Chào ông Viêt Nam

Hi han molts videos publicats en xarxa de Viêt Nam. La gran majoria de viatgers que han volgut recordar les seves experiències. Molts no ténen gaire interès, d’altres estan prou bé i uns poquets són molt bons. Però jo he escollit aquest perque té una història.

Arnaud va nèixer a Franca, però el seu pare va fugir de Viêt Nam. Un refugiat. I aquest video és el que Arnaud va veure en el seu primer viatge a Viêt Nam, i com ell diu, una terra que també forma part d’ell.

Halong, Hanoi, Danang, Hoi An, Saigon, el Mekong, Phan Tiet, aquest va ser el seu itinerari. Va arribar un 24 de desembre, amb el seu pare, que va fugir del país amb només 18 anys. De petit sempre havia somiat en trepitjar terra vietnamita. I penso que la seva entrada per primera vegada al país va ser meravellosa. Es va trobar en un vaixell navegant per Ha Long, en mig de la boira, un paisatge misteriós, un dia de Nadal. Estranyes sensacions.

Va continuar el seu viatge per Hue, Danang, Hoi An. Es va sorprendre de com aquest poblet ha sapigut conservar el seu patrimoni. Navegar per el Delta del Mekong, i  Ho Chi Minh, l’antiga Saigon. En aquesta metròpoli va endinsar-se pels carrers estrets plens de vida del barri on va viure i crèixer el seu pare.

Arnaud ha posat un títol molt significatiu al seu video : This Land.

Fotografíes: RG.

[vimeo 86797045 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/86797045″>This Land (Vietnam)</a> from <a href=”https://vimeo.com/arnoly”>Arnaud Ly Van Manh</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Aquest és un nou video trobat a Vimeo. Extraordinari. El trailer d’un documental que ha rebut diferents premis. I podem veure la gran fita d’una expedició birmana-nordamericana en la conquesta, per primera vegada, del Pic del Gamlang Razi, de 5,870 m. És el segon més alt del Sudest Asiàtic, o el més alt. Per que hi ha una controvèrsia. El pic Hkakabo Razi té una altitud de 5,742 m més 240 m encara per mesurar amb GPS. Però no està clar i tampoc s’ha confirmat.

Situat a la frontera entre Myanmar-Tibet i la Índia. A l’Himalaia. Van arribar al cim el dia 7 de setembre de 2013. Per primera vegada. I van poder mesurar l’altitud amb GPS, i per tant els 5,870 m són reals. Volíen demostrar que sí és la muntanya més alta del Sudest Asiàtic. És increïble que encara avui es puguin fer expedicions i pujar a cims verges, on mai ningú hi ha estat abans. Myanmar-Birmània és un país que conec molt bé i he escrit moltíssims apuntaments en aquest el meu bloc. Tantes dècades de fronteres tancades, dictadures militars, havíen impedit que ningú pogués arribar a aquests llocs tan i tan remots.

El que és interessant del video és el camí que van haver de fer fins arribar a peus de l’Himalaia. Més de 400 km a peu per jungles i terrenys salvatges. Humitats. Serps verinoses. Insectes. Infeccions. Calor, molta calor, per arribar al lloc establert com a camp base. I pujant per arribar a dalt del cim, es van trobar amb les pareds de gel i molta neu. Quin contrast !

Els components nordamericans de l’expedició en tornar van manifestar que el poder conèixer aquest país, Myanmar, la seva gent, caminar per una jungla infinita, ho van viure amb intensitat i emoció, més que en el moment de fer el cim.

Andy Tyson (1968-2015) el cap del’expedició va morir en un accident d’avioneta al seu pais. No fa pas gaire. Va ser un gran muntanyenc, amant de la natura i el seu objectiu era arribar a dalt dels cims mai assolits per altra gent. I ho va aconseguir.

És un video meravellós, per gaudir-ne.

[vimeo 86622889 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/86622889″>Myanmar Bridges to Change Documentary Film Trailer</a> from <a href=”https://vimeo.com/fishercreative”>Fisher Creative</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Remeno i cerco videos interessants a Vimeo. Sempre he pensat que hi pots trobar petits tresors, imatges, emocions que els usuaris han volgut publicar per compartir. I així ho faré al llarg d’aquest mes. Jo sóc usuaria de Vimeo i he editat alguns petits treballs de les meves fotografíes de viatges. Em sorprèn el nombre de visites rebudes.

Però avui m’agradaria compartir amb vosaltres aquest fantàstic treball de Gilles Havet:

                                               SCOTIA SYMPHONIA

Mentre vas veient les imatges, t’hi trobes; l’illa de Skye, i altres indrets de les HIghlands, en tot el seu esplendor.

Magnífic.

[vimeo 228355212 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/228355212″>SCOTIA SYMPHONIA</a> from <a href=”https://vimeo.com/gilleshavet”>Gilles Havet</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

El 25 de febrer de 2013 vaig publicar un apuntament en aquest bloc escrivint de la descoberta de Vivian Maier, una fotògrafa extraordinària. He estat mirant moltíssimes vegades les seves fotografíes en blanc i negre. Es va fer un documental que va arribar a ser finalista dels Oscars.

I des d’ahir podem veure 79 fotografíes i 9 pel.lícules de Vivian Maier a Barcelona ! Us recomano d’anar-hi:

Fundació Colectània – carrer Julian Romea, 6 (costat Plaça Gal.la Placídia, cantonada Travessera de Gràcia). Del 6 de juny al 10 de setembre.

Des de la descoberta dels negatius que van ser subhastats i comprats per John Maloof, les exposicions de les fotografíes de Vivian Maier han anat donant voltes per el món.

I estic contenta, molt, de poder veure’n una petita part, a la meva Ciutat.

És l’esport més popular a Myanmar (antiga Birmània). Com ho podriem explicar ? Un mix entre futbol, dansa, acrobàcies, habilitats. En vaig veure molts de nois i també noies jugant a chinlone, i de vegades també a voleyball, però utilitzant només els peus, els genolls, el pit, no deixar mai caure la pilota a terra.
La pilota és especial i està feta de rotang (canya de Bengala o de l’Índia) o rattan, no confondre amb el bambú.
No és un esport competitiu. Sis jugadors i entre ells un solista que és posa al mig del cercle, i entre tots l’ajuden a que la pilota no caigui al terra.

Els infants juguen ja de ben menuts.
Són uns virtuosos, no hi ha dubte i faríen molta feina en un mig camp dins un equip de futbol. Qui és capaç de jugar la pilota i dominar-la davant aquests xicots ? 
Un molt bon video d’aquest esport, no competitiu, tan peculiar i que els espectadors i espectadores gaudeixen entusiasmats.

La fotografia feta a Bagan. Setembre de 2009. El video d’Anne Murat a Vimeo. Un gran treball.

Sí, es treballa en moltes iniciatives que es desconeixen i no apareixen mai als diaris. En els meus viatges a Viêt Nam ja vaig copsar que la majoria de la gent dels pobles, de les muntanyes, de la costa i també de les grans ciutats podíen viure i ser autosuficients.
És aquest un país que no surt gaire a les planes dels diaris. Ells van fent, volen consolidar la seva nació i cultura i veritablement han passat pàgina de totes les diferents guerres que han patit, i que han estat moltes i cruels. 
És clar que és un país on només hi ha un partit, el comunista, al que jo anomeno ‘comunista a la vietnamita’. Cada dia llegeixo notícies de la premsa de Hà Nôi, dos a tres diaris. Hi ha de tot. Però el que llegeixo i crec entendre és que no volen de cap de les maneres ser ‘els tigres d’Àsia’ o el ‘país emergent i potent’. No desitgen de cap de les maneres perdre la reunificació del país, la pau que tanta mort els va causar i que van conquerir l’any 1975. No volen de cap de les maneres que la gent torni a passar gana.
No volen de cap de les maneres ser colonitzats. Desitgen viure en pau, treballar, amb els seus errors i els seus èxits. Però, independents.

Aquest és un video on podeu veure un grup de dones d’un poble, teixidores de bambú. Els asiàtics ténen una habilitat fantàstica en utiitzar els peus per qualsevol feina. 
Una d’elles volia marxar a Taiwan per treballar i guanyar diners, les altres no havíen fet mai aquesta feina. El grup va convèncer a la dona de no marxar, de no deixar a la família, de viure al poble. Ténen una idea molt clara: Una persona sola no fa res, juntes ho aconseguirem.
No han de marxar del poble. És interessant quan van a visitar la fàbrica on fan els acabats i exporten els productes arreu del món. Veuen amb orgull que la seva feina paga la pena i a més reben uns diners necessaris per viure, i no han de marxar fora. Al final del video ja ho podem llegir; les làmpares les podem comprar a Ikea …… 

Fotografia: R.G. Bambú vora del riu Tay

Ahir nit escoltant la ràdio els tertulians comencen a parlar d’un video que ha aparegut a Vimeo i està resultant tot un èxit. He cercat el video, més aviat un curtmetratge, molt ben fet, i crec a l’igual que els tertulians, que cal veure i passar-ho bé veient aquestes nenes i nens com gaudeixen jugant al futbol i la seva motivació és marcar UN GOL !!

Ací el teniu :

l’equip petit from el cangrejo on Vimeo.