QUI CORDONS CARREGA ELS REFERÈNDUMS?

9nnn9n

Diuen que quan obren les urnes la gent passa bastant. També diuen que altres vegades la gent hi corre. Últimament hi ha hagut sorpreses. Es veu que hi ha resultats que són més bons que d’altres, diuen també. Perquè els votants s’equivoquen sovint. Les èlits, que no se sap ben bé qui són, quan pregunten volen la resposta a la seva pregunta, la volen de seguida i volen que “estigui bé”, però la gent fa el que li rota i sovint no respon exactament a la pregunta. I aprofiten les urnes per queixar-se del maltracte, per criticar una tala d’arbres, per tombar un primer ministre, per fotre els polítics, per tocar els collons. Fins i tot hi podria haver hagut, en el recentíssim cas d’Itàlia, atenció, gent que hagi respost que no a la reforma constitucional (més o menys venia a dir un analista) perquè no els agradava la reforma constitucional. Donant per fet que la gran majoria de la molta gent que ha anat a les urnes ha votat altres coses: contra Renzi, contra Roma, contra el canvi climàtic, contra la seva veïna que té un gos que no el deixa dormir. Llavors sempre surt el graciós que diu, veieu?, és molt millor no posar depèn de què a votació, perquè divideix i a més la gent s’equivoca molt. I fa pensar. Sí, sí. Ja som al cap del carrer. La gent té la puta mania de votar malament. Jo ja m’hi poso, un servidor, davant de tots, perquè a vegades sóc a la banda dels que es queixen perquè la gent no sap votar i sempre de la banda dels que ho voldríem votar tot. Però un rau-rau al fons del meu cor em diu que molts cops la gent que acaba decidint, la que fa tombar la truita cap a una banda o cap a una altra, és la que vota amb menys convicció, són els que estan emprenyats, els que aquella setmana s’havien llevat cada dia amb mal peu, els que portaven una època dolenta a la feina o a casa, o al contrari, els que estan contents de la vida, els enganyats de sempre, els feliços perquè l’equip fa una bona temporada, perquè últimament totes els ponen. Però igualment penso que una urna és una urna i el que no hi va és perquè no vol. Els votants la caguem sovint. Pot ben ser. O potser són les excuses dels perdedors? Més val no trobar-s’hi (vull dir a la banda dels perdedors, i és un dir). Per això alguns, tant d’esquerres com de dretes, van rondinant que el millor seria fer una proposta de consens i després “que la gent la voti”. Alguns fins i tot s’afanyen a demanar “que la gent la voti en positiu, sense divisions”. I es queden tan amples. Home! I si aquell dia no estem d’humor i no veiem bé la proposta i us la tombem, ens renyareu? A això sí, volem tornar a votar aviat. De seguida. Sempre ens podem equivocar i sempre hauríem de poder rectificar. Vosaltres foteu les urnes que nosaltres les carregarem. Del que sigui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *