l’escola i la vida

Què és l’escola?

L’escola és aquesta imatge.
Un infant que anhela aprendre i un entorn favorable perquè ho aconsegueixi.

Els mestres ho sabem.
La nostra feina pot ésser esgotadora, constantment hem d’anar separant el gra de la palla per poder aconseguir un espai que afavoreixi l’aprenentatge dels coneixements imprescindibles per afrontar, i si pot ser modificar, el futur del món que ens ha tocat viure.

Sabeu allò que es diu del vestidor del Barça? Allò que en Guardiola intenta aïllar els seus jugadors de disputes estèrils?

Doncs nosaltres, els mestres que estem al peu del canó, ho fem amb els alumnes i us confesso que és el més feixuc.

A l’escola ens plou de tot: les pugnes sindicals, les campanyes comercials, les modes puntuals, les dèries dels polítics de torn, les retallades del pressupost, els capricis de les conselleries, les picabaralles pel software, les imposicions del calendari, les presses, les suficiències d’alguns professionals externs que jutgen la nostra feina sense saber de què parlen, el desconcert dels nouvinguts, el neguit dels que perden les feines, la catxassa d’alguns i la mediocritat d’alguns altres.
I el que poca gent sap és que de tot això nosaltres, els mestres que estimem la nostra feina, en podem treure meravelles.
Cada dia, a les escoles de Catalunya hi ha milers de mestres i alumnes que interactuen per fer-se més savis i més bons.
Educar i ensenyar és crear moments de tranquil·litat, sense sorolls, sense crits i amb el punt just d’exigència.
Milers de mestres saben fer del seu dia a dia un temps per escoltar i un temps per parlar, un temps per jugar i un temps per estudiar, un temps per expressar i un temps per memoritzar, un temps per experimentar i un temps per sentir.
Són persones especials que estimen aquesta feina única que et permet estar en el cor de les criatures i compartir els seus secrets.
Consellera Rigau, si us plau, deixi de llençar cortines de fum.
Agafi un micròfon i digui ben alt que l’educació és la base de la societat, la present i la futura. Cridi als quatre vents que necessitem que Catalunya es refií dels seus mestres per construir aquest estat que esdevindrà molt aviat.
Necessitem persones lliures d’esperit, ben formades intel·lectualment i capaces de treballar i de fer bons equips.
Consellera Rigau, facis responsable de l’ensenyament i l’educació dels nois i noies de Catalunya i ens tindrà al seu costat. 

Un pensament sobre “l’escola i la vida

  1. hola,

    sempre he pensat que un país, un estat … el que en volguem dir … sense educació i sanitat per a tothom no val per res. Estic d’acord que es malbaraten i que s’han malbaratat recursos, però deixar d’invertir en educació i sanitat ho trobo d’una gravetat extrema. Sencillament és deixar d’invertir en futur i crear ciutadants de primera, els que s’ho poden pagar, i de segona, els que opositaran per la precarietat social, econòmica i professional eterna.

    Per sort podem dir que estem en mans dels millors i ens ho resoldran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*