Chào ông Viêt Nam

En aquests últims díes les notícies han estat sobretot centrades en la visita del President de Viêt Nam, la primera després de la guerra, als EE.UU. i la seva entrevista amb el senyor Bush. També en la comparexència dels afectats amb l’agent orange davant un Tribunal de New York reclamant justícia per a més de 3.000.000 de vietnamites i rebre les compensacions i reparacions, i sobretot justícia, per part de les empreses químiques com Monsanto, Dow i 35 més.
Uns centenars o milers de vietnamites que van fugir del seu país en acabar la guerra van ser sempre presents al carrer, manifestant-se per demanar més democràcia i llibertat d’expressió al President del seu país d’origen.
””’Fent un resum necessari, i després d’haver llegit diversos mitjans de comunicació tant dels EE.UU., com de Viêt Nam, com del Regne Unit i Sudest asiàtic, quins han estat els objectius aconseguits :

El Tribunal de New York estudiarà si és just fer un judici per compensar els danys de l’agent orange. Ja és un èxit haver pogut presentar-se per segona vegada a reclamar justícia. Ara cal esperar unos mesos per conèixer la decisió del Tribunal, però totes les campanyes en favor dels afectats i les víctimes de l’agent orange seguiràn.

Mentrestant, el senyor Bush ha acceptat pagar el cost que representa treure els magatzems, encara existents, de dioxina a Danang ( Centre de Viêt Nam ). S’ha anomenat una comisió mixta, EE-UU. – Viêt Nam per eliminar aquests dipòsits. Un informe, dit Hartfield de Canada i que es va publicar fa unes setmanes, va confirmar l’altíssima toxicitat de la zona prop d’aquests magatzems ( la guerra va acabar l’any 1975 !!!!!!! )

Els científics, evidentment de la part d’EE.UU., encara discuteixen la causa-efecte de l’agent orange en els naixements de criatures, encara avui, amb malformacions terribles.

S’han arribat també a acords econòmics ( Viêt Nam és un dels països dits ‘emergents’ del sudest asiàtic ), però el President de Viêt Nam ha deixat clar que els ajuts i entrades de capital, seràn controlades per el Govern.

Viêt Nam està quasi tancant les ferides de tants anys de guerra i està entrant en aquest progrés, que molts veuen un perill per la seva cultura i la seva idiosincràsia com a nació independent. Però és un país encara pobre, necessita ajut per poder mantenir el medi ambient, els camps, les muntanyes, els boscs, els rius; reconstruir encara infraestructures, però fer-ho amb equilibri, sense que el progrés els faci pagar un preu molt alt.

És clar i evident que en un sistema totalitari sempre hi hauràn mancances de llibertat, però quan parles amb la majoria de la gent del país,de moment, veuen el futur amb optimisme i no volen canvis.

Permeute-me transcriure, resumit, un article aparegut al New York Times:

”Si nosaltres estem exigint més llibertat d’expressió i llibertat religiosa a Viêt Nam, molt a prop de la Casa Blanca, està el cementiri dels soldats morts i a les seves tombes, encara es poden veure calaveres de soldats del Viêt Cong que van portar a casa com un trofeu. Alguns cranis són encara a la duana; altres són utilitzats com cendrers.
Podeu imaginar-vos el patiment de les famílies vietnamites que no saben on són les restes dels seus familiars i no poden enterrar-los a la seva terra ? Per a ells, els seus estimats, segueixen perduts en el cel, sense destí. Costa tant retornar aquests cranis per poder identificar-los i retornar-los als seus familiars ?
El President Bush necessita tornar aquestes calaveres. Honorant els morts, també demostrem el nostre respecte als vius”.

Vaig tenir una esgarrifança molt gran després d’haver llegit aquest article:
The New York Times – 22 de juny 2007 – Op-Ed contributor
Lori Andrews – Chicago – Professora al Chicago-Kent College de Dret. Autora de la novela ‘ The Silent Assassin’.

La fotografia correspòn a un enterrament en un poblet no gaire lluny de Hà Nôi i en direcció a Hoa Lu.”

Aquests díes el nom de Viêt Nam l’hem pogut llegir pel fet que el Secretari General del Partit Comunista va visitar a Fidel Castro. Però evidentment passen moltes més coses en aquest país. Vaig rebent notícies i articles dels diaris més importants, com també opinions i comentaris de periodistes estrangers.
Fins i tot al nostre estimat Vilaweb ens informa de que l’equip de futbol de Qatar a contractat a tres mil vietnamites per fer de animadors del seu equip en el torneig de futbol que tindrà lloc a Hà Nôi el mes de juliol.
A Viêt Nam els agrada moltíssim el futbol i segueixen totes les lligues del món.

”””Notícies que han copsat la meva atenció i la més important:
– Eleccions dels representants a l’Assemblea Nacional.
55 milions de votants. 875 representants. Elecció directe.
Les cases del poble i regions, representats per els seus habitants, designen les persones més adients. Paperetes amb un nom. Tothom el coneix. El propassat 20 de maig van anar a votar 55.000.000 milions de persones.
El partit comunista, únic partit, designa 375 representants i la resta els diferents pobles i regions del país.
Resultat: En una Assemblea Nacional de 875 persones, ens trobem avui, a 290 dones, 87 representants de les 54 ètnies, 150 persones no afiliades al partit comunista, 30 persones a títol individual.

– Un periodista americà de la cadena Fox resalta el fet que poc a poc entren dins el congrés representants que no són membres del partit comunista. També explica en la seva crònica que la gent veu que el país va endavant, poc a poc, amb mesura i tots van tenint millors condicions de vida. Sorprenentment un americà no comenta negativament aquestes eleccions i de la cadena Fox !!

– El Govern va començar ara fa dos anys una lluita anticorrupció important. Han aconseguit erradicar la corrupció en un percentatge bastant alt i han donat comptes als països i organitzacions que van enviar fons econòmics per aquesta lluita. Continúen, però, amb aquesta lluita. Molts càrrecs importants del partit han estat condemnats.

– El Viêt Nam ha estat considerat el no. 35 dels 121 paísos del món, en l’índex de la pau global i que l’Economist Intelligence Unit, va publicar ara fa unes setmanes. És un n ou concepte per qualificar les nacions del món. Formen part de l’EIU : Jimmy Carter, Desmond Tutu, Richard Branson, Steve Killelen, entre d’altres. Hi han 24 indicadors per aquesta classificació : violència domèstica, crim organitzat, despesa militar, guerres en els últims cinc anys i morts, entre d’altres.
Al Sudest d’Àsia, només Singapore és davant de Viêt Nam.
Els cinc primers països són Noruega, Nova Zelanda, Dinamarca, Irlanda, Japó. EE.UU. és en un lloc entre el 90 i el 110.’

– Les cinc persones, víctimes de la guerra amb greus ferides per el llençament de l’herbicida orange, han marxat ja cap a New York on el proper 18 de juny es farà el judici per demanar responsabilitats i sobretot demanar l’acceptació de la causa-efecte que aquesta ‘arma de destrucció massiva’ va causar i encara avui causa, a més de 3.000.000 vietnamites deformacions i malaltíes greus.
Les empreses Monsanto i Dow Chemical han de respondre davant aquestes acusacions.

– El propassat 3 d’abril es va representar ‘ La Creació’ de Joseph Haydn al Teatre de l’Opera de Hà Nôi per primera vegada. Linda Horowitz va venir d’Alemanya per cercar cantants vietnamites i les dues sopranos Than Lung i Vanh Khyn van representar i cantar els papers de Gabriel i Eva. Cantants alemanys van cantar els papers masculins del repartiment. Van venir molts cantants d’Alemanya i molts vietnamites. Va ser un problema el cantar en alemany, per els vietnamites, però el concert va ser tot un èxit. Van fer dues actuacions més a Ho Chi Minh City.

– És interessant veure l’activitat tant gran que existeix tant a Hà Nôi com a Ho Chi Minh City i d’altres Ciutats vietnamites en les arts escèniques, teatre, circ, música.
El teatre tradicional segueix representant-se, amb èxit, arreu del país.
””’

La grip aviària va aparèixer a Viêt Nam ara ja fa tres anys.
Van morir entre 40 a 50 persones. Podía haver estat una veritable catàstrofe econòmica i social per aquest país.
Van lluitar contra aquesta malaïda grip. Ànecs, pollastres, són la subsistència de mil.lions de persones i havíen de fer front a una decisió difícil; fer matar milers i milers d’animals i vacunar a tots els que no s’havíen infectat.
Tothom va anar per feina. Vacunacions massives. Controls exhaustius. Informació continuada per la televisió i els diaris.
Reunions a les cases del poble de totes les poblacions del país.
Es va erradicar i la gent va respirar.
”Però no poden baixar la guàrdia en cap moment. Les persones que van haver de matar milers d’animals van ser compensades i la economia del país es va estancar.

Desde les Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut, el poble vietnamita va rebre una felicitació i reconeixement sincer per la feina ben feta.

Llegeixo aquesta setmana que ha aparagut un nou brot, petit, però un brot al cap i a la fí. Les mesures ja les coneixen i tothom és al seu lloc per salvaguardar la salut de la gent, la economía dels habitants dels poblets i defensar així la seva terra.

Aquests ànecs que neden en les aigües del rec dels camps d’arròs de Lao Chai, no en saben res de la grip aviària.
Han estat vacunats i el seu propietari respira tranquil, però això sí, vigilant sempre que tot es faci correctament i cercar pels camps per no trobar-se cap ànec o pollastre mort.

La salvaguarda de la seva identitat com a poble no és només el seu esperit nacional i la seva llibertat, sino també defensar les seves terres, els arbres, els rius, els animals, el mar.

El vietnamita és home i dona de terra i aigua, de ciclons i inundacions, i ténen certa complicitat amb la natura. Penso que han passat un bon tràngol, però saben defensar el seu futur, i mai baixen la guàrdia.

‘

Marxo demà de vacances. Novament al Pirineu del departament de la Haute Garonne, al poblet d’Oô.
Serà interessant ser a França demà durant les eleccions presidencials.
La gent del Pirineu va votar majoritàriament a Bayrou;
‘el tercer home’ com és conegut.
Seràn tres setmanes vivint fóra ciutat, amb mí mateixa i l’entorn i la gent.
Lectura, música, ràdio, fotografía. Passejar. Pensar i
preparar nous posts per quan torni , de tantes coses que encara no he escrit de Viêt Nam.

‘Han passat més de 4.000 visites i encara no m’ho crec.
Gràcies a tots els que llegiu aquests posts.

He volgut dónar a conèixer un país absolutament desconegut per quasi tothom. Mai se’n parla de Viêt Nam.
Tan sols es recorda els temps de guerra.

Més de trenta anys de guerres brutals; més de 5 anys de fam i pobresa absoluta; colonitzats per grans potències al llarg dels secles; i avui aquest poble vol sortir definitivament de la pobresa, però sense deixar els seus arrels, el seu amor a la seva terra, i sense presses i amb paciència, ho estan aconseguint.

Tam biêt – Fins aviat. Chúc may mân – Bona sort.
Chúc ngù ngon – Bona nit.’

La meva solidaritat i adhesió als tres-cents anys d’Almansa.

Recordant als meus arrels materns del Baix Maestrat.

Aquestes són les meves minetes.

Hi estic d’acord. En Vicent Partal, com quasi sempre, l’encerta. Quin cansament, sempre el mateix, i nosaltres que no tenim la capacitat de fer de la nostra llengua quelcom normal i senzill. Els greuges estàn amagats i no surten.
On som, tots, la societat civil ? Gaudim de les mateixes prestacions socials que a la resta de ‘comunidades’ ?? Ens arriba el finançament establert ?? El poble decideix i el poble és sobirà, però només parlen una gent molt particular dins un món individual. Comunitat, poble, família, nació.
Mengem aquest pà amb tomàquet fet a Viêt Nam mentres viatjava amb una nau per el mar, dit abans, de Tonkin, ara de Xina, els vietnamites li diuen Mar de l’Est – Ha Long.

null

Molts anys seguint Lluís Llach per sentir totes les emocions escoltant la seva música. Avui és el seu comiat de concerts, però un músic no deixa mai d’escriure la seva música i interpretar-la. No puc ser a Verges; vaig ser al Nou Camp i a molts altres llocs, ja m’està bé.
La meva Ítaca ha estat Ha Long, al Mar de l’Est o de Xina, al nordest de Viêt Nam. Patrimoni de la Humanitat.
Sempre somiem en llocs paradisíacs o monuments emblemàtics. Els visitem, els sentim, els guardem dins les nostres retines, però pocs ens encoratgen a tornar-hi.
A Ha Long hi vols tornar. Per això, no serà el meu últim viatge.
Però no forçaré gens la travessia. És preferible que duri molts anys i ja quan sigui vella i fondegi a l’illa, rica de tot el que hauré guanyat fent el camí, sense esperar que m’hagi de donar riqueses.
Ítaca m’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauría pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que em pugui ja donar.
I si la trobo pobra, no és que Ítaca m’hagi enganyat. Sàvia com bé m’he fet, i amb tanta experiència, ja haurè pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

No podré anar-hi, a cap de les dues lectures dels texts de l’Anna Politkòvskaia, però sí vull adherir-me en aquest meu bloc i reproduïr part del text de Carles Torner i que en David Figueres publica en el seu bloc :
‘ Això fa la meva vida atípica, perque he considerat que hauría de ser fidel i intentar que la comunitat internacional aturés aquesta guerra’.
‘El que més em va sobtar llavors va ser que jo no veia per cap banda una lluita contra el terrorisme, sino massacres, i en canvi cap periodista no cobria aquesta guerra’.

‘Flors senzilles de la gent del poble d’aquest país que sí van patir massacres, però els pèriodistes sí que les van mostrar al món amb els seus articles i les seves fotografíes.

Són per tú, Anna.’

El meu suport més gran per Oleguer Presas i la llibertat d’expressió.
La mala maror que estem patint en el nostre país per persones absolutament impresentables és patètica i trista.
Cal llegir tota la reflexió que fa Oleguer Presas i no treure frases fóra de context.
En aquesta fotografia podem veure com és de bonic el futbol i la gent jove amb ideals.
Es pot trucar a Kelme o enviar un correu.
Jo ja ho he fet .
Platja de Nha Trang – Un matí del mes d’octubre de 2006.

L’any 2005 vaig escriure en el meu bloc el que pensava aleshores i res ha canviat.

Continuem en caiguda lliure, això sí poc a poc.

Ara volen endegar una campanya perque els abstencionistes i els vots nuls s’omplin amb noms. No crec que aconsegueixin el meu vot.

Chúc Múng Nam Mói – Feliç Any Nou – A Viêt Nam comença l’any nou en els propers díes.