De cop i volta, les esperances esdevenen horitzons i t’adones que és cert que tots los horitzons són rutines d’un present gelós. Gelós d’una felicitat que davalla com l’aigua del riu, esculls avall, tarteres a dreta i esquerra, dissimulades per la remor mateixa que fa l’aigua lliure, que no té cap motiu per sentir-se desheretada
He estat dues setmanes excavant la farga del XVIII de la Vall del Madriu, al país veí d’Andorra, i per coses del roaming principalment no he actualitzat lo bloc, no he escrit res de res. Dilluns torno a excavar a Domeny i espero normalitzar la meua lletra al bloc. Lo 25 d’este mes, com ja
I Quan torne d’excavar a Andorra, aniré a raure una altra volta a excavar a Girona i un dia arribarà que siga 25 d’agost i deixe enrere ‘Los migdies al terrat’ per encetar un any de penjaments que encara no he decidit sota quin títol s’adscriuran. Los amics del Solcades ja saben que cada 25