Diu que ens deixes te’n vas lluny d’aquí…

Ens deixen?
Es moren cert. I en l’ànima resta un sentiment d’orfandat.
Se’n van?
Es moren cert. Devant de les despulles, on és qui les vestia? I en l’ànima apareix l’àbsència.
S’allunyen?
Es moren cert. I en haver de renunciar a que hi siguin, en no poder comptar amb sa presència, els sentim lluny…

I en el comiat conjurem records. Record, tant diferent de memòria. Perquè en la paraula esmentem el cor.
En la mesura que ens han importat, els portem endins.
I benvinguda sigui la nostra humanitat que així els conserva aprop, presents tot i el desempar i el desconhort.

Un dia en aquell llac de Zürich vaig poder contemplar com un estol d’ànecs seguien, acompanyaven el cos mort d’un d’ells que s’allunyava amb el moviment i cimbreig de l’aigua.
Si aquests animalons en saben de ritus funerari, què no farem els humans de diferent, d’intensitat, de benvinguda tristesa, i de contiguda emoció…

Aquest final d’Agost ho he compartit amb tot una munió de gent en acompanyar la mort de tres persones que ens eren ben properes, amb diferents tints d’apreci i estim …

Saviem tots de la presència i testimoni del Dr. Heribert Barrera. Sí, doctor acadèmicament, però en el comiat tots el fèrem doctor en amor al nostre país, a la nostra nació, doctor en independència i en ser capdavanter en el camí de la llibertat.

Al patí del parlament un company posà fora de protocol, l’estelada sobre el fèretre, era el clam popular que reconeixia aquest doctorat.

Inmediatament apareguè qui la retirà, dels mossos d’esquadra, caminant i fent com una autòmata, obeïa ordres.
El protocol no trobà altra manera de procedir, la fredor s’emportà el símbol. Vaig ser a temps de fotografia-ho:

http://www.naciodigital.cat/noticia/34653/retirada/estelada/feretre/heribert/barrera

I el dia següent una munió de gent ompliem l’esglèsia del Carme. Carrer Sant Antoni Abat, cantonada Bisbe Laguarda. Ves quins noms per una cerimònia, aquesta plenament relligiosa.
Havia mort el pare Josep Liñan, sacerdot escolapi.

http://ca-es.facebook.com/pages/Escola-Pia-de-Catalunya/81516693394

El sentiment també era aquell “ens deixes, te’n vas lluny d’aquí…”, però el fulletó parlava de fe: “ha estat cridat a la plenitud de la seva vida en Dëu…”
Tanmateix els escolapis son d’ una mena… de cap manera hi hagué litúrgia teologal freda. Un munt de records des de la seva saviesa, fins aquell seu sentit de l’humor, … bé també aquest és saviesa.

Escolapi fin el moll de l’os morí el dia en que l’Església conmemora Josep de Calassanç, fundador de l’Escola Pia. Com a Provincial a Catalunya d’aquest orde, assajà de viure en coherència amb el seu esperit.

Senzill en la pobresa que l’orde profesa, amatent en l’ensenyament, testimonial en la formació de seguidors de l’esperit de Calassanç.  

Poeta també morí esperant la tardor, passejant per la platja en companyia d’una familia amiga. El fulletó acollia una poesia seva que explicava perquè s’estimava la tardor, alhora que invitava a viure amb autenticitat.
  
Amb els companys i amb ex-alumnes seus del Col·legi que en diem de Diputació,  (així el diem pel nom del carrer), recordàvem el seu dinamisme, com el seu sentit de l’humor, que apareixia en aquella senzilla revista interna, amb aquelles “tires” del personatge/infant “Armando Bronca”, infant trapella. “Si no us fèreu com infants… “
I amb molts col·legues de diversos àmbits, repassàrem…  tantes coses… tants records… !

La vida en la mort és plenitud de cor. Record.

I avuí, tot en la mateixa setmana, era plé el Tanatori de Sant Gervasi.
Ha mort el Dr. Antoni Prevosti, pioner a la Universitat de Barcelona dels estudis de Genètica i Evolució. Als 92 anys… i tants i tants dedicats a la docencia i recerca. http://www.tv3.cat/videos/3051530

L’enyoraran fins les “Drosòfiles Melanogaster”, les mosquetes del vi, que per la seves grans i ràpidament successives poblacions, li prestaren molta informació.

Era un gust escoltar-lo, bon professor. Vaig poder fer-ho com alumne seu, fent la carrera de Biologia.
En el record que ens han fet a mans, un inici del sonet d’ Ugo Foscolo “Alla Sera”, el seu fill ens ha explicat, tot citant l’ascendència italiana dels Prevosti, com li agradava recitar-lo:

Forse perché della fatal quiete
tu sei l’imago, a me si cara vieni
o sera!
 

El podeu trobar sencer recitat per Vittorio Gasman:
http://www.youtube.com/watch?v=MHT3FLhDuCQ 
 
Un net seu des de l’altar ha recordat que el seu avi, tenia present que Fe i Ciència no es contradiuen, alhora que valorava la Ciència més alta, la que ens porta a viure amb autenticitat la nostra diferenciada identitat humana amb la seva trascendència. 

He pogut oferir al seu fill una conferència que el Dr.Prevosti pronuncià al Centre Francesc Eiximenis per allà els anys seixanta… Difusió també més enllà de les aules universitàries…
 
També, tants records…, La vida en la mort és plenitud de cor. Record.

Una curiositat:
En la mort d’Heribert Barrera Cerimònia laica al Parlament.
En la mort del Pare Liñan: Una celebració litúrgica a l’Esgèsia del Carme.
En la mort del Dr. Prevosti. Celebració al Tanatori en la mort d’un home que amb Fe i Ciència cercava la veritat…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *