EL CUL DEL MÓN ÉS AL CENTRE DE FRANÇA

Pocs dies després de fer els 18 anys, acompanyat d’una de les meves germanes i una cosina, vaig començar a voltar món. Vam comprar un bitllet circular Barcelona-Lió-Llemotges-Tolosa-Barcelona. Aquest bitllet, un BIGE, permetia fer aturades a qualsevol lloc, sempre que no sortissis del trajecte preestablert. Érem l’estiu del 1984. Dúiem un pressupost de mil pessetes per dia (sis euros), una tenda canadenca i una mica de menjar enllaunat. Vam passar per Guéret, una vila llemosina. Jo llavors no sabia encara res de Pierre Michon…

Michon, l’autor Francès viu que més admiro, va publicar -precisament aquell any 1984- el seu primer llibre, Vies minuscules, una obra mestra que el pas del temps fa créixer i créixer. Durant aquell viatge iniciàtic no ens vam aturar a Guéret (on sí que s’havia aturat un amic nostre que havia fet aquella mateixa ruta un mes abans) sinó que ens vam aturar a la veïna Montluçon…la veritat és que aquella zona del Massís Central ens va semblar el cul del món (a nosaltres, que veníem del Lluçanès!)  Si jo llavors hagués conegut Pierre Michon, hauria insistit a fer parada a Guéret, que és on l’escriptor va viure els anys d’institut…o potser hauria fet tots els possibles per anar fins a Les Cards, lloc on va néixer com a fill dels mestres. Les Cards és un caseriu, un llogarret minúscul, que ajuntat amb molts d’altres forma el petit municipi de Chatelus-le-Marcheix, que avui dia té pocs més habitants que el meu poble (en aquesta zona, que és el cul del món, discorren les inoblidables històries de vies minuscules). Michon -que potser té un caràcter agre i qui sap si un ego inflat- a vegades renega d’aquest racó llemosí on un dia sonà “lo seu primer vagit” i sempre anomena “patois” la variant de la llengua occitana que allà es parla (o es parlava). Ell diu que no és d’enlloc: potser és veritat. Com Faulkner -un altre autor que admiro- té una relació rara amb la terra que el va veure néixer, però cap dels dos seria el que és sense venir d’on ve…encara que sigui el cul del món, el Llemosí, l’Alvèrnia, les darreres ondulacions del Massís Central, el lloc esmorteït que vaig travessar en ple viatge iniciàtic.

3 pensaments a “EL CUL DEL MÓN ÉS AL CENTRE DE FRANÇA

  1. … m’has fet pensar en els escriptors que admiro, i entre ells hi ha Salinger, i fa uns anys ja li vaig dir a la Mercè que la teva escriptura m’hi fa pensar molt. Tinc entre mans el nus del mocador, a veure quan tinc temps de desfer-lo.

    Una abraçada

Respon a De fora pero de dins Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *