Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Xesca Ensenyat – 12 anys d’absència

Publicat el 14 de maig de 2021 per rginer

 

Un 14 de maig de 2009, na Xesca ens va deixar- Dotze anys d’absència i la trobo a faltar.I tots els anys recordo aquest fatídic dia.Vaig rellegint els teus apuntaments que encara podem trobar en el teu bloc, mític, HIDROAVIÓ APAGAFOCS i que encara podem trobar a l’arxiu d’aquesta casa. Avui fa un día rúful, gens agradable, i el cel té un color gris plom. No s’hi estaria a gust a la platja de Can Pica on feies aquelles nedades sense fí, sempre en direcció a l’horitzó, endavant, sense mirar enrere. Estic rellegint la teva novel·la ”Quan venia l’Esquadra’, Premi Ramón Muntaner. M’encanta com ens expliques amb la teva finíssima ironia la vida del Port de Pollença dels anys 50/60, i conèixer a les tietes cosidores, les monges, els americans i sabem de les berenades, les festes i funerals. A les 12 en punt he begut la copa de cava. Hora de l’Àngelus, tradició que no es perd tots els 14 de maig.

Hem passat un any de merda amb la pandèmia aquesta i més que mai he anat llegint relats de viatges, somiant a descobrir noves rutes. I he recordat un apuntament en el meu bloc 25/09/2008 Rakhine-Mrauk U. Somiava en viatjar a Sittwe i ho vaig fer l’any següent, octubre de 2009. I tú ja no hi eres. Sí que guardo el comentari que em vas fer arran aquest escrit …………….

******. El pailebot ‘Cap Falcó’ és amarrat a Sittwe per fer provisions, després d’un llarg viatge. Tu i jo fem part de la tripulació. Aquest viatge és un xàrter d’antropòlegs i d’altres científics finançat per les constructores i els hotelers mallorquins que havien col·locat els diners que defraudaven en paradissos fiscals inaccessibles, però en un moment donat varen decidir de salvar la seva ànima i, en principi, ells havien proposat al confés de pelegrinar a Jerusalem, però el confés els va dir que res de pelegrinar ni de fer més cine, sinó afluixar pistrincs més que depressa. I res de posar-ho a la bacina o de dur gonelletes a la marededéu o fer passos de Setmana Santa o rogatives o dois d’aquests, que això és el que sempre han fet i mira de què ha servit. L’església ja té, no necessita res més, de moment. Així és que els han obligats a donar una part dels doblers negres a sor Teresa Cànaves perquè pugui seguir fent a Ruanda, amb més mitjans, allò que hi ha estat fent a precari durant dècades; els han obligats a donar-ne una part als de Can Gazà. Una altra part, l’han haguda de destinar a la investigació científica i una altra part a la cultura. Tu i jo hem estat beneficiades per la partida destinada a cultura. Tu, ets la fotògrafa de l’expedició del ‘Cap Falcó’, a més de la guia i organitzadora d’excursions. I jo hi he trobat feina de cuinera i estic més xalesta que un gínjol. Tu ja saps que anar de cuinera amb un vaixell és el somni de la meva vida. Però no petits xàrters amb iots que lloguen clubs de futbol per passejar futbolistes de Mallorca a Eivissa, no: jo volia anar enfora. En haver fet provisions posarem rumb a Mrauk U. De soldat que ens vigili encara és l’hora de veure’n cap. Tu, n’has vists? ****

Un viatge que hem fet moltes vegades, dotze per dir-ho clar. Els pensaments són lliures. Ningú ens impideix salpar amb el ‘Cap Falcó’ i fer aquest llarg viatge fins a Sittwe i navegar riu amunt fins a Mrauk U.

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.