BEURE’S L’ENTENIMENT
79
Publicat el 13 de desembre de 2012
Veure les estrelles, aquests dies. Veure un cel com no el veurem mai més. Beure’s les estrelles. I els quintos. Beure’s l’enteniment i el cava. Finir, com l’any. Acabar els torrons l’endemà i no pas la vigília…
Nadal, anar a baix, anar tan avall que dius pou quan volies dir pau. I caure l’ànima als peus i, amb el fred, estar neulit. I amb les neules fer tururut. A qui correspongui. Nyeu-nyeu de grans superfícies arbrades, desforestades. Gel. Gebre. Gingebre. Mirades glaçades a qui se les mereixi i a les penes, punyalades. Empassar-se l’orgull. Cagar elàstics. Matar mosques a canonades, a neulades. Treure del ventre la pena, la melangia. Anar a totes, amb totes. Fotre’s de lloros i riure’s dels pirates, dels seus lloros. I qui la fa la paga i qui gemega ja ha rebut. I cantar les absoltes. No donar-hi més voltes. I ensenyar el llautó (i descobrir que és daurat). Llaurar dret. Pujar-la dreta, la paret. Amb finestra, sempre amb finestra, una paret. Després, matar l’estona amb bombons verinosos. De tan bons, volem dir. Matar la gana. Matar el gall i posar el porc amb sal (marina) i riure’s del foc i de qui el venta i encendre el tio fresco. Ja m’enteneu. El tio de paper. Nadal és un temps molt especial. És temps de cireres de vidre, d’avets de plàstic, de gallines sacrificades. I és el temps de les grans gestes al menjador de casa, temps d’estraperlo sentimental, de tornar a la infantesa, del cagar ajupit, de més cera que la que crema. Encara que pintin bastos, amunt les espases. Plop! Bones festes.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari