INFLANT EL GOS (una història primaveral)


Als boscos ja cantava el cucut. Hi havia a la ciutat una immensa gata maula amagada sota una fina i amorosa pell de xai; era una guilla sense escrúpols que aprofitava els descuits, la primavera, el que fos per matar dos pardals endormiscats d’un sol tret. Hi havia també a la ciutat el típic rata que per estalviar aniria conill…I un bon dia, gata maula i rata es coneixen a La Paloma….

Abans, però, de convertir-los en colomins, vegem com va anar la cosa. L’una diu que aquell d’allà està com un toro i ell comenta que aquella de més cap aquí està com una vaca, però encara faria el fet. Ella, la molt gata maula, llença una mirada lasciva. Ell hi cau com un passerell i al seu cap veu imatges i sent la música del Llac dels Cignes. Ella pensa: ruc, ja et tinc al pot! I beuen una pantera rosa, ella, i una mahou, ell. Es grapegen i de seguida es posen calents com rucs. Ell la convida al seu cau. Agafen les jaquetes al guarda-roba. Ell caçadora d’ant (gastada i bruta, recordeu: és un rata!), ella coll de guineu (per amagar que no té coll, recordeu: està com una vaca). Pugen a un taxi color d’abella. El conductor està com una cabra, fa tombs absurds i giragonses sobtades i ella es mareja; està a punt d’escorxar la guilla, però no ho fa. Arriben al pis d’ell i hi troben la cangur, que dorm al sofà. L’acomiada. La cangur deixa anar llàgrimes de cocodril. El rata va a l’habitació a veure els seus dos pollets…la lloca els va abandonar.

-La meva dona era una garsa!

La gata maula l’agafa per la camisa i l’estira cap al sofà. Li diu:

-Vine aquí, cap de ruc!

I tot rutlla i es diuen mico, gateta, moix i colometa. Però ell li pessiga un pit i ella li diu, “cabró” i s’aixeca i, lleugera com una daina, agafa el coll de guineu i surt volant com una vespa que ha clavat l’agulló.

Ell es mira l’ocellet, que se li ha espantat de cop. De seguida es posa la mà a la butxaca dels pantalons:

-La mare que la va parir, la molt garsa, m’ha cardat la cartera!

I surt a la finestra i va cridant:

-Hiena, gossa, truja, escurçó!

Però amb els crits, els pollets es desperten. Ell els diu, tranquils, era un quisso que rondava, un bup-bup que ha vist un mau…vine aquí tironet meu…vine aquí mico filós.

S’asseuen tots tres al sofà, gastat i amb molles fluixes, i ell els abraça i els protegeix com una perdiu als seus perdigons.

Al carrer, al bell mig de la nit, un gos borda molt esverat.

 

6 pensaments a “INFLANT EL GOS (una història primaveral)

  1. Sabies que…

    “El Cucut per Sant Josep Canta tot dret, i sinó, ho fa per Sant Benet”

    Algú li hauria de preguntar al Xorpes si la sabia aquesta !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *