Xesca Ensenyat: 14 anys d’absència
Un 14 de maig de 2009 na Xesca va volar amb el seu hidroavió apagafocs. Sí, avui, i altres díes també, alço la copa de cava i faig un brindis a les 12:00 hora de l’àngelus. Catorze anys ja són molts anys, però no deixo mai de recordar quan ens vam conèixer jo escrivint al meu bloc i na Xesca escrivint comentaris. Fins que un dia ens vam trobar a casa seva a Mallorca juntament amb el pèndol de petites oscil·lacions i el meu país d’Itàlia. Avui no escric al meu bloc. M’he tornat tuitaire. Ho hauré de tornar a fer ….. escriure al bloc, potser sí. A twitter també coneixes gent i interactúes, com diuen, fins que finalment t’ajuntes amb persones amb qui tens afinitats. Dels temps dels blocs a VilaWeb tinc el goig de dir que tinc grans amics amb qui conversem, ens veiem i mengem plegats.
Avui fa un dia esplèndid, cel blau, fresc, i molta lluminositat després de les tempestes. De ben segur el teu eu Moll de Pollença deu estar meravellós. I mirant al cel blau per si veig un hidroavió apagafocs ….
Incompresa i poc valorada, na Xesca Ensenyat va viure d’una manera lliure, molt lliure. Feu una ullada als seus apuntaments. Els trobareu a l’índex L’Hidroavió Apagafocs. Literatura pura.
Un any més, i et trobem a faltar.
tar Xesca Ensenyat.