El camp de l'Erra

Primer de maig, que s’acosta, i carda un fred que acollona; un fred de Déu en aquesta darrera quinzena d’abril. Sant Josep Obrer, en deien? I què sentim? Sentim la Internacional? No, nois, no. Sentim el flooop, flooop de les pilotes…

….Veiem que la “pijeria” també està indignada als camps de tennis. Acollonant. Una vegada hi havia un rei que tenia el nas vermell. I més romanços a les places. No, no, no serem moguts, diuen els que no volen que res es mogui. Són, per dir un exemple, alguns progres nostres…qui s’ho havia de pensar de l’avantguarda del proletariat? I l’establishment en general. Coverbo: el Met de Ribes deia, content -quan li preguntaven que què feia, mentre se l’enduia una riuada-,contestava, feliç, el Met de Ribes, que “Nar fent!” Nar fent poguem, doncs! Per no parlar de la fi del Cagaelàstics o de la condemna, per sempre, amén, del Poca-roba, el més fotut ara i sempre. I raó o no raó, el pobre a la presó. Tot pel poble però sense el poble, càgum ceuta! La gauche caviar, que diuen a França. Els “biopijos” que tot ho consumeixen bio i que consumeixen molt, sort n’hi ha! Els estupends, també. I els bons, els prudents, els elegits. En fi. Tot això i més, les veles -i els dallonses- inflarà, el vent ens portarà… Hi havia una vegada, fa molt i molt temps, una terra on estacaven els gossos amb llonganissa, on de les pedres en feien pans, on déu va passar-hi en primavera, on la gent sempre guardava una poma per a la set. Romanços, coverbos, llegendes…   

Sents una persona -i no és la primera- que diu per mòbil que en aquest moment estan, estem, baixant per Les Rambles. I són a Rambla Catalunya. En fi. Barcelona, Barcelona. Sant Jordi i no es pot caminar, ni per la Rambla ni per la Rambla. LLibres i roses i persones. I les coses que s’han de sentir. Vaig de cacera, com si diguéssim. Surto de l’Ateneu… 

 … surto de l’Ateneu i a la plaça Villa de Madrid em trobo el Llavina en una parada, em penso que és la del Club del llibre. Compro la seva novel.la, però no me la deixo signar; manies meves. Tiro cap al carrer Canuda i topo amb la Marina Espasa a la llibreria Canuda, la de vell. Compro proes a tot vent de segona mà. És un vici que tinc. Xerrem. Tiro amunt amb la bossa de llibres que comença a pesar i m’adono que me n’han donat una d’una casa de pollastres a l’ast amb parada a Sant Feliu de Codines i al mercat de la Boqueria. Rostisseria Ramon, possiblement el millor pollastre del món, diu la bossa. Flipo. Partits, partidets, faccions. Minyons escoltes, esotèrics, budistes, signeu aquí, signeu allà, mireu la bola de vidre, ensumeu aquest sàndal, tasteu aquesta coca. Començo la Rambla, la que travessa l’Eixample, i de seguida em trobo el Vicenç Ambròs a la parada de Relatsencatalà, content com un gínjol perquè fa un dia molt bo! A Rambla Catalunya hi ha la parada del PP. Sento darrere meu un home que li diu a la seva dona: No sé per què vénen aquests, si sempre estan en contra de tot això! De fet, es nota com un buit a la parada del PP: en el moment que hi passo jo no hi ha ningú (però això no vol dir res). Llibres antics, sobretot en francès, això tenim, diu una venedora atractiva amb ulleres de sol allà al costat. Tiro amunt com puc i sento una noia que s’està queixant als de les joventuts de convergència perquè posen persones musulmanes a les llistes de CiU, quan aquestes persones, li consta, no parlen ni català i ves a saber què esteu alimentant. Els cadells convergents flipen. Ella diu que és musulmana, però que no ho troba bé i que per què no hi aneu vosaltres a les llistes? I ells responen, nosaltres? Més amunt veig els de la lliga “adopteu un llebrer”, galgo, en diuen ells. I tota una rotllana de gent interessada. Llibres, llebrers. Ah, sí, fa pensar en Cervantes. Vostè es vol autoeditar? Vostè llegeix poesia? Vostè és l’autor o és la dona de l’autor? Pesa molt, Victus! Són coses que es van sentint. Tienen algun libro en español que explique porqué quieren ustedes la independencia? En Español? Creo que no…Vol una rosa solidària? Solidària amb qui? Amb uns estudiantets de fi de carrera. Ah. Una rosa estelada. L’única. La rosa estelada: només la tenim nosaltres! Aquella dona surt a Polònia, mama! És la Rahola, nen…la de veritat. Ai si, fillets, porto aquí signant des de les dues… Hola, quanto vale? Això ho pregunten dues gitanes de certa edat; gitanes de monyo, davantal negre, davantal de flors, pell colrada. Però es que està en catalán. Que cuanto vale? Es que ya le digo que este libro està en catalán -era un de Bola de Drac, preciós, molt maco, molt atractiu, però la llibretera devia tenir por de qui sap què-; la venedora es resistia a vendre manga a dues gitanes autèntiques de davantal. Mi nieto va a la escuela, supongo que debe leer catalán, vaya! Siete y medio? Set euros i mig i una gitana granadeta i castellana li regalarà un manga de Bola de Drac en català al seu nét. I no m’ho invento, tot i que sembla un anunci a favor de la immersió. Passeig de Gràcia. Més roses solidàries…patrocinades pel Majèstic. Compro un entrepà d’ibèric (al Majèstic no, més avall). No he dinat. Tiro avall. El carrer Casp tallat pels de Ràdio Barcelona. Cues a la barra del Bracafé. Música infernal al Corte Inglés: esperen que la gent es relaxi allà per mirar i comprar llibres? Amb aquesta nyeu-nyeu? Portal de l’Àngel. Es passa més bé, però Déu n’hi do! Compro un brioix i una empanada i me’ls menjo en el trist replà d’una façana. Tiro cap a l’Ateneu i allà fora em trobo el Pep Mayoles que es prepara per signar. Al pati de carruatges de l’Ateneu continuen xerrant els de ràdio 4. Pujo a fer un got. Baixo al carrer i torno a tirar amunt. Davant del Zúrich hi ha una immensa cua…tu también estàs aquí para Albert Espinosa? Penso: Qui duen ser els sparrings, quins seran els escriptors que hauran de seure allà al costat de l’Espinosa, sense que ningú els demani la signatura, mirant tota aquella adolescentada boja per l’Espinosa…un calfred em puja per l’espinada! Tiro amunt i m’enfonso per les escales de la renfe, amb la bossa de la rostisseria Ramon i amb l’empanada que em puja i baixa. Uf. Al tren la gent llegeix i porta roses. Només veig una noia, una de sola, que duu a les mans no-sé-quina-ombra-de-Grey.  

S’atansa per la fosca del camí
remor de campaneta la ning-ning.
Arrossega basarda de nit,
desvetllava la fressa dels grills.

Divendres, al Parlament Autonòmic (el Parlament de l’àgonica Catalunya autònoma), allà al parc de les feres…  

Raons d’ordre alfabètic han fet que els meus sis o set llibres publicats vagin a les lleixes de les llibreries -quan hi són- just abans dels de l’Espinàs. Aquest contacte…

….Aquest contacte pesa. Pesa perquè l’obra de l’Espinàs és molta. Noranta llibres, llegia l’altre dia en algun lloc…pot ser? L’Espinàs, amb qui he tingut el gust de comentar un parell de cops això d’anar junts a les lleixes, és un home lleuger, un home que ha caminat molt i quan penses en ell no penses en noranta llibres, ni en tones de paper. Penses en una pipa i una olivetti i, com a molt, penses en una guitarra, també. L’Espinàs és una cosa -i perdó per això de cosa- tan gran en una cultura que a vegades sembla que no hi sigui. Ha publicat molt, té molts lectors, fa gairebé quaranta anys que escriu un article diari. Ha anat a peu a llocs remots -remotíssims, diria jo- d’aquí mateix, quan tothom anava lluny…al Nepal, al Pol Sud, a Mongòlia. Va escriure la lletra de l’himne del Barça, va “fundar” els Setze Jutges. Què hi sé jo quantes coses més ha anat fent. I dic “anat fent”, que és una molt bona i discreta manera de fer. I sembla que no hagi trencat mai cap plat. Guitarra i pipa, guitarra i olivetti. Pesa molt, ja us ho he dit. Aquest contacte pesa. Els meus llibres queden colgats pels seus. En fi. També podríem dir que el tinc davant o que tinc la sort -alfabètica- d’anar darrere seu.

El bac dels Astors, el gorg del Marquès, el rec de Miralles. La baga Gran, el Baguet, el bosquet…de Fumanya. L’alzinar de la Vila, els Rourets, la Pinassa. Les Cabrasses. Cabres Mortes…

Serrat de cal Jep Sant, serrat del Tió, Serradevila. Les tanques de la Tor, el terrer Roig, els Quatre Termenals, la Ramada Encantada. El Perotet, el Gascó, can Jaques. la Casa Nova, la Casa Xica, la Casa Gran, la Caseta, el Casó. El Campet, el Campàs, el camp…de l’Erra. La Soleia, el camp dels Erms, Clarà, font Codoleda. I font Canaleta. Rocadembosch, la roca de la Clau, el Roc Gros…del Puig-xot, Rocatova, pedra Dreta. Viladeures, Vilacanina, Casa Nova de la Vila. La creu de la Tecla, la creu del Mateu, la creu de la Coma. I el bac dels Astors i el gorg del Marquès i la plaça del Marquès…de l’Argentera. I el pla de Palau, el rec Comtal, la font de Canaletes. Pedralbes, Horta, sant Pau del Camp, el camp Nou, el camp de l’Arpa, el camp de la Bota. El Peu de la Creu, la Guineueta, la Riereta. Les Corts, el Prat, la Ribera, el Turó…de la Peira. El bac dels Astors, el gorg del Marquès…etcétera.