Motius inconscients

M’he despertat cercant-te en la nit. Per què? Dormíem sota el mateix sostre, però només compartíem el llit; cadascú fugia, en direccions oposades, cap a altres indrets on no ens poguérem trobar, i cada vegada estàvem més lluny. Entre les nostres esquenes s’havia format un riu glaciar, insalvable. Hauria estat ben senzill formar un pont entrellaçant els dits, però cap dels dos volia creuar a l’altra banda. I el riu anava eixamplant-se, i feia baixar les temperatures, i teníem fred. Però el fred era la millor de les opcions; i nevava, i deixàvem que nevara, i no ens cobríem. I la roba anava desapareixent, s’anava esborrant o es confonia amb la nostra pell. Amb la teua i amb la meua; el possessiu també s’havia individualitzat. Els cossos nus començaven a congelar-se; en algun moment, en girar el cap, veia com una capa de gel ja et cobria l’espina dorsal, i t’arrupies. I jo m’arrupia, és clar, i els músculs se’m contreien, i sé que notaves el repigueig de les dents, l’estremiment de la mandíbula, el catacrac d’una làmina de gel, perquè jo també ho notava en tu. I llançàvem l’últim alé, cada vegada més a prop de la nova zona on desitjàvem instaurar-nos. I el llit es negava d’aigua, i es cobria de granís, i una allau de neu ens soterrava, i.

Crec que m’he despertat cercant-te en la nit. O potser no? Ha estat curiós: m’he girat, he col·locat el braç esquerre sobre el coixí i no t’he notat. (No ho podia fer, evidentment; això no és un conte de Pere Calders, i no creixen arbres a mitjan menjador, ni passegem rastells com si foren gossos, ni apareixen persones del no-res. I encara sort.) Però tota la zona lliure -emprar l’adjectiu “desocupada” implicaria altres connotacions- era càlida. I, després de sospirar, he somrigut. No hi havia riu, ni gel, ni neu. (No n’hi podia haver, si atenem les lleis de la raó; això no és un conte del barceloní, redéu!) Però, quan anava a acomodar l’altra galta al coixí, m’he adonat que la ment, en realitat, m’havia despertat alertada per un altre motiu: el bany em requeria. Després, m’he tapat ben tapat, i he seguit en… en… per on érem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *