li deixa uns dinerons. Quan tornen a casa, amb els dinerons, compren els ingredients per fer galetes i l’endemà les ofereixen a tot aquell que li ve de gust escoltar a la violinista de Port Dugué. 

En aquest Llibre de Lectures d’Infants 1931 – ací – he trobat aquest poema-cançó que de petita tant havia escoltat a casa:

RAL RALET ……..

Ral ralet
para, para, dineret!

Maneta blanca,
maneta rosa,
pertot camina,
pertot se posa,
tot ho regira
del seu indret.
Ral ralet
para, para, dineret!

Llença amb rialles
fresques, sonores,
didal, agulles,
les estisores,
les troques noves,
el coixinet.
Ral ralet
para, para, dineret!

Mes quan el pare
s’encega d’ira
o quan la mare
plora i sospira,
els amenaça
gentil ditet.
Dit, ditet,
has guanyat el teu ralet!

                                   – Josep Carner –

 

El nom d’aquesta vila té una etimologia incerta i força interessant. M’agrada cercar el per què de les toponímies, dels noms, dels mots.
He anat cercant informacions i he parlat amb gent de Cadaqués, i l’origen del mot té una etimologia fluctuant entres dues possibilitats. 

1a – Cadaqués prové del mot càdec que és una planta de la família del ginebró, trobable a tota la zona del Cap de Creus, i en molta abundància, per cert. Un bosc format per càdecs es diu cadequer. I aquest mot podria molt bé haver-se convertit en el nom de la vila; Cadaqués.

2a – L’altra teoria ho relaciona amb el mot quer (roca). Trobem aquest mot en el català antic. Cap de Quers, per tant, Cap de Creus. Podria ser ben bé una variació fonètica del Cap de Quers a Cadaqués.

Els mapes francesos dels secles XVI i XVII parlen del Cap de Quiers i de Cap de Quers, i fins i tot es poden trobar noms com Kadachers o Cadaxés.

En el meu passeig des de la Platja Gran fins a la Platja del Ros, arribes a Es Poal i Es Piang. Mires al darrera i tens un dels paisatges més fotografiats del nostre país.
M’expliquen que el nom de Es Poal (galleda) és un nom molt ben trobat per aquest raconet, ja que recull les aigües de dos carrers que fan pendent i hi desemboquen.
Un d’ells el camí directe i costerut fins arribar a Port Lligat.

Fotografia: Cadaqués, per la porta d’un restaurant i reflectida en el vidre. RG 

Arxiu: Es Poal. Tarda-vespre.Encontres. 

Es pot transformar el recobriment metàl.lic d’un armari elèctric lleig, vell i que trenca de color una pared de la casa en una petita obra d’art ? Doncs sí. A Cadaqués es poden veure els quadres elèctrics metàl.lics encastats a l’interior del mur de les façanes de les cases transformats en petites obres d’art. Armaris elèctrics amb la Mediterrània de fons, les barques i l’illot de Es Cucurucuc.  Un color blau intens.

El pany que sembla avergonyit entre aquests paisatges.

Una iniciativa per embellir el mobiliari urbà que mereix un aplaudiment. Creativitat, iniciativa, voler fer les coses ben fetes i per damunt de tot oferir bellesa per a les mirades dels visitants i els habitants del poble.

Fotografia: Carrer Miquel Rosset – La Felipa. RG.

Arxiu: Dues mostres més. Carrer Curós i Sa Plaça. RG.

En aquest conegut establiment de Cadaqués pots llegir el que t’ofereixen, en català i anglès. I les paraules en llengua castellana entre ”cometes”.  
A mí m’agraden totes les llengües del món i la castellana té una riquesa immensa i gaudeixo llegint bona literatura i poesia o escoltant a persones que tenen un accent impecable i bonic d’aquesta llengua.
La nostra llengua sempre estarà en minoria i no hem de baixar la guàrdia en cap moment i mai ho hem fet. Les campanyes en contra de les llengües dites, i molt malament, minoritàries són cada vegada més i més agressives.
Crec que la campanya de retolació en català en el nostre país va donar els seus resultats i a Barcelona per exemple veus poquíssims rètols en castellà. Els supers de 24 hores controlats per els pakistanesos rotulen en català, per exemple; fins i tots els xinesos amb els seus Basars! 

Suposo que molta gent no ha vist aquest cocktail català-anglès i un toc de castellà per fer del combinat un rètol ben especial.
 

Tot just vaig tornar ahir vespre de passar tres díes a Cadaqués. I he anat fent fotografíes a dojo de coses que poden ser interessants, com per exemple, una matrícula d’un cotxe francès.

Podem saber que és de la Bretanya-Breizh. S’hi pot veure la bandera i el nom en francès i bretó. En el nostre país aquesta matrícula estaria subjecta a infracció. Són petites o grans coses que emprenyen. Són aquestes coses que cal tenir en compte, perque reflecteixen tan i tan bé qui són els que governen el reino de españa. Una més.
I en aquest cas estem parlant d’una nació centralista i nacionalista al 100%, com és França !

M’he fixat en totes les matrícules dels cotxes francesos i en totes apareix la bandera del departament. Algunes és un logo, però per exemple a Midi-Pyrenées, apareix la bandera occitana.

Afegitó :

Per-Jakez Helias (1914-1995) – Pierre-Jacques Hélias
Escriptor, periodista, professor, defensor i lluitador per la defensa de la cultura i llengua bretona. Autor de la novel.la ”Le cheval d’orgueil’. Claude Chabrol la va adaptar al cinema l’any 1980. No va tenir gaire ressó, malgrat la bona crítica. En Claude Chabrol va manifestar que sempre es va penedir de no haver-la rodat en la llengua bretona.

—  J’aime tous les accents. C’est le sel de la parole et la seule diffèrence qui la sépare de l’écriture. Non seulement l’accent révèle un être humain, mais je me plais à croire qu’il traduit un peu le pays où il vit. —  Per-Jakez Helias.