Conten que esta vespra plourà. I cal. Ma mare em conta que esta setmana ha estat a l’hort. Un hort generós, de terres argiloses, ben regades a manta, i que ha collit los melons menuts, les tomaques ja massa madures i les asbargengues esquifides. Massa calor. Lo reg de suport de cada divendres no ha
Avui és 25 d’agost i Gelosies, rutines i costeres amunt pren lo relleu dels Migdies al terrat. Les llampades seguiran a l’ordre del dia i de fet no canviarà la substància de la matèria, ni l’ànima. Estic esperant lo bus que em porte a Les Cases. Avui hem plegat d’excavar a les tres. Pels autònoms
La residència d’estudiants Pare Claret està molt bé. Al centre, a prop del barri bell. En Pantaleón, que viu a Girona i conservem l’amistat des dels 6 anys, des de primer de l’EGB, em va du al Jorbel, encara al barri vell. És un bar que està al costat mateix del sorollós casal el Forn.
És precís parlar de la tristesa quan realment se’n tenen los motius. És precís que diga que a voltes -i va de veres- he sentit com la pregària m’ha salvat d’una llàgrima que no haguera pogut soportar. He llegit a un informe que a banda de tot, arrossego un dol. ‘Un dol no resolt’. Allà.
Tot siga dit, el cas és que porto molts mesos convivint amb la tristesa i l’esperança, per això haver de fer i desfer maletes no em suposa cap problema. Quan era jove, quan vaig acabar el Batxillerat i fins acabar la llicenciatura en Història, estava molt avesat a desfer la bossa, preparar la bugada, i
A quarts de set no pots. A quarts de set ho has donat tot al ball. Lo fetge. Escric des del refugi del forn on serveixen croissants i cafès. Amb gel. Deixem-nos de contemplacions que en compto 43 i acabo d’encomanar un pollastre rostit amb pataques. He sobreviscut i me n’he de fer a la