Violant de Lluna. Romanç apòcrif, i2.

 

Loarre. Niu d’àligues. Dona Violant de Lluna, la noble dama que ha estat abadessa, l’amant indòmita, hi defensa l’honor d’Anton de Lluna, fugit a Navarra. És la cabdill urgellista, la senyora del castell.

Cent dies ha durat el setge, els assetjats han adobat les esquerdes que les bambordes havien obert als murs, han esgotat les sagetes i la pòlvora i han exhaurit les seves forces. L’aire que es respira a Loarre no és aire sinó fum. El setge és tancat. Violant ha de rendir-se, els hòmens que a les seves ordres han defensat l’ultima possessió dels Lluna rebels així li ho demanen amb veu plorosa, de genollons.

Les hostes de Fernando el castellà entren al castell. Violant, tranquil·la, habillada amb els seus més rics vestits, els rep, els demana el perdó i respecte de vides i béns per als seus hòmens però no pas per a ella, senyora de Loarre. Perdó per a tots concedeixen però no pas per a ella, Violant de Lluna. Empresonada és a les masmorres del castell, com una dona vil la que amb tant de valor l’ha defensat.

De la masmorra de Loarre és conduïda a Sora, al castell inexpugnable, vigia isolat al bell mig de la soledat de l’alt mont. És una humiliació més per a la bella Violant, de la que ara és la seva presó senyors n’havien estat els Lluna. Castells, pobles, terres confiscades, dades o venudes pel rei Fernando als enemics, amics abans, d’Anton.

L’amant és ara a França. Violant obté d’un carceller un fals salconduit amb què fuig del castell-presó. El camí cap a la felicitat és ple de dificultats. La ira i rancúnia del rei Fernando cau sobre l’antic convent de bernardes d’on Dona Violant fou l’abadessa, ordena que sigui destruït, com si volgués soterrar en les runes innocents el record de la indòmita enemiga. Els amants tornen a les terres d’on han estat foragitats.

Anton de Lluna, aquell que havia estat el cabdill de la noblesa aragonesa, el cavaller més poderós de l’Aragó, és ara aquest home cansat, envellit, excomunicat per l’Església, sense castells ni terres, que arriba confinat a la vila de Mequinensa, la del gran riu. El jove rei Alfons, fill de Fernando el castellà, ha autoritzat que Violant, la lleial Violant, l’acompanyi. La felicitat dels amants serà breu, molt breu el temps que passaran junts.

Violant i Anton se separaran per sempre. El rei Alfons  ha prohibit que Dona Violant visqui o vagi on sigui Anton de Lluna. I Anton viurà en solitud els seus últims quatre anys de vida al castell de Mequinensa, n’és presoner. L’any 1419 és el de la seva mort.

I 1419 és l’any que comença el temps de silenci sobre Violant. Hom diu que se la veié portant de la mà el fill pels carrers d’Ayerbe, als peus del castell de Loarre; que el seu oncle el Sant Pare, que Déu tingui  a la seva glòria, l’havia perdonada; que ingressà en un convent de Veruela i allí fou sepultada… Molt s’ha dit però res no se sap de cert. Mai no s’ha trobat la seva tomba. No hi ha documents que parlin d’ella després de la mort d’Anton de Lluna.

Tot s’ha perdut, menys la memòria de la dona valenta, l’abadessa excomunicada, l’amant apassionada pedra d’escàndol, la lleial senyora de Loarre, la bella dama Violant de Lluna.

Violant de Lluna, nascuda un dia i any indeterminat de l’últim quart del segle XIV, morta després del 1419.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *